Omar el Bachiri Psicòleg clínic

Conèixer la seva diferència és crucial per a no frustrar-se, si no s’aconsegueix l’objectiu. Perquè la nostra ment li assignarà una emoció i intensitat diferent, segons el seu significat. Perquè m’entenguis millor posaré els tres exemples més típics: el vehicle, l’habitatge en propietat i la parella sentimental.

Segurament segueixes aquest ordre. Necessites el vehicle per a desplaçar-te, desitges un habitatge en propietat i vols una parella sentimental. Si fem cas a la biologia, aquesta ens diu que només necessitem alimentar-nos i descansar per a no morir. Tota la resta són preferències. Però en termes utilitaris és una cosa diferent. Definiré la necessitat com aquest objectiu a aconseguir perquè et faciliti la vida. Després, el desig ve a ser les ganes immediates d’aconseguir aquest objectiu i per la seva banda, el concepte voler, és el més complex perquè implica moviment. Això es tradueix en esforç. Tant físic, com a emocional. Vols aquest objectiu perquè t’aporta benestar i faràs tot el possible per aconseguir-ho.

Aleshores, segons com interpretis cada concepte, expressaràs una emoció o una altra. La no satisfacció de l’acte et generarà tristesa, depressió o simplement indiferència. Cada concepte genera un sentiment diferent.
- Desitjar: està compost per la il·lusió amb la qual cosa, si no s’aconsegueix no genera frustració. Desitjo ser ric, aquesta casa o aquesta persona però, aquí es queda. No em genera cap angoixa no obtenir-ho perquè és això, un desig. No implica cap esforç.

- Voler: com ja he dit abans està compost per moviment, a més de la il·lusió per aconseguir-ho. Per això mateix genera frustració quan no s’aconsegueix. S’ha invertit temps, esforç i dedicació. Vull estar amb aquesta persona, vull aquest vehicle, aquest habitatge i si no l’aconsegueixo m’enfado. Té sentit perquè m’està condicionant la manera de viure o de moviment. El desig implica manca, no obstant això, el vull implica presència. La diferència radica en la motivació per aconseguir-ho. Quan el volem és perquè ho estem veient i sabem que fent un esforç podem aconseguir-lo. La principal diferència que els separa és el sentiment que ens pot generar.

Si vull alguna cosa i no ho aconsegueixo, em frustro, però en canvi, quan desitjo alguna cosa i no ho aconsegueixo, em sap greu, però ja està. No hi ha mals majors. Aquesta diferència radica en el fet que quan volem alguna cosa i no ho aconseguim, pensem que la culpa és nostra, perquè no ens hem esforçat prou. El sentiment de culpabilitat és el pitjor que es pot patir. Et destrueix a poc a poc i t’anul·la com a persona. Això succeeix perquè la majoria de vegades la persona no té en compte que no tot depèn d’ella. Una altra diferència entre tots dos és que quan satisfàs el desig, perds l’interès cap a aquest objectiu. És una satisfacció momentània. Això passa perquè ets conscient que és un desig i saps que potser no ho aconsegueixes.

En canvi, quan vols alguna cosa o a algú, el sentiment es manté en el temps perquè ets conscient de l’esforç que has dedicat per a aconseguir-lo. Per la seva part, la necessitat està composta per la dependència. No hi ha més remei que tenir-ho i la seva pèrdua o no adquisició produeix un estat d’impotència i això genera molta ràbia. Necessito treure un 7 en l’examen de demà o suspenc. Necessito aquest vehicle per a anar a treballar. Necessito l’augment salarial per a poder arribar a fi de mes.

Explicat això, veuràs que no és el mateix desitjar, voler o necessitar alguna cosa o a algú. Abans de frustrar-te per no aconseguir-ho, pensa i analitza bé què estàs buscant i a partir d’aquí sabràs quina emoció expressar. La sensació és la mateixa per als tres conceptes però l’expressió emocional pot i ha de ser molt diferent. No és el mateix menjar per necessitat que fer-ho per plaer. Quan és per la primera opció, et menjaràs qualsevol cosa, encara que estigui a les escombraries. No obstant això, quan és per la segona, seràs capaç de pagar una fortuna per un simple tros de carn o de peix.

També, quan necessites un vehicle per a desplaçar-te, et compraràs un que s’adapti a les teves necessitats, no obstant això, quan és un desig o simplement el vols, no escatimaràs a afegir-li extres. Seràs capaç de gastar més en peces extres que en el valor propi del vehicle. Però, en l’amor és encara pitjor. Quan necessites a algú per a ser feliç o sobreviure, només t’espera el malestar i la desgràcia. Perquè dependràs d’ella. Et deixaràs humiliar amb la condició d’aconseguir la seva aprovació. «Et necessito, sense tu no puc respirar, alimentar-me o no tinc on resguardar-me del mal temps».

Crec que és exagerat, veritat? No necessitem a ningú per a aquest motiu però, moltes vegades la persona s’abandona a la seva sort i acaba sent dependent d’uns altres. Ara fixa’t en el teu entorn més pròxim i veuràs quanta gent està plena de deutes per no saber distingir entre aquests tres conceptes. Necessito aquest cotxe per a ser algú, necessito ser propietari d’un habitatge per a no ser inferior als meus veïns, necessito anar vestit amb la roba més cara per a ser respectat pels altres, etc...

Amic/amiga. Et recordo que només necessitem alimentar-nos i descansar per a no morir. Ara, és la teva decisió com gestionar aquests tres conceptes i quin valor i significat li vulguis donar. Recorda que no és el mateix voler, desitjar o necessitar a algú, tenir un vehicle o ser propietari d’un habitatge.