Murasaki Shikibu
Tal com ho subratlla Agustí Pànikker, profund coneixedor de les cultures orientals i també director de l’editorial Kairós, tendim a definir Orient en base a la nostra pròpia idea d’Occident, com si un i l’altre fossin dos parts contraposades i divergents, sense cap vincle possible. Aquesta construcció conceptual dual potser no ens permet veure i apreciar en tot el seu abast les dimensions culturals, filosòfiques i artístiques d’aquestes llunyanes contrades. Sí que ens complau però emmirallar-nos-hi, i a través d’aquesta mirada sovint fascinada, mirem de sortir de la nostra zona de confort mental.
I mentre utilitzem la sensació de misteri que ens provoquen aquestes manifestacions per a evadir-nos dels límits del nostre present finalment acabem descobrint noves facetes del nostre jo. Per tant sempre convé retornar ni que sigui per un moment a les fonts antigues d’un temps i un espai que ens resulta estrany i remot, no per a perdre’ns sinó per a retrobar-nos. Experimentar el que hi ha de més universal i atemporal en l’art i la literatura nodreix l’ànima i enalteix l’esperit, la pau que procura aquest exercici no té preu. Si llegim la Història de Genji, considerada la primera novel·la moderna, escrita al voltant de 1010 per una dona, Murasaki Shikibu, ens sorprendrà.
L’autora, dama de companyia de l’Emperadriu a la Cort imperial de l’època Heian, l’època en que la cultura japonesa va assolir les seves més elevades quotes de refinament, va escriure aquesta novel·la en rotlles, tal com era costum. Va aconseguir un èxit notable si bé el seu àmbit de difusió va limitar-se al restringit cercle de la Cort. No va ser fins a l’època Edo, del segle XVII a mitjans del XIX aproximadament, que la novel·la va divulgar-se de forma amplia. Aquesta obra mestra de la literatura japonesa de tots els temps consta de cinquanta-quatre capítols. Relata la vida del príncep Genji, nom que significa de manera literal «el príncep que renuncia a tota pretensió al tron». En la narració hi apareixen uns quatre-cents personatges dotats de gran profunditat psicològica.
Segons els estudiosos, el tema central de l’obra no és Genji, el relat amorós i eròtic de les seves aventures, el seu aprenentatge vital o bé el conjunt de la saga que ens hi presenta sinó la bellesa fràgil i evanescent del pas del temps, del canvi de les estacions i la renovació constant a la qual tot està subjecte. Un es pot preguntar com l’obra d’una dona, en una societat tan patriarcal, ha pogut sobreviure al pas dels segles i erigir-se com a obra mestra.
En el moment en què Murasaki Shikibu la va redactar, els erudits i nobles japonesos empraven el xinès en els seus escrits, un idioma que no s’ensenyava a les dones per regla general. Així doncs aquest fet va propiciar que els inicis de la literatura en llengua japonesa recaiguessin en les veus femenines. No se’n saben masses coses de la vida de l’autora.
Com a filla d’un alt funcionari va rebre una acurada educació, es va casar, va tenir una filla i al cap de poc va enviudar de forma prematura. Fou aleshores quan va començar a treballar per a l’Emperadriu. Fins i tot desconeixem el seu nom real. Murasaki, un sobrenom, significa de color púrpura. A la Cort s’acostumava a anomenar als homes pel seu rang o càrrec, i a les dones se’ls atorgava un sobrenom referent generalment al seu color o a la seva flor predilectes, o bé a la funció que exercien pare o marit. I per acabar aquesta recomanació recordar que la mateixa Marguerite Yourcenar va definir a la seva autora com la Marcel Proust nipona, afirmant sobre la Història de Genji que no s’havia fet res de millor en literatura.