Adeu Toni, gràcies mestre...
Tal com vaig escriure parlant del Pere Canturri, «quan se’n va un dels qui has pogut conèixer i estimar, sempre et queda la recança de no haver tingut més temps per a compartir-lo amb ell i per escoltar-lo.»
De l’Antoni Morell Mora aquests dies se n’ha escrit i parlat molt però molt menys del que ell es mereix. Tots hi hem de posar quelcom per afegir a la seva personalitat les coses que en sabíem d’ell, per intentar contradir, poc o molt malgrat compartir-ne moltes, les sàvies paraules escrites pel Robert Basart quan diu que no hem estat a l’altura del moment...
Ara és l’hora de demanar-se qui omplirà cada diumenge la seva pàgina en un dels rotatius del país. Sigui qui sigui, ningú no podrà ni sabrà mostrar tantes vegades i amb tant d’encert la seva profunda convicció andorrana. La comprovació del canvi que fins ara fa poc a ell no li agradava, d’aquest prodigi, gairebé un miracle que amb ben poques paraules descrivia Andorra el seu amic, Salvador Espriu. En aquesta i altres facetes seves va saber ser el mestre que tan bé definien en Robert Pastor i en Jordi Pasques recentment.
En Toni no era pas solament un escriptor lúcid. També llegia molt i destacava per moltes més característiques humanes que van intentar, amb poc de temps, assenyalar en Josep Dallerés, en Joan Massa i n’Anna Riberaygua el passat divendres a la televisió. El que sí que va quedar prou clar fou el seu sentit de pertànyer en tot el que feia a la seva estimada Andorra. No puc afegir res a la seva glossa tan ben feta a la Massana pel Joan Massa. No gran cosa més que les anècdotes del començament de l’Andorra-7. La seva passió per fer cada setmana el Passaport sense nom redactant unes biografies en molt poques ratlles ben plenes de saviesa, d’humilitat i de coneixença de la gent «sense nom» d’Andorra. La idea del Passaport havia estat ben seva i el va fer, puntualment, cada setmana. Tot allò va ser el seguiment d’una complicitat amiga que va durar fins als darrers dies.
De la seva obra, immensa quan la veus sobre una taula, encara en falta molta per editar. Tots esperarem l’edició de les seves notes sobre el Manual Digest, d’Antoni Fiter i Rossell. No sabem si es podran llegir les seves Memòries, però cal animar el jovent i tots els docents escolars per tal que una de les bases de lectura obligada siguin, o continuïn essent, els llibres, articles, comentaris i notes de l’Antoni Morell.
I per tal de conèixer la gent que ha fet possible el nostre actual país hi ha poques coses tan útils com les condensades ratlles de la reedició amb afegits al cap de més de trenta-cinc anys, dels passaports sense nom perquè és veritat que a tots ens servirà per poder tornar a llegir, directament o entre línies (només una mica), el que pensava l’Antoni Morell Mora, de Cal Giraut d’Escàs, sobre els amics, la cultura, el compromís amb un mateix i, sobretot, amb Andorra. Gràcies per tant, Mestre!