50 anys de la francofonia en plena pandèmia
Aquesta setmana, m’adreço a vosaltres, lectors, com a presidenta de la secció andorrana de l’Assemblea Parlamentaria de la Francofonia (APF). Una delegació formada pels consellers generals, Sra. Núria Rossell, Sr. Marc Magallón, Sr. Raül Ferré, Sr. Carles Sánchez i jo mateixa, que s’associa amb els països de l’espaï francòfon a la celebració dels 50 anys de la Francofonia en circumstàncies molt peculiars, en plena propagació de la pandèmia del coronavirus. Podem constatar aquests dies l’estreta col·laboració entre països i les mesures conjuntes emprades, en part, com tancar centres escolars, universitats, comerços que no siguin de primera necessitat i demanant a la població «quedar-se a casa» el màxim possible entre altres durant un temps.
Totes aquestes mesures temporals s’han posat en marxa per fer front a aquest mal que va guanyant terreny i per frenar el contagi. Els estats, segons la seva dimensió i la seva capacitat financera, hauran d’injectar diners per fer front a aquesta crisi sanitària racionalitzant les despeses, aturant les inversions no necessàries i prioritzant la salut i el ben estar dels ciutadans. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va elevar aquest divendres passat a «molt alt» el risc de propagació del coronavirus a nivell mundial. «L’augment continuat del nombre de casos i el nombre de països afectats en els darrers dies són una clara preocupació», va assegurar el director general de l’organització, Tedros Adhanom Ghebreyesus de l’OMS. Aquest fet, ha obligat els països arreu del món, entre els quals el nostre, a prendre mesures dràstiques per frenar l’evolució del contagi i protegir la salut dels ciutadans primer de tot.
Recordem que la humanitat ha passat per d’altres pandèmies com la grip espanyola, una de les pitjors pandèmies que ha patit la humanitat, la grip aviària i el SARS entre altres. Aquestes pandèmies difícils de predir són una realitat que ens recorda la fragilitat de les nostres societats, que implica la necessitat de generar estalvis per part dels estats en un futur i plantejar noves estratègies internacionals per combatre l’actual i els futurs atacs vírics. No ho direm mai prou que «no hi ha res de més valuós que la salut, sense salut no podem fer res».
M’agradaria acabar el meu exposat amb una nota d’esperança. Sempre la humanitat s’ha adaptat i continuarem adaptant-nos gràcies a l’enfortiment dels nostres valors com essers humans i gràcies a la promoció dels hàbits saludables. Confio en la responsabilitat dels ciutadans en moments difícils, en el respecte de les directives dels Governs per tal de protegir-nos nosaltres mateixos i protegir les altres persones. Viure aquesta situació ens fa recordar el que és realment important en la vida. Ens farà més units més forts i més preparats com a societat. El que és segur és que aquestes crisis obligaran els polítics a repensar els seus plantejaments a nivell de la gestió de país.