Els nens de blau i les nenes de rosa
La frase que encapçala aquest escrit representa el que podria ser un dels nostres primers estereotips de gènere. Un estereotip és una creença que atribueix característiques específiques als membres d’un grup, de manera arbitrària, generalment acceptades, basant-se en idees compartides sense cap base. Els estereotips de gènere fan referència a aquelles creences arraigades fortament en la societat sobre cóm són, o cóm haurien de ser, les dones i els homes. Són creences que dicten els rols que els homes i les dones han de desenvolupar a la societat a la que pertanyen.
D’entre les dotzenes de rols que podrem arribar a assumir al llarg de la nostra vida, n’hi ha un que és veritablement definitori de la nostra identitat i personalitat i que condiciona i determina molts dels altres que en un moment donat podem interpretar. Segurament, és també el que representem durant més temps al llarg de la vida. Ens referim al gènere, «home» i «dona»; ser o dona o ser home no és una realitat natural (biològica), sinó un fet social.
Des de la infantesa seguim un procés de socialització i aprenentatge en els papers que haurem de representar com a homes o dones. També segons quin tipus de professional hauríem de ser: els bombers són valents i forts, els cirurgians intel·ligents i amb coratge i els pilots d’avió intrèpids.
S’associen aquests valors requerits a aquests professionals en valors masculins com a característiques pertanyents al món dels homes: tenen força, valentia, coratge, intel·ligència, són els seus rols predeterminats, la construcció social queda així determinada i quan et fan pensar en professionals que han de desenvolupar una o varies d’aquestes virtuts conjuntament el teu imaginari dibuixa personatges masculins.
Si no em creieu us convido a veure el vídeo titulat Inspirando al futuro sin estereotipos. Se’ns mostra una classe d’ensenyament de primària d’uns 22 nens i nenes. L’exercici pretén inspirar als infants i educar-los sobre aquelles creences que no tenen per què ser acceptades. L’exercici pretén alliberar els nens de les creences i rols que s’han determinat de forma errònia per part de la societat i que limiten les seves capacitats reals. Les mestres els demanen de fer un exercici, han de dibuixar les següents persones: un bomber, un cirurgià i un pilot d’avions. Es planteja a la classe sense determinar el gènere del professional que han d’imaginar i els mestres els demanen que dibuixin a persones, i en tot moment, mentre dura l’exercici els fan les preguntes sense condicionar als nens en la seva descripció futura del gènere dels professionals.
El resultat és que els dibuixos són d’homes bomber, cirurgians i pilots en 61 dels casos i només en cinc dels dibuixos es mostren dones bombers, cirurgians o pilots.
En finalitzar l’exercici els visiten tres professionals representatius de bombers, cirurgians i pilots d’avió i són dones. A tots aquells que ens han demanat un moment de reflexió sobre aquest fet ens sentim realment estúpids quan ens adonem de la limitació mental a la qual ens sotmetem, ens demostra que els estereotips de gènere ens venen determinats. Fins i tot, abans de nàixer, com demostra el títol d’aquest article, i des de la infantesa. Pensem en els regals de Nadal que fem als nostres infants i com ens queda determinada la nostra i més arrelada consciència individual. Si no fos així l’exercici seria neutre i equivalent en el gènere dels professionals que se’ls demana dibuixar.
En el context actual de gran diversitat cultural creixem pensant que el món només és allò que hem après nosaltres. Per això ens costa desmuntar els nostres prejudicis, perquè formen part de la nostra manera de veure el món.
Efectuant polítiques en la igualtat de gènere i desmuntant molts dels prejudicis culturalment determinats sobre els rols de gènere a través d’una institució que representi la igualtat de les persones quin valor fonamental sustenten els drets humans, exemplificant en què no hi ha d’haver diferenciació de tracte entre homes i dones, eliminant la fixació de rols que hi ha arrelats en la societat que limiten les capacitats dels seus membres augmentarem les possibilitats d’expansió mental i progrés social.