Que els resultats electorals d'abans d'ahir a Catalunya no han sorprès ningú és una realitat prou explícita. Els estudis demoscòpics ja van pronosticar el daltabaix de les forces fins ara al govern, i les enquestes, aquest cop, han estat prou fidels a la realitat. Sobta, no obstant, veure com els grans derrotats no s'haguessin preparat pel Dia Després. O potser no sabien ben bé què calia fer.

Governar en temps de crisi no ha de ser gens fàcil. El llast que les conseqüències de la crisi econòmica deixa a molts votants és massa gran perquè, a l'hora d'exercir el dret a sufragi, no s'exerceixi un vot de càstig. Si això ho sumem a una coalició governamental que no ha sabut canalitzar les discrepàncies internes defugint l'arena pública, els resultats passen factura, i els de diumenge seran un bon correctiu.

Defugint ideologies partidistes, i des de l'òptica andorrana, els nostres interessos propis poden quedar afectats negativament. Hom pensa que si els colors polítics dels interlocutors coincideixen, les negociacions han de ser més fàcils. En aquest sentit el nostre Govern haurà d'establir, a partir d'ara, nous canals de comunicació amb una força política que no els és afí. Tothom sap que, malgrat que els inquilins de la Generalitat no representen cap estat sobirà i que els nostres interlocutors meridionals els trobem a la Moncloa, no deixa de ser veritat que les relacions amb Catalunya són evidents per temes de proximitat geogràfica, comunicacions i afinitat cultural, entre molts d'altres aspectes.

El temps jutjarà si el nostre Govern actual ha sabut aprofitar al màxim (esprémer, fins i tot), l'oportunitat sense precedents que suposava tenir representants del mateix color polític al Govern d'Andorra, la Generalitat de Catalunya i a Madrid. No valdrà escudar-se en la sempiterna crisi per excusar el que hauria pogut ser però no ha estat. Com deia, ¡el temps dirà!

Per a més informació consulti l'edició en paper.