Antoni Pol i Solé Arquitecte

L’organització territorial andorrana és característica i també diferent de la que s’ha produït en tot el seu entorn.

I això ha succeït tant en l’àmbit local, amb els Comuns i les Parròquies, com a nivell més general amb el Consell General i el Coprincipat.

Concretament podem parlar de tres nivells.

El nivell Particular-Comunal, el nivell Comunal-General, i finalment el nivell General-Nacional.

I, lluny de suposar, aquest fet, un element pertorbador o desequilibrador en el desenvolupament i el progrés de la societat andorrana, ha estat un factor equilibrador alhora aportador d’unes garanties d’estabilitat que han permès la dinamització dels seus territoris.

Es pot assegurar doncs que Andorra s’ha organitzat políticament al llarg de la seva història com a una realitat federal?

I, en el cas de ser així, podria explicar aquest fet la persistència del seu equilibri territorial interior, a nivell parroquial i a nivell de país, així com amb l’exterior?

El recorregut i la contínua modulació d’Andorra com a país, per arribar fins avui a la realitat assolida d’un estat de dret, ha necessitat dels darrers tres mil·lennis.

I continua adaptant-se i afinant-se incorporant nous matisos. El que és una prova clara de la seva eficàcia i conveniència.

I raó suficient per a la seva preservació i defensa.

La traça de la denominació del país ens en dona els indicis: de les Valls d’Andorra al Principat d’Andorra.

Històricament, entre els segles IX i el XX, les denominacions del territori ocupat pels andorrans, han estat concretades per «Vall d’Andorra» o «Valls d’Andorra». I a partir del 1993 com a «Principat d’Andorra».

Si bé a primer cop d’ull les dues mencions semblen genèriques i perfectament comparables o homologables a les altres denominacions dels territoris veïns, quan s’utilitzen, si analitzem els textos o documents històrics, ens adonem que es poden fer unes segones lectures significatives més enllà de les primeres i literals, que ens exposen unes situacions o posicions que tenen a veure amb el que suposa una realitat de tipus federal.

Fins i tot, malgrat correspondre la primera denominació aparentment només a una descripció en correspondència a una realitat de geografia física i la segona denominació a una clarament de geografia humana o política.

Així vall Andorrana, vall d’Andorra, Vall d’Andorra, parròquies de la vall d’Andorra...

Documentalment la major part de textos o almenys els més importants i que corresponen a moments significatius usen els termes següents, traduïts del llatí en tots els documents llevat dels dos primers, suposadament falsificacions dels originals perduts.

Així:

-L’any 805, en el precepte de Carlemany i Lluís el Pietós, conservat a París i còpia del segle XVII d’una falsificació del segle XII, concedeixen afranquiment de tributs llevat el cens de la pega, i lliure administració de justícia llevat homicidi, rapte i incendi reservats als comtes de Barcelona, als «...Andorrense....vallicule Andorrense... vallicule iam dicte Andorrense...».

-El dia 1 de novembre del 839, en l’acta de Consagració de la seu d’Urgell, suposada falsificació del segle XI, es mencionen «...parrochias de valle Handorrensis...Lauredia...Andorra....Sancta Columba....Maciana....Hordinaui...Hencampo....Kanillaue...».

-El 25 de gener del 843, en el precepte del rei Carles el Calb concedint al comte Sunifred diversos territoris, diu «...al territori del Rosselló el predi anomenat de Cànoes...al territori del Conflent el predi de Prada....al territori de Cerdanya els predis de Montellà i Encurri...al territori d’Urgell el predi anomenat de la Vall d’Andorra... amb els serfs d’ambdós sexes, amb terres....».

-El 30 de març del 904 el comte Sunifred compra una vinya, «...a la Vall d’Andorra, a la vila de Lòria...».

-El 13 de juliol del 915 en una venda entre particulars, «.... en el comtat urgellenc...., a la vall andorrana…».

-El dia 11 de juliol del 988, en una permuta de béns entre el bisbe Sal·la d’Urgell i el comte Borrell, «...I en un altre lloc denominat vall d’Andorra es permuten els nostres alous...».

-El 19 de gener de l’any 1000, en una donació d’un tal Valeri al monestir de Sant Cerni de Tavèrnoles, «...a la vall d’Andorra...».

-En la butlla Papal de Benet VIII a favor de l’església d’Urgell, «... els territoris de Cerdanya, Llívia, Berguedà, Pallars i Ribagorça, Gistall i Cardós, Àneu i Tírvia....I els alous de la vall d’Andorra que foren del comte Sunifred...» el desembre del 1012.

-En l’acta de Consagració de l’església del monestir de Sant Cerni de Tavèrnoles el 17 de gener del 1040, «....i a la vall d’Andorra...».

-En la donació de tots els mers a l’església d’Urgell per part del comte d’Urgell Ermengol IV el 23 de juny de 1083, «... Sobre els nostres mers, que així els anomenen els nostres camperols, procedents de totes les parròquies de la vall d’Andorra. Aquests són en primer lloc els de Lòria, Andorra, Encamp, Canillo, La Massana i Ordino i també…».