Estefania Gracia Periodista

La idea idíl·lica d’un Principat pròsper i ple d’oportunitats s’està enfonsant. Des de fa uns mesos, la sensació que hi ha al carrer envers el futur del país és d’incertesa i negativitat. Parlant amb uns i altres t’adones que la imatge d’una Andorra exitosa està minvant. Quan vaig arribar (farà sis anys) tot eren bones paraules. Es fantasiejava amb un territori ple d’oportunitats, amb una evolució econòmica molt marcada i amb un nivell de vida més que envejable. Però més que anar cap a aquesta direcció, el país només ha fet que perdre atractiu i vigorositat. I cada vegada ho fa a passos més gegantins.

Un dels punts que més està trontollant és la qualitat de vida. Els habitatges estan arribant a preus estratosfèrics. I fer la compra al supermercat implica invertir cada vegada més diners en aliments i productes bàsics. Sortir a fer un mos a fora o tenir una mica d’interacció social també s’està convertint en tot un luxe... El nivell de vida està pujant, d’això no n’hi ha dubte. Però i els sous? On està l’atractiu laboral que tenia el país fa uns anys? De tot això ja només en queden cendres. Fa unes setmanes, va arribar una notícia sorprenent i força preocupant: «El salari mínim espanyol supera per primer cop l’andorrà». Aquest fet acaba per complet amb la competitivitat que tenia Andorra en el mercat laboral. I ja no només això, sinó que està empunyant a alguns a tornar als seus països d’origen. Ja no els surt a compte treballar al Principat. Destinen més de la meitat del seu sou a despeses quotidianes. I això dista bastant de tenir un nivell de vida mitjà, ja no diguem alt (com se suposava que havia de ser fa uns anys quan es mirava de cara al futur...). Per tant, el nivell de vida envejable queda fora de la llista d’atractius del país. I que passa amb l’evolució econòmica? La cosa tampoc pinta massa bé. Els motors econòmics del Principat eren la banca, l’esquí/turisme i el tabac. La banca i el tabac han quedat fora de la jugada. I l’esquí/turisme no presenta un futur massa pletòric. En aquesta ocasió, el canvi climàtic hi té molt a veure. Les previsions mundials són clares: un augment massiu de les temperatures. I, com a conseqüència, una davallada força important de les nevades. De fet, aquest any està sent un clar exemple del que ens espera. Les estacions estan fent ús dels seus canons. Però tot té un límit. No es pot cobrir les pistes de neu artificial durant molt de temps, i menys si les temperatures només fan que augmentar... Andorra hauria de començar a buscar una alternativa a l’esquí. De fet, si encara no la té, ja arriba tard. L’economia del país s’ha vist força tocada amb el tancament del paradís fiscal i amb la taxa europea del tabac, i si en poc temps si suma la pèrdua de l’esquí, podem tenir clar que l’evolució econòmica també quedarà fora dels atractius del Principat.

Ja només quedaria les noves oportunitats. Doncs bé, sense una economia pròspera ni un nivell de vida captivador, quines oportunitats pot oferir el país? Si espera viure de les inversions estrangeres, ho té clar. Qui vol invertir en un país que no té futur i que veu marxar a gran part de la seva població perquè ja no s’hi pot viure? L’expressió que més he escoltat les darreres setmanes és que Andorra «petarà». I hi estic d’acord. Qui sap si «petarà» d’aquí a dos anys, tres o cinc... Però ho acabarà fent, i quan ho faci, no hi haurà retorn. Si no hi ha canvis dràstics, Andorra s’acabarà convertint en una Atlàntida soterrada per muntanyes.