Lletania per a l’Antoni Morell i Mora
L’Antoni Morell i Mora, l’original, el provocador i l’atrevit, amb la seva temprança, moderant les seves passions, aprenent noves veritats cada dia i incorporant-les a la vida quotidiana, a través del seu propi estil i sistema de pensament, ens ha deixat en la seva presència física però no moral, com ha recordat l’historiador Pere Cavero. La seva obra continua. Ha estat un conductor del canvi necessari i guia per a la societat andorrana actual en els darrers quaranta anys.
Intel·lectual pensador de la identitat andorrana, historiador i escriptor de l’andorranitat i alhora universalitat dels andorrans. Exhibicionista selectiu, determinant ell quan, com i en quines circumstàncies es deixava veure o ensenyava el seu treball, separant netament el seu propi món privat i íntim del públic.Ha esdevingut per als andorrans un personatge públic i objecte d’atenció general. En l’altre plat de la seva balança vital les altres qualitats, l’exageració, el caprici i l’aïllament, amb una filosofia pròpia de la vida, amb una personalitat complexa, profunda i complicada, assumint riscos, reconeixent-se i afirmant-se diferent dels altres.
Amb una peculiar capacitat persuasiva i força argumental. Sumar i no restar, i tantes altres expressions i visions seves que s’han incorporat en l’imaginari col·lectiu de la societat andorrana. Dotat d’una gran resiliència per a recuperar-se i tornar-se a aixecar, en resposta als cops que la vida li ha regalat. He tingut la sort de creuar-me amb ell i fer trajecte plegats en diverses ocasions significatives. Les dues primeres fa més de 50 anys, el 1969, coneixent-lo com a professor de llatí al col·legi Sant Ermengol, i el 1971, assistint a la presentació de la seva òpera prima amb l’Elidà Amigó, 693 anys després.
Les dues darreres, el 1999 ell com a president de l’Associació d’Escriptors d’Andorra i altres cinc associacions, creant Àgora Cultural del Principat d’Andorra de la qual en serà Premi el 2011 i, finalment el juny del 2019 en la seva elecció i acceptació com a President i jo com a Secretari de la Secció Acadèmica del Coneixement de la Societat Andorrana de Ciències.
Entremig, tota la seva obra publicada: Set lletanies de mort, Boris I i els seus articles setmanals al Diari d’Andorra, el darrer (o no) aparegut el mateix dia de la seva mort. I encara ens esperen altres sorpreses, com les seves cartes a l’Antoni Fiter i Rossell o les seves memòries.La seva obra i el seu llegat ja són patrimoni col·lectiu d’Andorra i dels seus habitants. I com l’Antoni Fiter i Rossell, ha de considerar-se figura nacional de les lletres i cultura andorranes amb vocació universal. Santa Agnès, Sant Ramon, Mare de Déu de Montserrat, Sant Manuel, Sant Antoni, Sant Iscle, Santa Victòria i Mare de Déu de Meritxell. Pregueu per l’Antoni i nosaltres.Ora pro nobis.