Jaime Mesas

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant del Departament de Tributs i de Fronteres (d’ara en endavant, DTF) número CV0170-2019, del 29 de novembre del 2019, en relació amb la determinació de la base de tributació corresponent a les rendes de capital immobiliari.

Les empreses de gestió d’habitatges d’ús turístic (Eghut) reben en cessió d’explotació unes unitats immobiliàries que tenen una qualificació d’HUT (habitatges d’ús turístic), les quals són majoritàriament propietat de persones no residents fiscals al Principat d’Andorra. L’esmentada relació es regula mitjançant contractes privats entre el propietari de l’habitatge d’ús turístic i l’Eghut, on el propietari cedeix la gestió i comercialització de l’HUT, en règim d’allotjament turístic a les Eghut, a canvi d’una contraprestació econòmica i pel qual, se’n deriven uns drets i deures per ambdues parts.

Així mateix, les Eghut posen a disposició de particulars i agències turístiques les unitats immobiliàries en règim d’allotjament turístic amb tots els drets i deures que comporta davant tercers.

En referència amb la qüestió relacionada amb l’Impost sobre la Renda dels No-Residents Fiscals (d’ara en endavant, IRNR), la consulta manifesta que primerament s’ha d’avaluar a qui s’ha d’atribuir la renda segons els diferents pactes acordats entre les parts. Per això, cal fer una referència especial al tipus de contracte existent entre l’empresa de gestió d’habitatge d’ús turístic i la persona que no és resident fiscal a Andorra, propietària de la unitat immobiliària.

En aquest sentit, s’haurà de valorar si l’empresa de gestió d’habitatge d’ús turístic actua per compte aliè sense assumir el riscos que se’n puguin derivar, o bé si el contracte efectuat amb el propietari li faculta per actuar per compte propi envers de l’usuari de l’habitatge.

Al present cas, segons es desprèn de la informació prevista al contracte que el consultant anomena «Contracte de Gestió Hut», l’empresa de gestió d’habitatge d’ús turístic prestarà al propietari els serveis de gestió i comercialització de l’habitatge d’us turístic i el propietari es compromet, entre altres obligacions, a assumir els costos de subministraments, manteniment, reparacions de l’habitatge, els imports de les taxes i els eventuals costos de cancel·lació de reserves com a conseqüència de qualsevol circumstància legal sobrevinguda que pugui impossibilitar l’activitat i comercialització de l’habitatge d’ús turístic. En el mateix document, es manifesta com es determinarà la retribució que haurà d’abonar el propietari a l’Eghut per la gestió de l’habitatge d’ús turístic.

Tenint en compte els elements de la figura contractual que és objecte de la consulta, atès que l’empresa de gestió d’habitatge d’ús turístic actua en nom i per compte del propietari de l’immoble a canvi d’una contraprestació, la renda que resulti del contracte amb el client, usuari de l’habitatge, s’atribuirà íntegrament al propietari de l’habitatge d’ús turístic.

Quant a la consideració d’obligat tributari de l’ IRNR, el Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals (d’ara en endavant, Trlirnr) disposa el següent a l’article 4: «Són obligats tributaris d’aquest impost les persones físiques i les persones jurídiques no-residents fiscals al Principat d’Andorra que obtinguin rendes, que d’acord amb aquesta Llei, es consideren generades en aquest territori. A aquests efectes, es consideren residents fiscals al Principat d’Andorra, les persones jurídiques definides a l’article 7 de la Llei de l’impost sobre societats, i les persones físiques definides a l’article 8 de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques.” A la mateixa norma, quant al tipus de rendes que es consideren obtingudes a Andorra, l’article 14.1 del mateix text legal estableix el següent: «1. Es consideren rendes obtingudes a Andorra els rendiments derivats, directament o indirectament, de béns immobles situats en el territori andorrà o de drets relatius a aquests béns immobles.”

Per consegüent, el DTF manifesta que la persona no-resident fiscal a Andorra propietària d’un habitatge d’ús turístic ubicat a Andorra que percebi rendes de la seva explotació es considera obligat tributari de l’IRNR.

D’altra banda, sobre la determinació de la base de tributació de l’IRNR derivada de les rendes de capital immobiliari obtingudes pels propietaris de béns immobles que no són residents fiscals a Andorra, el Trlirnr disposaa l’article 25, apartats 1 i 2, el següent:

«Article 25. Base de tributació

1. Amb caràcter general, la base de tributació de l’impost corresponent als rendiments que obtinguin els obligats tributaris sense mediació d’establiment permanent està constituïda per l’import total de la renda meritada.

2. La base de tributació corresponent a les rendes del capital immobiliari es redueix un 20 per cent».

Manifesta el DTF, que d’acord amb la informació proporcionada i el precepte esmentat, la base de tributació estarà constituïda per l’import total de la renda, que en els casos exposats és l’import satisfet per l’usuari final a l’empresa de gestió d’habitatges d’ús turístic. Aquesta base de tributació es reduirà en un 20%. Segons la normativa mencionada, els costos, taxes, tributs i comissions intermediaris, la retenció de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, així com qualsevol altre concepte, no tindran la consideració de deduïbles a l’hora de determinar la base de tributació de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

Cal destacar també que en aplicació de l’article 5.3 del Trlirnr, l’empresa de gestió d’habitatge d’ús turístic respon solidàriament del deute tributari quan gestioni lloguers o drets sobre béns immobles quin a propietat sigui de persones no-residents fiscals. Aquesta responsabilitat es limita als lloguers o a les contraprestacions pels drets que gestionen.

Respecte a la presentació de la declaració, el DTF conclou que en aplicació de l’article 33.2 del Trlirnr, l’empresa de gestió d’habitatge d’ús turístic, com a responsable solidari, sí podrà efectuar la declaració de l’IRNR i l’ingrés del deute tributari que s’hagués derivat de la renda obtinguda per la persona no-resident fiscal a Andorra propietària d’un habitatge d’ús turístic ubicat a Andorra.