Reflexions sobre l'IVA
- Amb l'IVA el marc de la imposició indirecta passarà a ser més neutre i eficient per a les empreses i més just per als ciutadans
Una afirmació ben certa és que els impostos no són una finalitat en si mateixos, sinó que són un instrument per poder finançar la despesa pública. En conseqüència, el nivell d'impostos vindrà molt condicionat pel nivell de despesa pública desitjat.
En parlar d'impostos, una primera diferència que s'estableix és el caire directe o indirecte la imposició. Per no complicar massa la definició, i amb la voluntat de simplificar-ho al màxim, podríem dir que l'impost directe és aquell que grava directament les fonts de riquesa, la propietat o les rendes, i que l'impost indirecte és aquell que grava el consum, que no afecta de manera directa als ingressos d'un contribuent, sinó que recau sobre el cost del producte. Semblaria doncs idoni, just i coherent, que el marc tributari de l'Estat es trobi composat per una barreja equilibrada d'ambdós models, en què per una part es gravi les fonts de riquesa i per l'altra el consum.
L'actual sistema d'imposició indirecta fins ara vigent al Principat grava tots els sectors de l'economia andorrana com la importació, els serveis, la producció i la comercialització, però no acaba de complir amb el principi de generalitat atès que les diferents lleis aplicables són específiques i sectorials. Convé doncs, anar més enllà i pot ser convenient adoptar un impost generalitzat que gravi de manera idèntica i generalitzada tots els sectors de l'economia andorrana aconseguint, per davant de tot, la neutralitat de l'impost i eliminant els sistemes modulars.
La figura central d'aquest sistema tributari indirecte és l'impost sobre el valor afegit (IVA), que és un tribut que s'aplica sobre el consum i que neix amb vocació de gravar d'una manera integral els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzades pels empresaris, així com les importacions de béns. La seva introducció permetrà substituir un seguit de figures tributàries indirectes actualment vigents (IMI, IAC, ISI, IPI, Cànons, ISI assegurances, ISI sector financer) que, de forma imperfecta durant els darrers anys, han intentat gravar el consum produït en el nostre territori. Els principis que regeixen el nou impost sobre el valor afegit, la neutralitat i la transparència, permetran eliminar les nombroses distorsions ocasionades per un sistema impositiu indirecte en què la diferenciació entre preu i impost no ha estat clara i en què s'han produït situacions que han generat efectes distorsionadors sobre els preus.
Tots els que estem vinculats a l'activitat empresarial hem conegut o vist situacions en què l'impost (en lloc de ser neutre) ha generat beneficis o pèrdues als empresaris. Amb la implantació de l'IVA el marc de la imposició indirecta passarà a ser més clar, més neutre i eficient per a les empreses i més just per als ciutadans. La neutralitat és consubstancial amb l'impost sobre el valor afegit, que grava el consum final i no els consums intermedis, i només es pot assolir mitjançant l'estimació directa del valor afegit. Per tant, les quotes suportades pels consumidors coincidiran amb la recaptació obtinguda per l'Administració, sense que es produeixin discrepàncies entre dues quanties ni rendes fiscals que trenquen la neutralitat de l'impost i a més, tot sovint, s'allunyen de la realitat econòmica. De manera automàtica, les liquidacions de l'impost s'adaptaran a l'evolució del cicle econòmic.
Aquest impost hauria de simplificar la seva gestió i control i al mateix temps s'adoptaria els principis generals de tributació sobre el consum aplicables a l'entorn geogràfic i econòmic més pròxim al Principat, en particular a la Unió Europea, facilitant-ne la comprensió i la comparació. Per tant, un primer avantatge és obvi: la creació d'una única figura que aglutini el que fins ara estava instrumentat en vàries haurà de millorar i simplificar la gestió i el control. Al mateix temps, el fet que aquest impost respecti fidelment els estàndards europeus en la matèria (on l'IVA ja compta amb 50 anys d'experiència), aporta diversos avantatges més.
D'una banda, i de manera destacada, podem entendre que de ben segur aportarà més seguretat jurídica, tant als obligats tributaris com a la mateixa administració, atès que serà difícil que ens trobem davant del planteig d'una casuística, per rocambolesca i complicada que sigui, per la qual no existeixi doctrina a la UE que ens pugui orientar. I per altra, la introducció de l'Impost sobre el valor afegit ens aproparà una mica més al mercat únic fiscal i doncs també a l'objectiu de la simplificació als tràmits fronterers entre la UE i Andorra, pel que fa al tràfic de mercaderies.
Un altre aspecte positiu a destacar és que les liquidacions d'IVA suportat i repercutit permetran recuperar l'impost eventualment pagat en excés, apropant doncs el moment del pagament de l'impost al moment del consum efectiu del bé o servei adquirit.
En l'operativa comercial actual, la majoria de sectors comercials obtenen importants descomptes basats en l'assoliment d'un volum determinat de compres anyals. L'IVA permetrà ajustar a posteriori l'impost pagat en excés, sobre la base del preu de cost real de les mercaderies en qüestió. Aquest ajustament, que cal recalcar que resulta impossible amb la imposició indirecta actual, ajudarà a millorar la competitivitat de nombrosos sectors comercials.
L'exportació per devolució de mercaderies invenudes per part de comerciants andorrans, permetrà també una recuperació àgil i íntegra dels impostos pagats, al contrari, altra vegada, del que passa amb la imposició indirecta existent a dia d'avui. Que la proposta de l'IVA va en la bona direcció, la de la modernització de l'economia ho confirma que tant el conjunt de les confederacions empresarials del Principat com la Cambra de Comerç Indústria i Serveis d'Andorra es mostren també partidaris de la creació i la implantació d'aquest impost sobre el valor afegit. Hem de seguir treballant doncs, des d'un ampli acord al Consell General, per aconseguir ben aviat aquesta reforma tributària.
Conseller general socialdemòcrata
Per a més informació consulti l'edició en paper.