Jaime Mesas

A questa setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant del Departament de Tributs i de Fronteres (d’ara endavant, DTF) número CV0160-2019, del 2 de setembre del 2019, en relació amb la deducció de la despesa en concepte d’amortització d’un immoble i sobre l’aplicació de la deducció a la quota de tributació per noves inversions fetes a Andorra respecte a actius fixos afectes a l’activitat empresarial.

La societat consultant adquireix un immoble com a seu social de l’empresa. L’esmentat immoble consta de tres plantes. S’utilitza una com a seu social, mentre que per a les altres dues plantes no es sap amb certesa si s’utilitzaran com a futura inversió o per a una futura ampliació i/o creixement de la societat. Tanmateix, s’ha decidit que els socis de manera temporal i fins que s’estipuli el contrari per qualsevol d’ambdues parts, utilitzin aquestes dues plantes com a habitatge habitual.

Pel que fa a la deduïbilitat de la despesa en concepte d’amortització de l’immoble als efectes de determinar la base de tributació de l’Impost sobre Societats (d’ara endavant, IS), el Decret Legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’IS, (d’ara endavant, TRLIS), estableix a l’article 9.3 com determinar la base de tributació de l’impost mitjançant el mètode de determinació directa. Aquest article disposa el següent: «3. En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i el Pla general de comptabilitat, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el capítol IV d’aquesta Llei, sense perjudici del que estableix l’article 26.»

D’altra banda, sobre la deduïbilitat de les despeses en concepte d’amortització, la norma de l’IS, estableix a l’article 10.1 que: «1. Són deduïbles les quantitats que, en concepte d’amortització de l’intangible, tangible i inversions immobiliàries, corresponguin a la depreciació efectiva que tinguin els diversos elements per funcionament, ús, gaudi o obsolescència. Es considera que la depreciació és efectiva quan sigui el resultat d’aplicar els coeficients d’amortització lineal que es deriven de la taula prevista en l’Annex I.»

Així mateix, en relació amb la imputació d’ingressos i despeses, la mateixa Llei, a l’article 19, preveu el següent. «1. Els ingressos i les despeses s’imputen en el període impositiu en què es meritin, d’acord amb les regles que estableix el Pla general de comptabilitat, atenent el corrent real de béns i serveis que aquells ingressos i despeses representen, amb independència del moment en què es produeixi el corrent monetari o financer, respectant l’adequada correlació entre els uns i els altres. 2. No són fiscalment deduïbles les despeses que no s’hagin imputat comptablement en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves si així ho estableix una norma legal o reglamentària, llevat dels casos en què aquesta Llei prevegi expressament incentius o despeses amb efectes fiscals que no hagin de quedar reflectits comptablement, sense perjudici de la necessitat d’esmentar l’incentiu específic en la memòria de l’entitat. [...]»

A més, sobre el règim especial d’amortització per a noves inversions, el TRLIS estableix a l’article 26, el següent: «Les adquisicions de béns i drets destinats a l’activitat econòmica, realitzades a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei poden amortitzar-se a efectes tributaris, en funció d’uns nous coeficients d’amortització lineal resultants de multiplicar per 2,5 els coeficients previstos als quals fa referència l’article 10 d’aquesta Llei.»

Quant a les obligacions comptables, el TRLIS disposa a l’article 54.1 el següent: «1. Els obligats tributaris d’aquest impost han de portar la seva comptabilitat d’acord amb el que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris o amb allò que estableixen les normes per les quals es regeixen.»

Atesos els preceptes esmentats, la despesa en concepte d’amortització serà deduïble sempre que estigui correlacionada amb els ingressos de l’activitat econòmica de l’entitat, es compleixin les condicions legalment establertes en termes d’inscripció comptable, meritació, justificació documental i el seu import correspongui amb la depreciació efectiva dels immobles en els termes previstos en la norma. Per tant, en la mesura que es compleixin aquests requisits, la despesa en concepte d’amortització corresponent a la depreciació efectiva de la construcció destinada a la seu social de l’entitat tindrà la consideració de despesa deduïble. Per tot allò, serà aplicable l’amortització accelerada que es derivi del règim especial d’amortització per a noves inversions, no obstant això, pel que fa a la resta de plantes de l’immoble, que segons la informació facilitada no tenen una qualificació determinada, no es pot considerar que la despesa en concepte d’amortització d’aquesta part de construcció de l’immoble estigui correlacionada amb els ingressos de l’activitat econòmica de l’entitat, per consegüent, aquesta despesa no tindrà la consideració deduïble.

Respecte a la qüestió, sobre l’aplicació de la deducció per noves inversions, la mateixa Llei, estableix a l’article 44.1b el següent:
«Article 44. Deducció per creació de llocs de treball i per inversions.

1. Els obligats tributaris poden minorar de la quota de tributació les quantitats següents:
b) El resultat d’aplicar el 5 per cent a l’import de les noves inversions fetes a Andorra d’actius fixos afectes a l’activitat empresarial. Aquests actius s’han de mantenir durant un mínim de cinc anys des del moment en què s’adquireixin. En el cas que no es compleixi amb el manteniment de les inversions durant el període mínim de cinc anys, l’obligat tributari ha d’ingressar l’import de la deducció aplicada, juntament amb els interessos de demora. Això no obstant, per determinar aquesta deducció no es tindrà en compte la part del preu d’adquisició dels actius que correspongui a una subvenció atorgada per una institució pública.»

Així doncs, en la mesura que la part de l’immoble destinat a la seu social de l’entitat estigui afecte a l’activitat empresarial de la societat, s’hagi posat en funcionament i estigui degudament comptabilitzat com a actiu fix, l’entitat consultant podrà aplicar la deducció per noves inversions. Aquesta deducció s’aplicarà tenint en compte el preu d’adquisició corresponent a la part de l’immoble destinat a l’activitat empresarial, sense considerar la part del preu d’adquisició de la resta de plantes de l’immoble, que, segons la informació facilitada, no tenen una qualificació determinada, i per tant no es pot considerar que estiguin afectes a l’activitat empresarial de la societat.

Respecte a l’aplicació de les deduccions, cal fer esment específic a què disposa el Decret legislatiu del 7-2-2018 de publicació del text refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, a l’article 19.2: «2. La llei particular de cada tribut pot establir, així mateix, supòsits de deducció, bonificacions o d’altres beneficis fiscals que concretin el deute tributari. La prova de l’aplicació d’aquests beneficis fiscals correspon a l’obligat tributari.»

Per tant, per a la correcta aplicació de la deducció, l’obligat tributari ha de poder justificar mitjançant qualsevol prova admesa en dret, el preu d’adquisició corresponent a l’actiu que es beneficia de la deducció.