Zelotípia (La gelosia patològica)
Rebre comentaris fora de context, afalacs amb sarcasme i haver de justificar el teu comportament. Són tres signes clars que la teva parella és gelosa (tòxica). T’enverina a poc a poc. No t’adones però, vas cedint fins que perds la teva llibertat de pensament i de moviment. T’has tornat esclau/a de la teva parella. Li pertanys i no pots fer res sense el seu consentiment. Tens prohibit sortir de casa sense permís. Només pots fer-ho per a fer la compra i amb el temps just. Tampoc tens dret a rebre visites de familiars i menys encara d’amics.
Aquesta forma de control apareix ja als sis primers mesos de relació. (Per què portes aquesta roba, aquest pentinat i qui són aquests amb els quals parles?)
No creguis que la persona canviarà. En tot cas, va a pitjor. En l’amor no hi ha espai per a la desconfiança. Quan aparegui aquest sentiment, deixa la relació i cerca una altra. Estar en parella és una elecció, no una obligació. Allunya’t d’algú així. Escapa’t, corre, fuig, però no et quedis prop d’ell.
La gelosia sorgeix de la frustració perquè, estem veient que el temps invertit no produeix l’efecte desitjat. Ho hem perdut. Aquest comportament té dues explicacions diferents. La poca confiança en un mateix. En els seus recursos com a persona o per l’orgull propi (ningú em vacil·la). La gelosia acaba amb qualsevol relació sentimental. És el verí de l’amor. La gelosia patològica no és signe d’amor. És més un signe de la manera d’estimar, no és l’adequada. La persona imagina i veu el que no hi ha. Pateix d’ansietat i li amarga la vida a l’altra persona.
La zelotípia es produeix quan la persona no distingeix entre la possessió i la voluntat pròpia. És a dir, –estic amb tu perquè així ho decideixo, no perquè ets el meu propietari/a–. Amb la qual cosa, em puc anar quan vulgui i sense haver de justificar-me. No et dec res! Això seria el significat d’una relació de parella sana. Tots dos estan junts per decisió pròpia. S’ha arribat a un acord. «Tu m’ofereixes això i jo et dono allò». Tots dos guanyem.
Comencem una relació sentimental amb algú perquè ens aporta algun benefici. Pot ser emocional, sexual, econòmic, estatus social, material, etc. Estic buscant alguna cosa i tu m’ho ofereixes i per part teva, tu també estàs buscant alguna cosa i jo t’ho puc oferir. És bidireccional. Tots dos tenim una cosa única o molt sol·licitada i tenim l’oportunitat de compartir-ho. Som afortunats. Ens hem triat mútuament. Som conscients que trobar aquestes virtuts o possessions en una altra persona seria bastant més complicat. És el que ve a ser l’art de la negociació. De la persuasió. De saber conquistar al teu estimat/a.
Dir que la gelosia és un sentiment natural en l’ésser humà i sobretot, necessari. Et motiva a lluitar per la persona que estimes. A donar el millor de tu. Però, cal diferenciar entre el sentiment natural i el patològic. La diferència entre tots dos és molt senzilla i clara. El primer sorgeix de forma espontània i passats uns segons, analitzes els pensaments que estàs tenint i valores la situació. Et preguntes per què tens aquests sentiments però no actues. Els acceptes.
No obstant això, en el segon cas, encara que també sorgeixin de forma espontània, vénen condicionats per la teva autoestima i les teves mancances. Siguin materials, físiques o emocionals. Dubtes del que ofereixes. No tens en compte el tracte pactat. L’altra persona s’ha compromès a ser recíproca amb el que ofereixes.
Potser li agrades pel teu físic, la teva personalitat, els teus diners, les teves possessions, etc. L’important és que ha acceptat el tracte. A causa d’aquests dubtes. A la teva falta de seguretat deixes de ser atent i afectuós i et centres a atacar. Et posiciones de manera defensiva. Tens por de perdre a la persona estimada perquè creus que sense ella, no vals res. La teva vida perd sentit i tens por a la solitud. T’has tornat dependent emocional de la teva parella. No et vols separar d’ella i tampoc permets que es vagi. Ets capaç d’amenaçar-la i fins i tot d’agredir-la si fa el pas i s’allunya de tu.
Aquesta manera de pensar és molt curiosa perquè abans de conèixer a la persona estimada, la teva vida tènia un valor i ara, com per art de màgia l’ha perdut. Has passat de ser una persona independent a dependre de la companya i les paraules d’algú més. Actuant d’aquesta forma, tindràs por de tornar a enamorar-te perquè estaràs més pendent del dolor que et causarà la seva pèrdua que en els beneficis que t’aportarà.
Aquí és on has d’analitzar què buscaves de l’altra persona i què ofereixes tu. Buscaves omplir un buit interior, compartir moments agradables, substituir la teva parella anterior, dominar a algú, demostrar el teu poder econòmic, etc. Pensant d’aquesta forma t’adonaràs que la teva parella et va triar a tu, entre els altres. Va acceptar les teves virtuts.
Si tens la convicció que la teva parella està buscant una cosa diferent del que ofereixes, és el moment d’exposar la situació. El problema sorgirà quan encara sabent el motiu de la seva conducta, encara et produeixi malestar. No acceptes les seves respostes. Desconfies d’ella. Ho estàs negant i entres en la gelosia malaltissa. Però també és cert que les relacions s’acaben. Igual que tenen un principi, també poden tenir un final. El tracte es pot trencar en qualsevol moment. Tenim lliure albir. Som éssers humans.
No ho oblidis!