Cap d’Any a Galícia
En aquesta ocasió, com ja vaig comentar en un altre article, vull parlar-vos del meu viatge a Galícia, on vaig celebrar l’entrada del 2020. Però primer m’agradaria dedicar les meves primeres paraules a l’Antoni Morell, un dels escriptors clau d’Andorra que va dedicar la seva vida i la seva obra a aquest país. Ara, després de molts anys, recordo que una de les primeres obres de literatura andorrana que vaig llegir en arribar a aquest país va ser la seva novel·la Boris I, rei d’Andorra. Aquest personatge em va fascinar i la forma de narrar els fets passats de l’Antoni em va fer seguir llegint tota la seva obra. Només em queda dir que descansi en pau. Nosaltres i les generacions futures seguirem llegint les seves obres!
Canviant de tema el dia 29 vaig sortir per Santiago de Compostel·la, però ja havia visitat aquesta ciutat fa uns anys i ara només hi vaig passar un dia. La catedral està tota per dins en reformes i gairebé tot tapat amb plàstics. El millor d’aquest dia va ser el sopar que vaig fer amb uns amics al restaurant Sant Jaume per celebrar la publicació del meu primer llibre –espero que no sigui l’últim–: brou verd, arròs caldós amb llamàntol i de postres, com no, tarta de Santiago.
Des de Santiago de Compostel·la vaig anar a Vigo. Allà, al port, vaig poder observar l’estàtua que aquesta ciutat ha dedicat a Jules Verne per ser un dels seus ambaixadors literaris. Les dues visites degudes a esdeveniments marítims imprevistos que l’escriptor va fer a aquesta ciutat van servir perquè un capítol del seu llibre Vint mil llegües de viatge submarí es titulés La badia de Vigo.
A Vigo, el Nadal es viu d’una manera molt especial. Les seves llums són fascinants i hi havia un mercat semblant al nostre Poblet de Nadal, però molt més gran i acompanyat d’una petita fira en què destacava una nòria gegant en què hi havia unes cues enormes per pujar. Tothom muntava, des de nens, passant per adults, fins a les persones grans. Per descomptat jo també vaig pujar. M’encanten les atraccions.
Al mercat vaig menjar un entrepà de carn d’olla, cosa que mai havia tastat i que em va agradar molt, i més acompanyat d’un got de brou fet amb la mateixa carn que em va ajudar molt amb el fred que allà hi és intens i humit. A les 6 de la tarda es corria la Sant Silvestre. Em va sorprendre veure totes les originals disfresses que la gent es posava per anar a córrer. Alguns d’ells ni tan sols els permetien fer-ho, així que havien de caminar. A més, hi havia més de 10.000 participants i centenars de persones de públic. Un espectacle digne de ser vist.
El dia 1 de gener a la nit vaig anar per la ciutat de tapes, ja que no tenia molta gana. Així que vaig anar per aquests bars que demanes una cervesa o un refresc i et donen una tapa. I amb això va acabar la meva visita a Vigo. Vaig tenir un sopar i una festa de Cap d’Any excepcionals.