Judith González

Perquè han arribat per quedar-se, perquè tots els fem servir amb naturalitat en les converses més espontànies del dia a dia, perquè conviuen en harmonia integrats en la nostra llengua i perquè el castellà no ha de tenir por mai a el progrés, aquest 2019 les emoticones i emojis ocupen el lloc de la seva paraula de l’any.

Les llengües no han de tenir por del progrés. Al llarg de la seva història, el castellà s’ha adaptat als canvis tecnològics de cada època i aquests, lluny de minar la seva integritat lingüística, han servit per enfortir-lo i per eixamplar les seves fronteres.
Des de la invenció de la impremta fins a les xarxes socials, l’espanyol i els seus parlants han sabut i saben conviure amb els canvis i aprofitar les noves formes de difusió i comunicació en tots els seus vessants. Si les llengües no han de tenir por del progrés, per què hauríem de témer-les institucions que vetllen per elles?

Comunicar no és només combinar paraules d’acord amb unes normes gramaticals. Molts altres elements fan possible que cada dia ens entenguem: l’entonació, els gestos o el coneixement compartit del món, per citar només uns pocs factors, són tan importants com les mateixes paraules que fem servir o les normes que regeixen la seva concordança. En quantes de les nostres converses un moviment, un gest de complicitat o el mateix to de la nostra veu donen a entendre una ironia, una broma, un sentit ocult ...

No totes les llengües, a més, es basen en combinacions de paraules tal com les coneixem en castellà. Els sinogrames del xinès o els sil·labaris del japonès, els pictogrames i ideogrames han servit, i serveixen, com a forma de comunicació en cultures mil·lenàries i prestigioses que arriben fins als nostres dies.

A més, i més enllà del seu estricte valor com a peces lèxiques, hi ha símbols la concisió i universalitat són, en ocasions, la forma més ràpida i directa de comunicar un missatge d’importància: senyals com a perill, la forma d’un stop, els cercles verd i vermell d’un semàfor, els gràfics o alguns símbols ... es descodifiquen a l’instant en gairebé qualsevol part de món i són, de fet, una forma increïblement eficaç de transmetre senzilles però importants indicacions.

Tots hem recorregut en alguna ocasió al mantra popular que una imatge val més que mil paraules. Les paraules, amb tot el seu potencial, se’ns queden curtes a vegades o, simplement, són més lentes que la imatge (provem a intentar explicar amb paraules el que és una simple esponja ..., potser el més ràpid és ensenyar una quan la tenim a mà).

La rapidesa de la imatge no és un argument menyspreable, la velocitat importa avui més que mai i en les converses quotidianes la màxima de l’economia lingüística es compleix rigorosament.

Comunicar la major quantitat d’informació en el menor temps possible, amb el menor cost possible, fa que tots recorrem diàriament a aquests petits elements que, a l’abast de la nostra mà i els nostres dits, condensen gran part del que volem dir en l’espai que ocupa tan sols un caràcter.

Les emoticones o emojis fan que es tardi menys en inserir una petita mà amb un polze cap amunt que en escriure «sí, d’acord» i que es comuniqui exactament el mateix.