Isabel Laguna Periodista

Entre els treballadors que ni en una pandèmia mundial poden deixar les seves tasques i complir amb el confinament al qual està obligada tota la població, estan els pastors i cabrers. Acostumats a ser invisibles i a viure gairebé aïllats, han posat en marxa a Cadis la campanya yohoytrabajo. «La gent no s’adona de la labor que fem els que estem en el camp. Si els agricultors i els ramaders ens haguéssim paralitzat ara, si haguéssim deixat de produir, ni els sanitaris que estan en la primera línia de la lluita contra el coronavirus podrien estar fent la seva labor», assegura a EFE Pepe Millán.

A punt de complir 63 anys, a Millán, que cuida unes 400 cabres i 300 ovelles en Zahara de la Serra (Cadis), l’estat d’alarma a penes li ha canviat la vida, tret que els homes que cada dos o tres dies van a la seva pleta, a un quilòmetre i mig del poble, per a portar-li gasoil o recollir la llet que muny apareixen amb guants i màscara i ja no es paren com abans a xerrar amb ell. Pepe Millán cuida els seus ramats d’ovelles i cabres en la serra de Cadis des de nen. Només ho va deixar, i per força, els 18 mesos que va haver d’anar a fer el servei militar i el temps que li va costar després tornar a tenir la seva pleta.

«Treballo els 365 dies de l’any, les 24 hores al dia, no sé què és una setmana de vacances», explica. I, per descomptat, tampoc ha parat quan gairebé tothom ho ha fet, per afrontar la pandèmia del Covid-19 amb un confinament de la població mundial que ni els autors de ciència-ficció s’havien atrevit a imaginar.
Acostumat a la solitud de la seva jornada, enmig del camp, Pepe Millán i la seva dona, la seva única companya de treball, no han parat perquè tant els ramats als quals cuiden, com els humans als quals alimenten, en aquest cas amb els famosos formatges artesanals payoya de les cabres i ovelles de la Serra de Cadis, necessiten les seves mans. Són, com els petits agricultors o els pescadors artesanals, la baula menys visible de la cadena que alimenta al món, també ara en temps de pandèmia i confinament.

Pepe Millán, com els seus col·legues, diu que té «una espineta clavada» perquè, ni abans ni ara, es valora l’esforç de qui està darrere d’uns formatges que es degusten en els millors restaurants. Jose María Fernández, president de l’Associació de Criadors de Raça Payoya, que engloba a 43 ramaders que es dediquen a aquesta raça autòctona i cuida, també amb la seva dona, d’una explotació de 250 cabres, 120 ovelles i 40 vaques a nou quilòmetres de Grazalema, explica que encara que de moment l’estat d’alarma no els ha afectat i les formatgeries continuen recollint la llet com sempre, la situació pot canviar en breu.

«Si el de la formatgeria ven un vuitanta per cent menys, perquè els restaurants i bars estan tancats, arribarà un moment en el qual no tindran espai a les cambres per a guardar formatge i no vindran per la llet», explica.
Al tancament de bars i restaurants que compren els seus formatges s’uneix que, tant en ciutats com en pobles, la por al coronavirus fa que la gent prefereixi assortir-se en les grans superfícies i ja no vagi a les botigues i mercats locals, la seva principal via comercial de venda al públic.  Per aquest motiu, els pastors i ramaders que formen part d’aquesta associació hagin emprès una campanya amb l’etiqueta #yohoytrabajo, amb la qual visualitzen que ells, al contrari que la majoria de la societat, no es queden a casa perquè les cabres i ovelles no entenen d’alarmes ni decrets i necessiten sortir a la muntanya a alimentar-se, ser cuidades i munyides diàriament, unes cures sense els quals podria emmalaltir i morir.

L’associació ha editat un petit vídeo, difós en les seves xarxes socials, per a animar els consumidors a continuar consumint els seus formatges. L’estat d’alerta ha enxampat a més a la primavera, quan els ramats produeixen més llet perquè poden pasturar més i millor en els camps. «Gairebé tots els ingressos dels ramaders es produeixen ara, no és una època que es pugui postergar», explica Olga González Casquet, una de les veterinàries que gestionen el programa de cria d’aquesta raça.