Aquí no ens passarà
Diumenge passat en les eleccions al Parlament de Catalunya, Convergència i Unió (CiU) va ser la força més votada, quedant-se a sis escons de la majoria absoluta. Recupera així el Govern de la Generalitat després de dues legislatures a l'oposició; tot i que des de la instauració de la democràcia a Espanya, CiU sempre havia estat el partit amb més escons al Parlament de Catalunya, i pràcticament sempre el més votat, a excepció dels anys 1999 i 2003.
S'esdevé així la fi del cicle que ha durat set anys. El tripartit va sorgir després de les eleccions del 2003, amb l'establiment del Pacte del Tinell (l'Acord per a un Govern Catalinista i d'Esquerrers a la Generalitat de Catalunya). Primer va ser presidit per Pasqual Maragall i els darrers quatre anys per en José Montilla.
Finalment la fórmula de govern de coalició no ha quallat entre la ciutadania catalana, els tres partits junts no han sumat més que el guanyador, tal com havia succeït en les dues anteriors voltes. Els tres socis han sofert un fort daltabaix inqüestionable. Els qui més han sofert, ha estat el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que ha obtingut el pitjor resultat de la seva història, i Esquerra Repúblicana de Catalunya (ERC), que ha perdut més de la mitat dels seus escons.
Els analistes situen la causa de la derrota en la crisi i la insatisfacció generada pel tripartit. A Catalunya la fórmula ha durat set anys perquè cap dels tres partits ni el govern de coal·lició han suportat les pressions. No es tracta d'una qüestió ideològica, sinó de la cultura política per treballar en concertació.
Una conjuntura en què molt probablement ens haguéssim trobat a Andorra si els pactes d'Estat o de govern s'haguessin establert.
Però en aquests moments, la ciutadania vol un Govern fort, estable i capaç d'emprendre decisions per sortir de la crisi. La decisió de l'electorat andorrà anirà en la mateixa línia, ja no hi haurà més clams als pactes ni empats electorals. Es cercarà un vot útil i segur, quelcom que pocs partits polítics estan en disposició d'assegurar.
Per a més informació consulti l'edició en paper.