Joves i drogues, en parlem?
Darrerament són moltes les notícies que han sorgit als mitjans de comunicació sobre els problemes d’addiccions i trastorns de conducta d’alguns joves del país. La veritat és que, des del desconeixement, el tema fa por, o si més no ho fan els titulars que relaten la problemàtica.
Des del meu punt de vista crec que és molt fàcil generalitzar i dir que es tracta de pares i mares que no s’han fet càrrec de l’educació dels seus fills, o que el Govern no ha posat els recursos necessaris, o que les escoles no són prou estrictes. Però crec que ens enfrontem a un problema de tabús. I sí, les drogues són un gran tabú de la nostra societat, suposo que per això atrauen.
Quan parlem als joves de drogues sovint ho fem recitant la Viquipèdia, com si parléssim de quelcom que no va amb nosaltres, quelcom que li va passar a l’amic del cosí del meu cosí, però mai en primera persona. I, segurament, els joves el que necessiten és que la societat en parli en primera persona, que es parlin de casos reals i de vivències properes. I si hi ha 20 joves amb problemes, diguem-ho. Perquè que siguin 20 i no 100 no ho fa menys important però, si no posem cara als problemes, difícilment ens els farem nostres.
Els joves dediquen gran part del seu temps a seguir a ‘youtubers’ i ‘influencers’, i això ens pot fer pensar que els agrada que els parlin de diferents temàtiques des de la pròpia experiència, que els expliquin relats de manera més personal. Un fet que potser ens hauria de donar pistes sobre com podem aproximar-nos a aquests joves i plantejar-los diverses temàtiques que ens preocupen com a societat. Aquesta és simplement una idea, però que segur que agafaria molta més forma si fossin els mateixos nois i noies els que s’impliquessin i participessin en organitzar tallers i xerrades que considerin interessants.
Perquè cada cop que hem donat veu als joves ens han demostrat ser molt vàlids a l’hora d’aportar iniciatives de millora. I els pares i mares dels quals es parla darrerament a la premsa també en podrien ser part implicada, ja que ningú pot relatar millor que ells el desconsol de les famílies en aquestes situacions d’impotència.
També és molt important que els joves vegin l’alcohol com una droga més, ja que el fet de ser legal no la fa menys perillosa, i més en edats tan vulnerables com les de l’adolescència. Des de l’administració és important vetllar perquè les diferents festes i celebracions populars no continguin activitats que facin apologia de l’alcohol, com per exemple els corre bars. La societat ha arribat a normalitzar tant el consum d’alcohol que ni tan sols ens alarmem en veure activitats d’aquest tipus en el cartell d’una festa major.
Però, tinguem-ho clar, les drogues no són un problema exclusivament de l’adolescència, són una mala decisió que es pot cometre en qualsevol moment de la vida i en la qual, encara que molts puguin pensar el contrari, no influiran ni els nostres estudis ni el nostre poder adquisitiu. Per tot plegat, no es tracta de buscar culpables, sinó de trencar els tabús, de parlar-ne clar i de manera directa per combatre el problema de la millor manera, entre tots.