Alarmisme justificat?
Estem sent massa alarmistes? De veritat el coronavirus és tan catastròfic com sembla? Des que va sortir el primer cas, la bola només ha fet que créixer. Cada vegada són més els països que es posen en alerta i implanten diferents accions per evitar el contagi d’aquest virus. De fet, Andorra ha decidit sumar-se a les mesures de prevenció i, des de dimecres, demana als seus ciutadans que notifiquin els viatges que han fet o volen fer a la Xina. Veient totes les infeccions que s’estan multiplicant i el malestar social que hi ha a escala mundial, és normal pensar que estem davant d’una epidèmia preocupant i que cal estar ben preparats.
Ciutats completament bloquejades, centenars de supermercats desproveïts i llargues files de persones que esperen impacients per poder comprar medicaments i mascaretes a les farmàcies. Aquest és el panorama que veiem en les zones més afectades, però el cert és que l’alarmisme està arribant molt més enllà. Tots els mitjans i portals universals mostren imatges inquietants sobre què passa i no deixen d’acumular informació sobre la proliferació del coronavirus. Davant d’això, qui no s’espantaria? Ara bé, el virus és tan mortífer?
Fa un parell de dies vaig llegir un article d’opinió a El País que difereix bastant d’aquesta impressió. El titular ja ho deixa ben clar: «El coronavirus de Wuhan no és la pesta negra». L’autor de l’article, el professor d’Economia de la Universitat Nebrija, Andrea Carrera, detalla que malgrat que s’estimi que hi ha més de 40.000 casos de contagi, el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC), només ha notificat «4.587 casos confirmats de persones afectades pel coronavirus».
Poso la paraula només entre cometes perquè, òbviament, em sembla una xifra igualment alta i a tenir en consideració. La qüestió és que de tots aquests casos, 106 han tingut com a resultat la mort, i tots ells han estat a la Xina continental. Aquestes dades indiquen que la mortalitat global del virus fins a la data és del 2,3%. Tot i no ser una taxa massa alta, és cert que cal ser previnguts i estar atents als possibles efectes d’una epidèmia com aquesta. Sobretot perquè ha sorgit d’imprevist i perquè encara no s’ha aconseguit controlar.
Ara bé, tal com s’indica en l’article, «per tenir un terme de comparació, cal observar que, segons l’OMS, cada any la grip mata entre 290.000 mil i 650.000 persones» a tot el món. Tanmateix, la SARS i el MERS (dues patologies de coronavirus) infecten cada any al voltant de 8.400 i 2.500 persones respectivament. El SARS es va difondre al començament del 2003 des de la província xinesa de Guangdong i té una taxa de mortalitat del voltant del 10%. I el MERS es va originar a l’Aràbia saudita el 2012 amb una taxa del 34,4% de morts. Un altre exemple. La grip aviària es va expandir el 2013 des de la Xina contagiant a 148 persones, i va arribar a una taxa de mortalitat del 32,34%. Aquestes dades li treuen importància al coronavirus de Wuhan? Segurament no. Però ens donen idea comparativa i ens mostren que potser l’alarmisme està massa infundat.