El prohom Josep Maria Beal i Benedico
Gràcies a poder comptar amb persones decidides, franques i lògiques, que saben assumir un grau de compromís important amb la seva societat i el seu país, el món va evolucionant cap a millor. Aquest és el cas del prohom andorrà Josep Maria BEAL i BENEDICO, nascut a Barcelona el 9 de juny de 1942 i mort recentment a Escaldes el 23 de novembre del 2019. I dic prohom andorrà perquè va gaudir d’especial consideració entre els seus companys i rivals polítics andorrans, així com l’admiració de les generacions més joves que la seva, que l’hem considerat sempre com a un referent implicat en fer progressar i modernitzar Andorra, tan políticament com econòmicament i socialment.
El seu compromís el manifestà d’hora participant en la creació del Grup del Dijous, que va estar actiu entre el 1966 i el 1973, per a debatre obertament temes d’interès dins la societat andorrana. El setembre de 1978 es dissolia l’Agrupament Demòcrata Andorrà per tal de crear un partit polític conegut com a Partit Demòcrata Andorrà, que sol·licitava la seva legalització el 28 d’octubre de 1979 i era encapçalat per Beal com a president (sent reelegit el 1982) i en Jaume Bartumeu i Cassany com a secretari general. Els acompanyaven Joan Aristot i Pla, Angelina Mas i Joaniquet, Antoni Farré i Pla, Joan Samarra i Vila, Agustí Font i Gonzàlez, Neus d’Areny-Plandolit i Balsells, Antoni Guardiet i Ramoneda, Mercè Bonell i Bertran, Artur Palacín i Capdevila, Lurdes Gasset i Abella, Josep Parramon i Llavet i altres.
A l’abril de 1980 va assumir la direcció del butlletí mensual del partit Punt Polític, que va dirigir fins el 30 de desembre de 1983, quan va deixar-lo, en guanyar les eleccions comunals a Escaldes-Engordany. En el seu comiat de la direcció del butlletí, número 38 del Punt Polític, hi va deixar escrit: «...continuaran i segurament milloraran la tasca que hem dut a terme i que, malauradament, no sempre ha estat compresa i apreciada....publicació política que amb la crítica ha pretès desemmascarar un sistema estancat i poc net....aquesta participació ha modificat, en més d’un cas, el resultat final que s’hauria produït cas de no haver-hi intervingut...la meva manera de pensar i les meves conviccions més profundes de com voldria el meu país, es mantenen totalment intactes i vigents....la responsabilitat adquirida modularà la meva futura actuació sense que hagi de renunciar per això, a cap dels meus convenciments...serveixi doncs aquesta nota...d’encoratjament per a tots els que lluiten obertament per una Andorra diferent i millor, perquè mantinguin l’esperança que encara val la pena lluitar....»Va ser membre fundador de l’UCPA (Unió de Ciutadans pel Progrés i l’Administració), partit
parroquial d’Escaldes-Engordany, amb el qual guanyaria les eleccions comunals i li permetria de ser cònsol major entre 1983 i 1990 iniciant entre altres el projecte del Centre termolúdic de Caldea, acompanyat de Miquel Aleix i Areny, Jordi Marquet i Mandicó, Joan Antoni Aristot i Mora, Bonaventura Ubach i Cabanes, Genís Estrada i Pérez, Ramon Canut i Bové, Carles Aleix i Campi, Francesc Casals i Pantebre, Nàdia Aleix i Tugas, Gerard Cadena i Turiella, Francesc Ros i Jiménez, Jacint Casal i Mor i Josep Ramon Tudel i Fillat.
Es presentà a les eleccions generals el 1990, guanyant-les i sent escollit síndic general, iniciant la legislatura del procés constituent que acabarà amb la Constitució del 1993. El 1991 va haver de dimitir per malaltia, sent substituït per Albert Gelabert i Grau, i aturant la seva activitat política fins al 2003, en què es va tornar a presentar a les comunals d’Escaldes-Engordany, sent escollit conseller de Comú pel Partit Socialdemòcrata.
El 1992, en una comunicació presentada a la cinquena diada andorrana a la UCE de Prada sobre Tendències Polítiques a Andorra, organitzada per la Societat Andorrana de Ciències, hi escrivia entre altres: «L’especial estructura d’Andorra i el desprestigi creixent que tenen la majoria dels partits polítics en d’altres països fa que no sembli convenient adoptar un sistema que fa tota la impressió d’estar en decadència....és molt possible que el que jo crec que seria bo, sigui utòpic. Probablement jo mateix soc utòpic....»
El 2010 va ser escollit president de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Fou també president del Grup d’Escacs Valls d’Andorra i de la Federació d’Escacs Valls d’Andorra. Va ser membre fundador de l’associació TRANA de persones afectades per malalties neurològiques i esclerosi múltiple.
No ha tingut una vida fàcil i ha hagut de fer front a les seves pròpies limitacions i contradiccions, gestionant la inconstància, el dogmatisme, la intolerància, la desconfiança, el desànim, la compartimentació, les emocions...però se n’ha sortit bé, amb l’ajuda dels bons companys de viatge que ha trobat i sabut escollir durant la seva vida. Amb les seves mateixes paraules escrites el 1983, acabo sense que pugui «evitar de sentir una certa nostàlgia i tristesa....A reveure i gràcies, Josep Maria!