Mercedes Salas

El president de l’Associació de Comerç de Cereals i Oleaginoses d’Espanya (Accoe), Marcos Martínez Castellanos, defensa recuperar línies de tren que connectin zones despoblades, incloent el transport de mercaderies, perquè les empreses agroalimentàries guanyin allà competitivitat. Martínez assenyala, en una entrevista amb Efeagro, que gran part dels productors i distribuïdors de cereals estan situats a l’Espanya rural, on «ajuden a mantenir la població» i perceben les dificultats per «la falta d’infraestructures o serveis».

Per això, apunta que la reactivació del transport de mercaderies per ferrocarril seria una solució. Accoe engloba a 200 empreses, unes 150 situades en àrees rurals, sobretot a Castella i Lleó i a Castella-la Manxa; i molts d’aquests distribuïdors estan en municipis de menys de 5.000 habitants. Aquestes empreses generen 50.000 ocupacions directes i una facturació que oscil·la entre els 3.000 i 4.000 milions anuals segons les collites, indica Martínez, que viu a la província de Sòria.

Molts magatzems es troben en pobles on no resideix ningú, els treballadors s’hi desplacen només per a la jornada laboral i viuen en les localitats cap de comarca, en nuclis de 3.000 a 5.000 habitants. Recorda que el transport amb tren de mercaderies es va abandonar fa molts anys, per la qual cosa tot el cereal de zones de l’interior es trasllada per carretera, i assegura que seria «molt més competitiu que el camió» a partir dels 200 o 250 quilòmetres de trajecte. «Per a traslladar ara per tren una mercaderia de Sòria a Saragossa s’ha d’anar primer a Madrid. És això lògic al 2020?, es pregunta Martínez, que afirma que aquesta situació es produeix també per als seus homòlegs de Segòvia, Albacete, Ciudad Real o d’altres nuclis de l’Espanya interior. 

No obstant això, reconeix la dificultat d’aquesta demanda, perquè a penes hi ha una aposta pel transport de viatgers amb tren en zones amb menys habitants i fa ja anys es van tancar recorreguts com Santander-Mediterrani o Sòria-Sagunt (València). Espanya és un país deficitari en cereals i, segons Martínez, el canvi climàtic està provocant «pics de serra» en les collites i incrementant la dependència de les importacions.

Per a reduir aquesta dependència, reclama un pla «seriós i rigorós» d’inversió en regadius, davant un panorama de pujada de temperatures i sequeres. Martínez comparteix les mobilitzacions d’agricultors i ramaders i les seves reivindicacions. Entre elles, esmenta el marge estret de preus que el productor de cereals també pateix: «Paguem a l’agricultor un 12% d’IVA i després venem amb un IVA al 4%. Són marges ajustats que s’eixamplen quan el producte arriba al consumidor». No obstant això, indica que en aquest subsector no hi ha conflictivitat i ja s’apliquen els contractes.

A més, sol·licita que les mesures del Govern per a millorar el funcionament de la cadena alimentària respectin la «lliure competència».Segons ACCOE, les cooperatives i els seus socis reben subvencions que no té el comerç privat, la qual cosa provoca desequilibris i ha motivat denúncies d’aquesta associació davant la Comissió Nacional de Mercats de la Competència (CNMC), com la vinculada a ajudes de Castella i Lleó al cooperativisme.

Martínez està d’acord amb l’impuls de l’Administració a les fusions de grups cooperatius, però no amb la concessió d’ajudes individuals al productor de cereal, que li indueixin a preferir a la cooperativa en lloc del distribuïdor. Opina que el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) ha destinat molts diners durant anys al cooperativisme i aquests plans «han fracassat» en l’àmbit cerealista. Afirma que s’ha invertit en cooperatives que no eren eficients a Extremadura, Castella i Lleó o a Aragó: «L’agricultor és intel·ligent per a saber si treballa amb una cooperativa o un distribuïdor; la llei de l’oferta i la demanda és sobirana i les estructures no eficients han de desaparèixer», recalca.