Antoni Pol i Solé Arquitecte

Tot i haver sofert emigració i despoblament per un costat i immigració per un altre, l’abandó de nuclis poblats, tant permanents com temporals no ha estat significativa, així com tampoc ho ha estat la creació de nous nuclis, que es podria reduir a un de sol, el Pas de la Casa, a 2000 metres d’altitud.

La proximitat dels nuclis en un territori petit de 464 km2. i sobretot l’organització social (l’hereu/pubilla i la casa) i l’organització administrativa (els comuns, amb quarts i veïnats a les parròquies i el Consell General a nivell nacional, amb els coprínceps a nivell internacional), i l’estabilitat de les mateixes, han permès al país recompondre’s segons les circumstàncies.

La complementarietat econòmica en l’entorn interior i amb l’entorn exterior han permès a Andorra resistir les crisis per impactes tangibles o intangibles.

De l’experiència andorrana se’n desprèn la importància afegida de tenir un marc territorial concret, acotat i definit, però també estable, per a poder fer front amb millors garanties als impactes que es puguin produir causants del despoblament. A nivell administratiu i polític, i també a nivell econòmic.

Aquesta consideració esdevé encara més important avui amb la globalització i per tant cal tenir en compte que qualsevol territori està sotmès a influències exteriors i aquestes es produeixen i cal analitzar-les en funció de l’escala territorial d’observació.

Així doncs i a part del marc territorial natural propi i dins del qual cal cercar l’equilibri, hi han tants marcs territorials a considerar com escales d’observació i àmbits de relació.

Davant dels reptes que ens planteja el futur, dos ressalten amb força. La globalització i el canvi climàtic, que pot suposar uns impactes tangibles de gran i avui insospitada magnitud i ens cal preparar el millor possible per a fer-hi front.

El marc territorial andorrà s’ha fet petit.

El marc territorial alt pirinenc és massa gran.

Des d’una visió andorrana però també alt pirinenca, una mesura de futur pot ser la re-definició d’un nou marc econòmic territorial, l’àrea econòmica especial Andorra-Pirineus.

El 4 de novembre del 2018 es va presentar en ocasió de la commemoració dels 25 anys de l’acord trilateral Andorra-Espanya-França, a iniciativa de la societat civil el manifest per la creació d’una àrea econòmica especial Andorra-Pirineus signat per 302 pirinencs interessats, per ser tingut en compte dins de les especificitats andorranes, concretament la de la complementarietat històrica amb el seu entorn, al moment de negociar l’Acord d’Associació d’Andorra amb la Unió Europea i que es troba en curs de negociació, d’uns 25 a 50 quilòmetres entorn d’Andorra, que amb l’Acord d’Associació d’Andorra amb la Unió Europea sigui reconeguda com una àrea a potenciar a nivell europeu, com a espai transfronterer afectant dos estats de la UE i un estat tercer, per la via de la complementarietat territorial i posada en comú dels seus actius i passius econòmics i socials, per sumar i concentrar esforços i reeixir a desenvolupar equilibradament un territori d’alta muntanya amb problemes de despoblament i anivellar el producte interior brut a les tres zones en un termini de 50 anys.

El repte per als territoris implicats, així com per a les seves poblacions és major, però suficientment atractiu perquè, convençuts en què, pels petits, només la unió fa la força, ens hi impliquem i n’assumim el desafiament.

Dos partits polítics DA Demòcrates per Andorra i SDP Socialdemocràcia i Progrés han incorporat la proposta en els seus programes polítics a les eleccions generals de l’any 2019.

En conclusió:

1-Cada territori és un organisme viu amb unes característiques naturals pròpies més unes altres antròpiques.
Qualsevol anàlisi del mateix ha de fer-se des dels múltiples aspectes que conformen aquestes característiques i a les seves escales corresponents.

2-Els abandonaments de pobles són indicadors de canvis territorials a major escala i de major incidència que l’estrictament local. Quins? Cal saber-los trobar.

3-No és només una qüestió de poble abandonat... no és només una qüestió de país.... és entendre com funciona aquella part de territori internament i externament.

4-No és només una qüestió d’infraestructures, serveis i inversions...no és només qüestió d’un relat.....cal un projecte a cada nivell territorial.

5-El territori ha de tenir projecte propi i fer-lo encaixar amb els altres projectes de les altres escales territorials.

6-Cal incorporar al projecte tots els àmbits en els quals s’és competitiu...el turisme, l’esport, l’aigua, l’energia, l’espai lúdic, la cultura, la natura, la qualitat de vida, l’aire, el medi, la seguretat, la gastronomia....

7-I posicionar-se decididament pels espais reals enfront dels e.reals o digitals. És a dir, la naturitat, superant i deixant enrere la confrontació rural-urbà que ja no és significativa. La dicotomia actual es troba entre els espais naturals (que inclouen el rural i l’urbà) i els espais digitals.