Marc Valén

Avui començo a escriure un seguit d’articles sobre aeronàutica, aprofitant el debat que hi ha a Andorra sobre les comunicacions i sobre una connexió aèria. Primer, vull fer referència a l’aeròdrom de muntanya més famós d’Europa, l’altiport de Courchevel. També n’hi ha d’altres de les mateixes característiques, com per exemple l’altiport de Megève, el de l’Alpe d’Huez, el de Lukla, etc. Però tornem al de Courchevel. Aquest aeròdrom està situat al mig dels Alps francesos, a la vall de Tarentaise, a la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps. Podríem extrapolar les dades econòmiques per aquí a Andorra, ja que l’entorn és molt similar al nostre país: Turisme, estacions d’esquí, muntanyes, i molt més. Ara bé, voldria posar en context conceptes per entendre bé i analitzar realment si Andorra pot tenir un aeròdrom comercial.

Primer de tot voldria definir què és l’aviació general: Aquesta és una de les dues categories que defineix l’aviació civil. És aquella que es relaciona amb els vols que no siguin comercials, és a dir, que no siguin vols regulars o no regulars. L’aviació general va des dels ultralleugers, vols sense motor, paramotors, i tots els avions que no tenen una finalitat comercial i de transports de passatgers i/o mercaderies. Com a resultat, la majoria dels vols del món cauen en aquesta categoria i la majoria dels aeròdroms del món atenen únicament a l’aviació general. L’aviació general comprèn una llarga llista d’usos com ara com l’aviació esportiva, la ultralleugera, la corporativa, la càrrega no regular, els taxis aeris, l’ambulància aèria, les escoles d’aviació, els tallers d’aviació, la indústria aeronàutica, la fotografia aèria, la de rescat o la d’extinció d’incendis.

D’altra banda, també voldria definir què és un altiport. Un altiport fa referència a un aeròdrom en una zona muntanyosa que es compon per una pista curta generalment amb pendent i que es caracteritza per la seva dificultat de construcció en vessants muntanyencs i els climes freds. En l’annex 14 dels documents de la ICAO (International Civil Aviation Organitation) ve definit i com s’han de construir.

Voldria plantejar el costós que podria ser un aeròdrom comercial. Primer de tot, s’ha de plantejar que el marc normatiu s’ha d’adequar a les necessitats andorranes, de la mateixa manera que s’ha de publicar un reglament d’aeròdroms, ja que actualment no en tenim cap. S’ha de vetllar per la seguretat integral de tot l’entorn, com també el manteniment de l’Autoritat Aeronàutica Andorrana. Solament sustentar la infraestructura administrativa per controlar l’aeròdrom comercial suposaria més d’un milió d’euros anuals entre tècnics, administratius, enginyers, etc. I això sense parlar del desenvolupament dels altres annexos de la ICAO, que en té 18. També ens hem de definir en un context econòmic adequat. Sempre dic que com a andorrans hem de ser humils, tocar de peus a terra i anar dintre de les nostres capacitats com a país.

Amb això vull dir que actualment Andorra no disposa de les capacitats volumètriques per sustentar-se d’un aeròdrom comercial, però sí d’un aeròdrom d’aviació general. Les despeses i la reglamentació escaient no són tan agressives. Courchevel va tardar cinquanta anys a tenir l’aeròdrom que tenen avui. Nosaltres hem de treballar amb humilitat, com a formigues. La societat andorrana pot desenvolupar l’aviació general de mica en mica, amb humilitat i responsabilitat. 

Considero que ens hem de fer servir de l’aeròdrom de la Seu d’Urgell,que ha de ser el de referència, ja que hi ha diversos factors que així ho afavoreixen, com la infraestructura aeroportuària, la normativa d’aviació vigent i l’alçada de l’aeròdrom. A Andorra, actualment, no hi veig la viabilitat d’un aeròdrom comercial, però sí que es podria tenir un aeròdrom d’aviació general.

Segons les últimes dades rebudes de l’AFIS (Servei d’informació de vol de l’aeròdrom) de l’altiport de Courchevel, l’aeròdrom l’any 2017 va realitzar uns 7.500 moviments d’aeronaus, dels quals 7.000 van ser de passatgers. Només el 10% va ser d’aviació comercial, el 45% va ser d’aviació privada (aviació general) i la resta van ser d’aviació de forces i cossos de seguretat de l’estat. Analitzant les dades, considero que Andorra està capacitada per assumir aquesta responsabilitat i que el volum permetria fer tot aquest desenvolupament aeronàutic.

I dir-vos, que en l’aviació tot està inventat. Rrecomano un Manual de la ICAO. Es diu Manual sobre els aspectes econòmics dels aeròdroms, on s’explica l’entorn econòmic que hauria de tenir un aeròdrom. El desenvolupament d’un aeròdrom comercial no sembla tan senzill com es pensa, el manual és un text que serveix d’orientació als estats i a organismes que vulguin desenvolupar infraestroctures aeroportuaries. He fet una pinzellada molt petita del context aeronàutic, és cert que em deixo moltíssimes coses per explicar. La creació del racó de l’aeronàutica, té com a finalitat explicar a la ciutadania andorrana tot el que està relacionat amb l’entorn de l’aviació, divulgar informació i apropar a la societat coneixements d’aviació.