Francesc Guillaumet Periodista

Fa només una setmana ningú hauria dit que ens trobaríem com ens trobem ara. Establiments i pistes d’esquí tancats, competicions esportives anul·lades, sense sessions de cine, ni concerts ni activitat cultural de cap tipus. Carrers a vegades buits i cues davant dels supermercats per fer les compres més necessàries. I és que el coronavirus detectat per primera vegada a la província xinesa de Wuhan ja ha infectat centenars de persones a Catalunya, desenes a Andorra i milers a Espanya. Tant és així que ja s’han pres decisions que (insisteixo) fa només una setmana no ens hauríem arribat ni imaginar tot i tenir el precedent d’Itàlia, on ha passat tres quarts del mateix.

Deia que el cap de setmana passat tothom podia fer vida normal sense cap restricció. De fet hi va haver multitudinàries manifestacions pel 8-M a tot arreu i la situació era com la de qualsevol altre dia. Però alguna cosa va canviar de diumenge a dilluns. D’entrada, el portaveu del Govern espanyol que s’encarrega de donar la informació sobre l’evolució del Covid-19 feia una altra cara. Molts mitjans de comunicació ho van reproduir a les seves cròniques. S’havia anunciat una compareixença de premsa pel vespre per anunciar mesures però tothom feia notar que el seu posat era greu.

A la nit va sortir per televisió per recomanar a la gent que no fessin «viatges innecessaris», s’anul·laven també els de l’Imserso, i es recomanava que en la mesura que fos possible tothom es quedés a casa.
Què va passar en un dia perquè tot canviés? Quina informació tenia el govern espanyol que no tingués abans? Segurament algun dia transcendirà el per què d’aquest canvi tan sobtat però el que és evident és que la setmana ja començava a pintar malament. Pel que fa a Lleida també vam tenir la primera notícia greu relacionada amb el coronavirus.

A mig matí de diumenge moria una veïna de Castellserà d’avançada edat que havia tornat el dia abans d’un viatge de l’Imserso a Benidorm. Es va activar el protocol pel coronavirus i van confinar diversos veïns i familiars a casa. Però en aquell moment encara hi havia molta confusió sobre tot plegat. Les anàlisis de l’Hospital Clínic van confirmar que aquella persona no havia mort per coronavirus però l’endemà saltava la notícia del primer cas confirmat a Lleida. Tot i l’hermetisme inicial es va certificar que la persona afectada també era una veïna de Castellserà que havia anat en el mateix autocar de tornada de Benidorm. De fet, el divendres es va saber que 20 dels 26 positius de la malaltia a Lleida eren gent que havia anat a aquest viatge. 

La setmana anava avançant. Cada vegada pitjor... El número d’afectats pel Covid-19 anava creixent i sembla que de moment la cosa no té aturador. El dijous, però, es va saber una de les notícies més alarmants. El Departament de Salut va revelar un brot de coronavirus a Igualada. L’endemà s’ordenava el confinament d’Igualada i de diversos pobles del voltant. En definitiva, començaven a arribar decisions i notícies que feia poc havíem vist a Itàlia. Divendres mateix el president de la Generalitat, Quim Torra, demanava confinar tota Catalunya. De fet ho feia explícit a l’Estat perquè sense la seva autorització, atès que controla les fronteres, ports i aeroports, no seria factible. Pedro Sánchez va dir que no però ho va dir precisament després d’anunciar una mesura de màxims, prevista a la Constitució, però que no deixa de ser inquietant: l’Estat d’Alarma. 

El Govern d’Espanya assumeix el control de tots els funcionaris, de tots els metges i dels mossos, una mesura que va generar les crítiques de la Generalitat i, també, del Govern Basc a l’afectar també l’Ertzaintza. Hi haurà restricció de moviments. Només es podrà sortir al carrer per anar i tornar de la feina, per anar a comprar, a la farmàcia o per tenir cura de gent gran i de menors. D’altra banda els ministres competents en cada àrea podran dictar les normatives que determinin en cada moment per fer front a l’expansió del virus. El que es vol amb aquesta mesura és restringir al màxim que la gent surti al carrer per evitar un pic de contagis que pogués col·lapsar els serveis públics.

D’aquesta manera s’entén que de contagis n’hi haurà igual però seran menys nombrosos. I encara que es pot entendre tot plegat la pregunta torna a ser la mateixa. Si estem en plena fase epidèmica del coronavirus, com passa també amb la grip, per què no s’han pres mesures abans? Per què no s’ha restringit abans l’aglomeració de persones per evitar arribar fins aquí? Tal vegada si la cosa s’hagués fet més escalonada potser avui no estaríem com estem ni caldria decretar l’Estat d’Alarma perquè tot ja estaria més controlat. Ara és obvi que no és moment de massa crítiques. El que cal és concentrar energies en vèncer aquesta pandèmia. Temps hi haurà per analitzar què ha passat però és obvi que quan tot passi caldrà fer-nos unes quantes preguntes.