Antoni Pol i Solé Arquitecte

Es continua amb les mencions dels territoris andorrans en els segles XII i XIII.

-En un arrendament d’aquest monestir de Sant Cerni de Tavèrnoles a Andorra el 13 de novembre del 1122, «... que és a la vall d’Andorra....».

-En la donació del comte d’Urgell al bisbe Pere Berenguer de tot el que posseeix a la vall d’Andorra el 27 de gener del 1133, «...a la vall d’Andorra i Arcavell.... mano a vosaltres homes de la vall d’Andorra...» i signen set andorrans de «... Loria... Annorra... la Maçana... Ordinau... Canillau... Encamp...».

-En una permuta del monestir de Sant Cerni de Tavèrnoles el 2 de setembre de 1144, «...a la vall d’Andorra, a la parròquia de Santa Coloma, al lloc anomenat les Planes...».

-En la concòrdia de Bernat Sanç d’Urgell i els canonges amb «.... els homes de les valls d’Andorra... els homes d’Andorra... Nosaltres els susdits, en nom de tots els altres de la nostra parròquia i de tota la vall d’Andorra....» el 7 de març de 1162.

-En la confirmació del Papa Alexandre III al bisbe d’Urgell Bernat Roger de les possessions del Bisbat d’Urgell el 15 d’agost del 1165, «... vall d’Andorra...».

-En la concòrdia entre els canonges de la Seu i «... els homes de la vall d’Andorra...» el 8 de gener de 1176.

-Acord entre el vescomte de Castellbó i «... els homes de la vall d’Andorra...» el 22 d’agost de 1199.

-En les concessions fiscals concedides pel rei d’Aragó i Comte de Barcelona Pere I el 12 de maig de 1213, «... tret dels homes de la vall d’Andorra... la Seu d’Urgell, la vall d’Andorra...».

-En les exempcions del bisbe d’Urgell Abril, el 18 de gener del 1265 a, «...cap home de la vall d’Andorra no hagi de pagar...».

-El 8 de maig de 1275 donen tots els drets de justícia a Roger Bernat III de Foix i aquest els eximeix de cugúcia «... nosaltres de la parròquia de la Massana... nosaltres de la parròquia d’Ordino.... nosaltres de la parròquia de Canillo... nosaltres de la parròquia d’Andorra... nosaltres de la parròquia de Lòria... nosaltres de la parròquia d’Encamp... nosaltres tots els esmentats, en nom nostre en els dels nostres successors i en el de tots els homes de la totalitat de les parròquies de totes les valls d’Andorra...de totes les valls d’Andorra... homes i les dones de les valls d’Andorra i de totes les parròquies de les dites valls...».

-En el primer Pariatge del 8 de setembre de 1278 entre Roger Bernat III, comte de Foix i Pere d’Urg, bisbe d’Urgell, «... sobre la Vall o les Valls d’Andorra ha estat pronunciat.... homes de la Vall o de les Valls d’Andorra... homes d’Andorra... homes d’Andorra... Vall o les Valls i homes d’Andorra... Valls d’Andorra...homes de la Vall o de les Valls d’Andorra....la Vall o les Valls d’Andorra...homes d’Andorra.... homes de la Vall....a la Vall o les Valls d’Andorra.... Vall o Valls i homes d’Andorra.... els homes d’Andorra...».

-En el segon Pariatge, entre els mateixos anteriors, el 6 de desembre del 1288, «... la Vall d’Andorra... homes d’Andorra... dita Vall.... valls d’Andorra.... vall d’Andorra...».

-En el conveni de visura de límits entre els representants de la vila de Puigcerdà i, «... els homes de la parròquia de Canillo en nom seu i de tots els altres homes de les valls d’Andorra...»el 7 de setembre de 1294.

-En la concòrdia dels representants de la vila de Puigcerdà sobre els límits territorials entre Cerdanya i, «... els homes de les valls d’Andorra....de Canillo ... de Mosquera...de Vilaestremera.. Encamp....de Canillo...» el 15 de maig de 1295.
Els punts principals a ressaltar són:

-Primer, el pas a l’ús del nom compost, afegint-hi davant d’Andorra el de «vall d’Andorra» a «valls d’Andorra». I el seu ús a l’inici i cap al final en majúscula de «Vall» i «Valls», particularment el 843 en document reial i 904 en document comtal i en els Pariatges de 1278 i 1288.

El fet de passar de vall a valls ja vol precisar l’existència d’una diferenciació interna tot i la consistència d’una unitat territorial que es destaca dels altres llocs que són viles, pobles o castells.

-Segon, l’ús del gentilici «vall andorrana» el 805, 839 i 915, sent els dos primers el precepte de l’emperador carolingi i l’acta de consagració de la seu d’Urgell en què es reconeix l’existència del poble o de la comunitat andorrana des de l’exterior. I ser el darrer un document privat entre particulars, fet dins del país, pel capellà o clergue d’Ordino, i que mostra el capteniment de consciència de l’existència pròpia per part d’una societat diferenciada de les altres comunitats exteriors a Andorra i alhora formant part d’un conjunt malgrat la venda es produeixi a Ordino.

-Tercer, la referència recurrent a «homes», el 1133, 1162, 1176, 1213, 1265, 1275, 1278 i 1288, entre la donació del comte al bisbe i les Concòrdies i els Pariatges, per sobre de la no referència, o del tracte de «serfs» el 843, o de «camperols» el 1083, en els documents més antics.

El tracte com a «homes» implica el reconeixement d’homes lliures, sense limitacions i fins a cert punt iguals als senyors en tot menys en la condició pròpia i característica del senyor (religiosa, militar..). Homes amb tots els drets, entre els quals el de l’administració de la pròpia terra o territori.

-Quart, els homes andorrans representaven als homes de la seva parròquia i a tots els altres d’Andorra, 1133, 1275, 1294 i 1295, però també ho havien fet en les Concòrdies de 1162 i 1176. Aquí es posa de relleu com el territori era, i continua sent, essencialment de propietat comunal i que s’administra a escala parroquial.

El que mostra d’un costat una estructura federal a nivell local, de propietat i gestió comunal del territori andorrà, on els governances particulars a través d’una propietat indivisa de tots els habitants de la parròquia, es deleguen en un govern Comú de la Parròquia.

I d’un altre costat una estructura federal en l’àmbit general, de propietat i gestió parroquial del territori andorrà, on les governances parroquials es deleguen a un govern de fet del conjunt primer i després de dret a través del Consell de la Terra primer i Consell General després.

-Cinquè, els Pariatges introdueixen la darrera estructura federal a nivell nacional, de sobirania proindivís pels dos Cosenyors (després Coprínceps), on les governances particulars es delegaran de fet a un consens pre o post establert, ja que ambdós tendiran a un compartir gairebé el cent per cent de totes les decisions, el que finalment serà l’estructura coneguda com de Coprincipat. La indivisió ha suposat de facto l’exercici conjunt de la funció.

I per tant els dos parers o governances per separat han confluït necessàriament en una governança conjunta de fet per relació dels respectius serveis.