Música, emocions i records
Si vols no oblidar a algú o recordar una situació o lloc en concret, associa-ho amb música. Aquesta associació serà per a tota la vida. Cada vegada que sentis aquesta música o cançó, et vindrà a la ment aquest record. Reviuràs l’estat emocional en el qual et trobaves, del que feies i quines emocions estaves sentint. Millor encara, sentiràs malenconia o alegria. Segons el significat que li associïs. És un afegit de les emocions. Que poden ser condicionades i manipulades segons els nostres objectius. La sensació és innata i no es pot modelar però el significat que li donem sí. Això és l’emoció. Pot ser tristesa, alegria o por.
Aquesta capacitat d’amollament la coneixen bé la indústria del cinema i la del comerç. Recorda la banda sonora d’una pel·lícula de terror i segurament se’t posaran els pèls de punta. Després, la pròxima vegada que vagis a un supermercat fixa’t en la música que posen i veuràs que és diferent en cada secció i també segons l’hora del dia. Quan s’aproxima la del tancament, la música et causarà estrès. Perquè t’afanyis a comprar i anar-te però, no obstant això quan és a mig matí o mitja tard és més suau per a, que et quedis més temps i acabis comprant més.
Perquè m’entenguis. Si avui practiques esport i demà sents molèsties corporals, pensaràs que són degudes a l’exercici realitzat i a més estaràs orgullós però, si no practiques esport i sents molèsties, et preocuparàs i estaràs angoixat però, la sensació és la mateixa. Només canvia el significat que li dónes (l’emoció). Perquè pots plorar d’alegria o de pena com també pots fingir estar alegre i en realitat estar deprimit. L’emoció és el significat que li dónes a la sensació. Doncs amb la música succeeix exactament el mateix. Si ets capaç de relacionar-la amb els successos que vols recordar, els tindràs per a tota la vida. Mai els oblidaràs, quan sentis aquesta cançó, no importa ni el lloc, ni el moment. Et vindrà de nou a la ment.
Què passa per la teva ment quan escoltes la famosa cançó de Rocky? Segurament ho estàs visualitzant corrent en les vies del tren o pujant les famoses escales.
La música té la capacitat de canviar el nostre estat d’ànim, si ho desitgem. Altera el ritme cardíac. Pot activar cadascuna de les nostres estructures emocionals. Especialment el nucli accumbens i aquest altera la resta. Quan escoltem música es produeix un increment del neurotransmissor dopamina, modificant la producció de serotonina i aquest al seu torn influeix sobre la segregació de les endorfines. Aquest conjunt de molècules es denominen les tres substàncies de la felicitat. És com quan ens enamorem. Anem drogats d’aquests neurotransmissors. Tenim més quantitat de l’habitual i per això ens sentim tan eufòrics i ens veiem capaços d’afrontar qualsevol repte.
La dopamina és la causant de les addiccions perquè és el neurotransmissor responsable que repetim les conductes plaents. Per això escoltem una vegada i una altra la mateixa cançó. També permet prestar atenció al que passa al nostre voltant i és un factor clau en la motivació. Tot allò que produeixi plaer, fa que l’organisme alliberi dopamina i en conseqüència el nostre estat mental s’altera. (Alegria, tristesa o por).
Per part seva, la serotonina pot segregar-se tenint records feliços. Estem eufòrics i el nostre organisme la segrega. Dir que en la depressió hi ha una falta d’aquest neurotransmissor. Després les endorfines són la morfina de l’organisme. Actuen com un potent analgèsic que inhibeix el dolor i causa sensació de benestar. Eufòria, alegria i tranquil·litat. Són segregades quan tenim emocions plaents. Llavors, torna a entrar en joc la dopamina. Com veuràs és un bucle.
Uns influeixen sobre uns altres. Aquest procés és inconscient i un bon exemple és el rock and roll. Quan sentim una cançó d’aquest gènere musical se’ns va el peu sense voler o ens balancegem. Encara que no entenguem l’idioma en el qual està la cançó. Això és degut a un reflex corporal. Tampoc fa falta saber què diu la lletra. L’important és el ritme del so. Perquè si ets capaç de controlar aquest reflex, també ets capaç de controlar l’emoció que li segueix.
Per això qualsevol record que desperti un sentiment (tristesa, alegria o por) és més fàcil de recordar. Sabent això et recomano associar música a qualsevol moment que vulguis recordar per a tota la vida (els teus pares, familiars, parella, amics, un lloc en concret, etc.) Per exemple, mentre estic escrivint aquestes línies, està sonant una cançó d’Elvis Presley (Suspicious mind) i em ve a la ment la meva germana petita. És una cançó que sempre escoltava mentre estudiava i ella em venia a veure a l’habitació. Es quedava una estona parlant amb mi i després es tornava a anar. Doncs com aquestes situacions, moltes més. Sempre he estat conscients del poder de record que té la música. Una altra cançó que per a mi té un gran significat emocional és Reach out (I’ll be there). Quan l’escolto em ve a la ment una dona molt especial per a mi. En aquest cas l’associació ha estat conscientment perquè, no vull oblidar-la mai.
Ara, sabent això. La pròxima vegada que et reuneixis amb un ser estimat, apaga el televisor i connecta la ràdio o posa música. D’aquesta forma estaràs immortalitzant un moment.