El paper del sector bancari en la transició cap a un món més sostenible
L a Cimera Mundial de Clima que es va celebrar a Madrid el passat desembre va tenir un desenllaç agredolç perquè, novament, els països no van assolir acords de gran importància per combatre de manera coordinada el canvi climàtic, però sí que va permetre arribar a algunes conclusions encoratjadores. Entre d’altres, la COP25 ha posat en relleu no només el ferm compromís, sinó la gran contribució que el sector bancari pot fer a la transició cap a un món més verd i sostenible.
I és que aquest canvi tan necessari no només en els costums individuals, sinó també en com realitza la seva activitat pràcticament qualsevol empresa, des d’una gran multinacional a una pime, requerirà en els propers anys uns volums de finançament que les administracions i els organismes supranacionals no estan en disposició de cobrir, i exigirà, per tant, un pas endavant per part del sistema financer.
A tall d’exemple, la descarbonització de l’economia europea que la UE s’ha posat com a objectiu per al 2050 requerirà inversions anuals d’1,3 bilions d’euros, impensables sense la col·laboració dels bancs i de les entitats de crèdit.
Però, què està fent el sector bancari per assumir aquest compromís amb la sostenibilitat, a més de la seva pura activitat creditícia?
En primer lloc, assumir compromisos i construir entitats des de les quals reflexionar i avançar en l’àmbit de les finances sostenibles, com demostren el Compromís de Katowice o uns Principis de Banca Responsable i un Compromís Col·lectiu de l’Acció per al Clima que ja han subscrit més de 130 entitats de tot el món, o la constitució des de 2017 de 27 centres financers per a la sostenibilitat, agrupats a la xarxa FC4S.
En segon lloc, brindar nous productes que premiïn o prioritzin el finançament a les empreses que estan fent un esforç més gran per ser sostenibles, d’entre els quals destaquen sens dubte els anomenats bons verds –emissions dirigides a companyies que lluiten contra el canvi climàtic, i que a nivell europeu acumulen des de 2007 un volum de 122.000 milions d’euros–, o els préstecs on les condicions creditícies resulten més o menys avantatjoses en funció de si les empreses que els sol·liciten compleixen una sèrie de paràmetres ASG (és a dir, ambientals, socials i de govern corporatiu). Les entitats que, com Andbank, tenen a més gestores estem apostant també pels fons verds, que no només inverteixen en actius sostenibles, sinó que sovint destinen una part de la seva recaptació a projectes verds o socials.
I, finalment, els bancs han de fer una funció exemplificant i ser sostenibles en la seva pròpia activitat, apostant per mesures d’eficiència energètica, reducció de consums i reciclatge que contribueixin a minimitzar la seva petjada ambiental.
La combinació d’aquests tres elements –compromisos verds, productes verds i una manera verda de treballar–, lluny de suposar una despesa, és una inversió i una font d’avantatges competitius per als bancs. Està àmpliament provat que tots aquests productes verds donen rendibilitats molt atractives, i, sovint, superiors a d’altres més convencionals, però, alhora, una entitat ambiental i socialment responsable és millor percebuda pels seus clients i pels seus propis empleats, la qual cosa és una font de lleialtat, prescripció i cohesió interna i una manera d’atreure i retenir talent.
Per assolir aquesta transició verda és necessari, per tant, una aposta a nivell de pla de negoci i d’oferta de productes, però, sobretot, són necessaris una sèrie de valors que arrelin aquest nou enfocament dins de l’organització. Per això, i com passa amb tantes altres transformacions necessàries per adaptar el nostre negoci al segle XXI, el primer canvi perquè un banc s’erigeixi en un contribuïdor net a un món més sostenible és essencialment cultural.