Les dones que van obrir camí
Retrats del feminisme (Feminists: What were they thinking?) és el títol del documental sobre l’origen del Feminisme que emet Netflix. Una joia amagada o solapada pels centenars de títols de la cadena, però que ofereix una rica, documentada i estètica visió sobre el moviment feminista en els anys 70 mitjançant una sèrie de retrats de dones que va fer la fotògrafa Cynthia MacAdms, qui deia que les dones havien canviat amb el feminisme.
Unes fotografies en blanc i negre de dones lliures, trencadores i activistes, que en el seu moment es van revelar i van haver de lluitar per a poder saltar-se molts convencionalismes, i que sentien que el personal era ja un assumpte polític, i que van quedar recollides en el llibre Emergence. El documental torna a visitar, 40 anys després, a algunes de les protagonistes d’aquests retrats i posa la lupa en la seva evolució i el camí recorregut en el feminisme.
Així, Jane Fonda, Lily Tomlin, Judy Chicago, Laurie Anderson, Aloma Ichinose i Michelle Phillips són algunes d’aquestes dones protagonistes d’aquest documental, en el qual a través de llargues entrevistes tracten temes com la identitat, la sexualitat, l’avortament, la raça, la infància o la maternitat. El documental, dirigit per Johanna Demetrakas, és original de Netflix i alterna les entrevistes amb documents visuals de manifestacions dels moviments socials i fets simbòlics d’aquest despertar de la consciència feminista. Descriu un abans i un després cultural d’una època i el molt que queda per fer.
«La majoria de les nenes som trencadores des de nenes, però has de ser una nena bona. Tota la teva vida, la gent diu: Siguis bona, i això implica que no ho ets de manera natural», diu avui una Jean Fonda amb un àmplia historial reivindicatiu. Sempre va ser rebel i activista contra els abusos del sistema. Fonda confessa que «només des de fa 10 anys sé que no és una frase completa».
Una altra de les dones, Judi Chicago, l’artista pionera en l’art feminista, recorda com quan era jove i estava a la facultat de Filosofia, cada vegada que aixecava la mà per a preguntar alguna cosa, els professors no la deixaven parlar i donaven la paraula i torn als nois. «Jo sabia que no em deixaven parlar perquè era noia, però no es podia parlar d’això, si intentava treure el tema, la gent anava a dir: «Què ets, sufragista?».
I clar, en dir «sufragista» t’imagines a unes senyores poc agraciades que no paraven de causar problemes. «Clar, i no volia que em titllessin de sufragista igual que aquestes noies que no s’identifiquen amb el feminisme», diu.Un documental de gairebé dues hores, amb mirades d’ahir i d’avui, que demostren que «amb el feminisme tots hem guanyat».