Omar el Bachiri Psicòleg clínic

El meu nom és VIH. Abreviació de Virus de la Immunodeficiència Humana. Si no em coneixes, ho trobo normal perquè ja no se’n parla de mi. No obstant això, en els anys 90 era el tema principal dels mitjans de comunicació. Apareixia en qualsevol conversa. S’obrien debats en els col·legis, bars, gimnasos, etc. Estava per tot arreu. Era omnipresent. Sempre trobaves informació sobre mi. A les sales d’urgències dels hospitals, centres de salut, escoles, etc. Fins i tot es repartien tríptics pel carrer, on sortia informació de com em podies introduir en el teu organisme i de com mantenir-me allunyat. 

Avui dia, o t’interesses pel tema i cerques tu mateix la informació o ningú te la facilita. No es preocupen de què la tinguis. A causa d’aquest abandó, s’ha incrementat el nombre de persones portadores del virus. Fes la prova, surt a passejar per la teva parròquia i mira si trobes informació a simple vista. Veuràs molts cartells anunciant de tot però, en cap d’ells se’n parla de mí. M’han deixat de costat. Com si hagués desaparegut.

Actualment, li preguntes a qualsevol adolescent sobre la meva existència i et dirà que ha sentit parlar de mi però, desconeix com protegir-se per a no contagiar-se. Molts creuen que prenent la pastilla anticonceptiva ja estan a resguard de mi. Però no. Perquè no entri en el teu organisme has d’usar el preservatiu. És l’única manera d’evitar que et contamini. T’explico les quatre formes de transmissió que tinc. Per la sang, el semen, el flux vaginal i la llet materna. Però aquest article no va de les maneres de transmissió, ni de què és aquesta malaltia. Més aviat, vull explicar-te el rebuig social que rep la persona que la pateix.

Rebuig causat per la poca i errònia informació que té la gent. Tingues en compte que ningú està a resguard d’aquesta malaltia. Tant tu, com jo estem exposats. Encara que tinguis parella estable. Si t’és infidel i se’n va al llit amb algú que tingui la malaltia, tu també la contrauràs. Una vegada que te la diagnostiquen, la teva vida canvia per complet. Bàsicament perquè desconeixes què és aquesta malaltia i el que implica viure amb ella.

A banda d’això, en pocs dies sabràs qui són realment els teus amics. Els que no et jutjaran i et recolzaran en tot moment. Els altres t’assenyalaran i et criticaran. Diran que ets una persona despreocupada i que t’ho has buscat. No tenen ni idea de com has adquirit la malaltia però, és igual. Creuen que tenen el dret a fer-ho. La por actua per ells. La seva desinformació. 

Pensaves que la mort era el pitjor que et podia passar? Doncs no. És la solitud que sentiràs. La desil·lusió t’envairà quan vegis la crueltat de la societat. Una crueltat incentivada per la por i el desconeixement. Actualment, amb la medicació disponible, la persona amb VIH pot portar una vida igual que qualsevol altra. És més, moltes vegades la càrrega viral és tan baixa que si manté relacions sexuals sense preservatiu, el risc de contagi és gairebé inexistent. 
Et contaré la història de la Montse, perquè entenguis millor l’article. Aquesta dona té 42 anys i ha estat diagnosticada com a portadora del VIH fa uns mesos. Té un fill de 10 anys i està feliçment casada o això pensava ella. En una ocasió el seu marit li va ser infidel i es va contagiar. Consegüentment, ella també ho ha adquirit. Però curiosament la dona amb la qual es va ficar al llit el marit, no sabia que era portadora i així podria seguir una gran cadena de persones. Moltes vegades un no és conscient que és portador del VIH, fins que es fa la prova i els resultats surten positius. D’aquí la importància d’usar preservatiu fins que tinguis confiança amb la persona, i pugueu fer-vos les preguntes pertinents.

Aquí és on et preguntes per què la vida és tan injusta i et posa tantes pedres en el camí. Essent tan bona persona la Montse i el seu marit li ha arruïnat la vida. Abans que continuïs divagant i traient conclusions anticipades, tingues en compte que mai s’ha dit que la vida sigui justa. Simplement, arriba un moment en què decideix canviar-te el rumb. Ho fa sense tenir en compte la teva opinió. Tu només pots adaptar-te o morir. És com diu Darwin, en la seva teoria de l’evolució. El món el tenim al davant i som nosaltres els que hem d’adaptar-nos a ell. Als canvis que hi ha durant el cicle de la vida.
En aquestes situacions és on t’adones de la teva capacitat de reacció i de l’actitud que tens enfront de la vida. Haver contret aquesta malaltia és dolent, horrorós o simplement és una malaltia més? També podies haver desenvolupat un càncer i morir en menys de sis mesos. Com veus, la teva actitud marcarà el rumb de la teva vida. Amic/ga, segons el que interpretis de la malaltia, així l’enfrontaràs i així et condicionarà. 

Contesta a aquesta pregunta, per saber quina és la teva por: Què et preocupa més de la malaltia. El rebuig social que rebràs o la medicació per a tota la vida que hauràs de prendre? Si és pel primer motiu, has de saber que canviant d’actitud, la teva manera de veure i interpretar els successos serà diferent. Això és just el que ha fet Montse. Els primers mesos van ser devastadors. No entenia res. No s’ho podia creure. Es va qüestionar tota la seva vida. Què havia fet ella per a merèixer tal càstig i sobretot, què anaven a pensar els altres. Però gràcies a la teràpia psicològica va entendre que el problema era la seva manera d’entendre la malaltia. Es tracta d’acceptar-la i aprendre a viure amb ella.

Ara que ja saps una mica més sobre la malaltia, t’adones de l’injust que és jutjar a les persones i sobretot aïllar-les per la seva condició de ser portadors d’una malaltia en concret?