La impulsivitat. La meva autodestrucció
Ser impulsiu/va, pot fer-te perdre negocis, llocs de treball, a la teva parella sentimental, als teus amics i reduir el teu ambient social. Et deixarà sol/a. Tots s’allunyaran de tu perquè ets una bomba de rellotgeria. Dius el que penses en aquell mateix instant.
És una situació desesperant perquè només et vénen pensaments negatius a la ment. Ets incapaç de raonar res que tingui sentit. D’un gra de sorra, fas una muntanya. No tens en compte cap moment anterior, on hi havia calma o bon rotllo amb aquesta persona a la qual odies en aquest moment. Millor dit, sents ira i no odi.
Simplement et dius – No suporto la situació – i vols posar-li fi com sigui. Una vegada fet, arriba la pitjor part. El sentiment de culpabilitat. El ressentiment. Et sents fatal perquè t’adones de l’error comès. Has exagerat la situació.
T’has enfadat amb la persona equivocada. Has projectat en ell/a, la teva baixa autoestima i les teves pors. Sí, com ho llegeixes. La baixa autoestima és la causant de la impulsivitat. Però sobretot, les teves pors. Aquestes actuen per tu. Decideixen què has de fer i com. Si parlar amb la persona o simplement enviar un missatge de text. Ets incapaç de frenar aquests pensaments. Et poso un exemple perquè m’entenguis millor. És com si vas en un cotxe a 200 quilòmetres per hora i tens frens de bicicleta. Serà impossible que redueixis la velocitat i encara menys que frenis. T’estavellaràs amb el que tens davant. El teu superior, la teva parella o els teus amics. Després serà massa tarda per a canviar la situació. Curiosament aquest comportament tan sobtat i inesperat et relaxa i t’alleuja l’estrès. Però en contrapartida, com diu el títol de l’article, -T’autodestrueixes-.
Encara que sembli sobtat, no ho és. Ja portes temps pensant en la situació en concret o en alguna semblant i aquesta persona, lloc o fet actua de detonant. Confirma les teves creences, per molt irreals que puguin semblar. Ara ja saps com se sent una persona impulsiva. És incapaç de parar el ritme dels seus pensaments. No pot deixar per a després aquesta conducta perjudicial. Sent la necessitat de fer-la ara mateix. Un exemple molt clar seria la cleptomania. La necessitat de robar. D’emportar-se alguna cosa, pel simple fet de rebaixar l’adrenalina que sent en aquell precís moment. Només pensa en el plaer immediat. No raona en les seves conseqüències a llarg termini.
Aquesta falta de control impossibilita l’acceptació dels límits en la conducta i perjudica la manera d’afrontar l’estrès. Pensant i actuant d’aquesta forma s’arriba a la frustració. Després apareix la negativitat i es degrada l’autoestima. Deixes de planificar i actues segons el teu estat anímic. És a dir, et tornes una persona desorganitzada. Et mous per impulsos. Segons com et trobis aquell dia, enfront de la mateixa situació t’esvararàs o somriuràs. Ningú sabrà mai com tractar amb tu.
Tingues en compte que la impulsivitat és un conjunt d’emocions. S’activen per a la supervivència. No hi ha espai per al raonament. No hi ha temps de reflexionar. És actuar o morir. Si vaig de nit pel carrer, en una gran ciutat i sento un soroll just darrere meu, sortiré corrent. No tinc temps de parar a pensar què és. Una vegada em trobi fora de perill ja analitzaré la situació i trauré les meves conclusions. No obstant això, quan em trobo segur utilitzo el raonament. Aquest fa front a dues preguntes abans d’actuar. Una és – vull? - i l’altre és - puc? –
Llavors, segons la resposta actuo d’una manera o d’una altra. No obstant això, l’emoció no segueix aquest camí. Aquesta es regeix pel vull. Amb la qual cosa, actues i després ja valoraràs les conseqüències. No t’ho preguntes. Ho vols i ho agafes. Mentre actues no penses en el teu malestar. Simplement gaudeixes del moment. Et deixes emportar. D’aquí la importància de ser proactiu i no reactiu. Abans d’actuar has de preguntar-te, què t’aporta aquesta conducta i si seràs capaç d’acceptar les seves conseqüències.
T’aporta tranquil·litat i poc després tens remordiments? O per contra, estàs satisfet del resultat? Si la resposta és positiva, continua amb aquesta manera de respondre davant els esdeveniments de la vida però, si és negativa cerca una altra manera de respondre. Adquireix noves eines mentals i maneres de pensar. Accepta que no ets el centre de l’univers i que no tot va en contra teva.
Practica aquest exercici que et deixo. És per a avançar-te a les situacions. D’aquesta forma et convertiràs en una persona proactiva. Apunta en un full on i amb qui et poses dels nervis. Quins pensaments et vénen a la ment. Ara pensa què t’aporta aquest estat d’angoixa (malestar, ràbia, odi, tristesa, etc.) Raona si està justificada la teva resposta. Si és exagerada i si ho estàs expressant en el lloc correcte, amb la intensitat necessària i sobretot amb la persona adequada.
Si tens problemes amb la teva parella sentimental no li ho facis pagar als altres, igual que si els tens amb els altres, tampoc ho paguis amb la teva parella i així amb tot el teu ambient social. Aquest repertori de conductes les tens perquè no divideixes la teva vida. És a dir, no distingeixes entre la parella, el treball, els amics i el teu propi temps personal.
El dia té 24 hores, la setmana 7 dies i el mes es compon de 4 setmanes. No pots dedicar tot aquest temps a la mateixa persona, treball o amics. Ha d’haver-hi algun moment per a tu. Per al teu oci. Per a evadir-te i enfortir la teva personalitat. Practica esport. El que vulguis. Sigui perquè t’agrada o perquè s’adapta als teus horaris però, practica’n algun i veuràs com la teva impulsivitat es veurà reduïda. Després, recorda preguntar-te què estàs buscant amb la teva conducta. Tranquil·litzar-te o enviar un missatge a aquesta persona? Si la resposta és tranquil·litzar-te, vas molt equivocat/da. Cerca una altra manera de fer-ho i si la resposta és enviar un missatge, també vas equivocat/da. És millor no dir res i pensar en les conseqüències que portarà aquesta conducta.