Pepi Cardenete Periodista

La Belén sol demanar als cambrers que emplenin amb aigua de l’aixeta el biberó de la seva filla de 10 mesos, ja que la infermera li ha recomanat que l’aigua de Madrid és la «més adequada», i no sol tenir problemes. No obstant això, quan demana l’aigua per a ella no té tanta sort, i habitualment li serveixen una ampolla al·legant que no hi ha gerres. «Em toca moltíssim la moral perquè no li veig sentit vivint a Madrid», sentencia aquesta «fan» de l’aigua de l’aixeta, el consum de la qual a partir d’ara haurà de generalitzar la Comunitat de Madrid en els seus centres públics educatius, sanitaris o esportius, i «fomentar» en establiments hostalers i de restauració.

Així ho recull una proposició no de llei aprovada el passat 19 de desembre en l’Assemblea de Madrid, una iniciativa que no és d’obligat compliment però que serveix per a marcar una pauta. La versió final del text va rebaixar algunes de les seves propostes inicials, ja que originalment no parlava de «fomentar» el consum d’aigua d’aixeta en restaurants sinó de  «garantir» que s’ofereixi sempre la possibilitat d’un recipient d’aigua de l’aixeta i els gots per al seu consum de manera gratuïta.

La diputada regional de Más Madrid, Alodia Pérez, que va presentar la proposició en el parlament madrileny, explica a Efe que fomentar «es queda en fer campanyes i ajudar amb alguna mena de finançament» però «no es pot obligar» els hostalers a oferir aigua de l’aixeta.

La preferència per l’aigua de l’aixeta enfront de l’embotellada és una llarga exigència de les associacions de consumidors per la fama de l’aigua de Madrid: el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació situa a la Comunitat de Madrid a la cua quant a consum d’aigua embotellada, la qual cosa ratifica la idea que els madrilenys confien en la seva aigua de l’aixeta i recorren a altres opcions amb molta menys freqüència que altres regions.

En els negocis d’hostaleria de Madrid, a diferència del que passa en altres ciutats europees o dels Estats Units, és habitual que els treballadors posin dificultats per a consumir aigua de l’aixeta. Malgrat això, l’Oficina d’Atenció al Consumidor de la Comunitat de Madrid ha rebut en els últims mesos peticions o requeriments «molt esporàdics» sobre aquest assumpte.

A l’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris) creuen que «el consumidor no hauria d’haver de justificar-se davant un cambrer quan demana una gerra d’aigua per a acompanyar el menjar» ni ha «d’acceptar amb resignació pagar per una ampolla d’aigua envasada» quan la de l’aixeta «pot consumir-se amb totes les garanties de qualitat».

En la mateixa línia, Ángeles Castellano, portaveu de Facua, considera que els polítics i les institucions «haurien de tenir en compte els interessos públics i no dels empresaris», per la «certa resistència» que es posa a la mesura des de distribuïdores, embotelladores i hostalers. L’associació Hostaleria Madrid defensen que l’aigua de l’aixeta és un servei que es presta «per cortesia» i diuen que si es tracta d’una demanda ciutadana «les administracions públiques han d’assumir la seva responsabilitat i oferir-lo amb els mitjans públics que disposen o puguin crear». «De la mateixa forma que l’Ajuntament instal·la banys públics als carrers, previ pagament per al seu ús, és la seva responsabilitat oferir aigua potable de consum als vianants, ja sigui mitjançant la instal·lació de fonts públiques o de màquines expenedores gratuïtes als carrers», argumenten.

No obstant això, no tots els treballadors del sector de l’hostaleria tenen la mateixa opinió. Moisès regenta al costat de la seva família un bar en la zona de Madrid Riu, i opina que «l’ús de l’aigua de l’aixeta està bé en general» perquè «ningú t’entra al bar per a demanar-te un got d’aigua i anar-se’n o asseure’s a la taula tota una tarda». Reconeix que amb aquest gest perd guanys, encara que «en un bar es treu molt més diners amb l’alcohol i les racions». Més enllà de Madrid, altres províncies i comunitats autònomes han començat a promoure l’aigua de l’aixeta en l’hostaleria, com Biscaia, mentre que a Castella i Lleó, Balears, Andalusia i Navarra hi ha normatives que obliguen a oferir-la gratis.