Jaime Mesas

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant del Departament de Tributs i de Fronteres (d’ara endavant, DTF) número CV0168-2019, del 29 de novembre del 2019, en relació amb la tributació de les rendes derivades de productes asseguradors.

Durant l’exercici 2019, el consultant té previst rebre una sèrie de rendes i/o rendiments que no té clar quina és la seva consideració a l’IRPF i com l’afecta els CDI que té signats Andorra. Els mencionats rendiments provindran principalment d’una pensió privada de jubilació de font francesa de dues assegurances de vida privades (d’ara endavant, «Assurance vie»).

Amb relació a les rendes percebudes pel contribuent com a resident fiscal a Andorra, és sol·licita criteri davant del DTF sobre (i) la tributació del reemborsament de «l’Assurance vie», (ii) el capital aportat prèviament i rescatat en aquest exercici fiscal i (iii) els interessos meritats pel capital aportat a l’Assurance vie.

En aquest sentit i segons el criteri establert pel DTF, la renda derivada dels productes contractats pel consultant no té cabuda en la definició d’interessos als efectes del CDI subscrits amb França i Luxemburg; per tant, atès que no es preveu una disposició específica per aquest tipus de renda, en aplicació de l’article 20 tindrà la consideració d’altres rendes, sent únicament imposables al Principat d’Andorra.

Als efectes de la legislació interna, per determinar la qualificació de la renda derivada dels productes contractats pel consultant, el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de (d’ara en endavant, Trlirpf), estableix a l’article 12.2.d que tenen la consideració de renda del treball: «d) Les prestacions rebudes pels beneficiaris de plans de pensions, quan siguin percebudes pel partícip del pla.»

D’altra banda, cal remarcar que el Comunicat tècnic del 04-03-2015, emès pel DTF, sobre la tributació a l’IRPF de determinades operacions d’assegurança, quant a la consideració de pla de pensió, a l’apartat i, Rendes del treball, preveu el següent:

«[...] únicament es poden qualificar de tals els instruments que compleixin els requisits de l’esmentat article 7 del Reglament d’aplicació [...]»

Així mateix, l’article 7 del Reglament d’aplicació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’IRPF, estableix els requisits dels plans de pensions i altres instruments de previsió social. Per consegüent, en la mesura que no es compleixin aquests requisits, la renda derivada dels productes objecte de la consulta no tindrà la consideració de rendiment procedent de pla de pensió; per tant, no tindrà la qualificació de renda del treball.

A banda d’això, la mateixa Llei de l’impost, a l’article 22.3.a, en relació amb la consideració de rendes íntegres de capital mobiliari, estableix que tenen la consideració de «rendes íntegres procedents del capital mobiliari» les següents:

3. Les rendes procedents d’operacions de capitalització i de contractes d’assegurances de vida o invalidesa que no tinguin la consideració de rendes del treball d’acord amb el que estableix l’article 12.»

Sobre aquest tipus de rendes convé destacar també que el Comunicat tècnic del 04-03-2015, emès pel DTF, sobre la tributació en l’IRPF de determinades operacions d’assegurança, a l’apartat ii (Rendes del capital mobiliari), estableix els elements definitoris dels instruments generadors de rendes del capital mobiliari.

Per tant, aquesta categoria de rendes es defineix per determinades modalitats contractuals, així com per la concurrència d’un element excloent: No estar considerades rendes del treball. Així mateix, l’article 19 del Trlirpf estableix la consideració com a rendes del capital totes les rendes derivades d’elements patrimonials, béns o drets que estiguin destinats a activitats econòmiques.

Pel que fa a les modalitats contractuals incloses dins de l’àmbit dels instruments generadors de rendes del capital mobiliari, no n’existeix a l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra una definició legal. No obstant això, d’acord amb la pràctica habitual del tràfic comercial i prenent igualment com a referència les definicions existents en altres ordenaments estrangers, es podrien establir els elements definitoris d’aquestes modalitats:

 Per «contracte d’assegurança» s’entén, de forma genèrica, aquell pel qual l’assegurador s’obliga, a canvi d’una prima, en cas que es produeixi l’esdeveniment del risc que es cobreix, a indemnitzar en els termes acordats el dany produït a l’assegurat o a satisfer un capital, una renda o qualsevol altra prestació pactada.

 L’assegurança de vida seria el contracte d’assegurança que s’estipula sobre la vida (pròpia o d’un tercer) i que pot cobrir tant la mort com la supervivència com ambdues situacions. El contracte d’assegurança (tant si és de vida com d’accident o de malaltia) pot així mateix preveure la prestació d’invalidesa.

 En termes generals, per «operacions de capitalització» s’entenen les basades en tècniques actuarials que consisteixen a obtenir compromisos de pagament de determinades quantitats, prèviament determinats quant a la seva duració i import, a canvi de desemborsaments únics o periòdics prèviament fixats.»

De manera que, si els contractes que són objecte d’aquesta consulta reuneixen els elements definitoris, les rendes que es puguin originar com a resultat del seu rescat tindran la qualificació de rendes del capital mobiliari.

Per al còmput de les rendes derivades de certs productes adquirits o formalitzats abans de l’entrada en vigor de la Llei 5/2014, de 24 d’abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, amb l’objectiu d’evitar que les rendibilitats associades a aquests productes, generades abans de l’efectiva aplicació de l’impost (i, per tant, en un moment en què no hi havia imposició sobre la renda de les persones físiques residents a Andorra), sofreixin tributació per l’impost en el moment de la seva efectiva percepció per part dels seus titulars, serà d’aplicació la disposició addicional quarta del Trlirpf.

Així doncs, sempre que els productes objecte d’aquesta consulta s’emmarquin en la definició prevista a l’article 22.3.a del Trlirpf i el capital rebut sigui conseqüència de l’exercici del dret de rescat, el rendiment del capital mobiliari es determinarà per la diferència entre la quantitat percebuda a conseqüència del rescat i la part de les primes satisfetes corresponent al capital rebut.

Això no obstant, respon el DTF pel que fa als productes contractats abans de l’aplicació de l’IRPF, que a l’efecte de determinar l’import de les rendes íntegres serà aplicable la disposició addicional quarta no computant com a renda del capital mobiliari la diferència entre el valor de la provisió matemàtica a data 31 de desembre de 2014 i l’import de les primes satisfetes fins a aquesta data. Això, sense perjudici dels mecanismes que preveu la normativa per evitar la doble imposició internacional.