Ajuntaments mediadors
El principal problema per als neorurals és l’accés a la terra i els ajuntaments poden jugar un paper clau, de mediadors, per facilitar a les persones que vulguin emprendre en el rural la possibilitat de llogar o comprar terrenys erms. El nou president del Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional (Cerai), Nacho Errando, adverteix en una entrevista a EFE de la pèrdua de població que pateix el rural a Espanya, així com de l’abandó de moltes terres, la qual cosa «no és bo per a ningú».
Hi ha una «tendència planetària» de deixar els pobles i «malviure» en les ciutats; l’any 2000 «per primera vegada hi havia més persones vivint en ciutats que en el medi rural», explica Errando, escollit recentment per al càrrec. A Espanya, el medi rural ocupa el 84% del territori, però a penes aglutina a un 17% del total dels habitants del país, i està en tendència decreixent des del 2000.
L’organització no governamental –de la qual el propi Errando assegura que més que el seu president se sent «coordinador d’un equip» al qual s’ha incorporat gent que «treballa, viu i coneix la complexa i difícil realitat rural» –treballa, entre altres projectes, amb neorurals amb mentalitat d’incorporar-se al camp.«Quan véns de la ciutat, el principal problema és l’accés a la terra», ja que «ni pagant molt et venen la terra, hi ha molta inclinació i propietaris que prefereixen que estigui erma a vendre-la», assenyala.
Aquest enginyer tècnic agrícola de formació, que ha desenvolupat diversos projectes empresarials relacionats amb l’agricultura, valora la predisposició d’aquests nous emprenedors rurals que vénen amb una altra mentalitat i que «aporten noves visions i matisos al rural».
Per això, insisteix en el paper que poden jugar els ajuntaments a l’hora de posar en contacte a propietaris de terrenys agrícoles abandonats amb els nous emprenedors. Segons ressalta, des dels consistoris coneixen «els veïns o els fills dels veïns» propietaris d’aquestes terres i tenen «aquest factor de confiança» que és «fonamental», perquè en el medi rural «es desconfia per naturalesa» i poden ser aquest necessari nexe d’unió –entre els quals vénen de fora i els vilatans– perquè la terra abandonada es torni a llaurar.
De cara als pròxims anys al capdavant de l’ONG, Errando posa l’accent que tant el foment de l’agroecologia com la sobirania alimentària seguiran com a eixos bàsics d’actuació. En aquest sentit, critica l’agroprudicció que, al seu judici, no és agricultura, perquè es produeix sense cultura i amb una tecnologia que no ha estat capaç de resoldre cap problema, sinó «tot el contrari», ja que a pesar que hi ha aliments suficients per a alimentar a tota la població, més de 800 milions passen fam.
«No és un problema de producció, sinó de distribució, de la mala gestió de l’alimentació», en referència al desaprofitament alimentari, al mateix temps que qüestiona a les grans multinacionals alimentàries, de fitosanitaris, de llavors, etc. Per aquest motiu el model en el qual l’entitat treballarà amb major afany és el de fomentar el desenvolupament del sector cooperatiu, que és una «de les bases per a sobreviure en un món tan competitiu; sense ser l’únic model, és un bon sistema per a treballar en comú».
D’altra banda, conscients que «un territori sense dones, és un territori mort». A Cerai treballaran per a posar en valor el seu treball –«és capital»–, igual que «reivindicar que l’home també assumeixi un paper més casolà, solidari i de col·laboració». En els pròxims anys «posarem més l’accent en la comunicació amb la societat» perquè conegui la labor d’aquesta ONG, que anirà de la mà d’un altre objectiu: arribar a tot el territori estatal, afegeix. En l’actualitat, Cerai té presència a Andalusia, Aragó, Balears, Canàries, Catalunya, Comunitat Valenciana i Madrid, així com en diversos països de l’Àfrica occidental i de Llatinoamèrica «amb projectes a llarg termini, per a afermar la nostra labor».