Abandonament o desequilibri territorial (1)
Abans de parlar dels «pobles abandonats» i més precisament d’«abandonament o desequilibri territorial», és convenient de situar els dos conceptes.
El de «poble», com a assentament humà, va unit a l’acció de «poblar», de «població» i de «poblament» i es troba en relació al fet d’habitar i als habitants que ocupen un determinat espai físic o territori, més o menys gran en funció de la seva extensió i densitat poblacional.
El d’«abandonament» cal emmarcar-lo en una seqüència d’accions algunes de les quals li són prèvies i altres posteriors i que totes elles són necessàries de considerar-les per a poder entendre el fenomen i són indispensables per a poder emprendre accions per aturar, conduir o revertir el fenomen o la situació.
La seqüència d’accions dins la qual es pot emmarcar l’«abandonament» és: poblament temporal, poblament permanent, despoblament, abandonament, (possible recuperació urbana), enrunament, (possible recuperació arqueològica), reaparició (possible recuperació urbana en un nou poblament), desaparició (conversió en un erm) i transformació agrícola o substitució pel bosc.
El terme de «poble» doncs ens remet al d’habitant i al de territori. Així la relació d’un poble amb un determinat territori és essencial per a la consideració d’un poble com a tal. Es pot dir que el territori o la base i suport físic sobre el qual s’assenta i sustenta és allò que pròpiament el constitueix.
Des d’aquesta perspectiva, el territori, per la seva pròpia extensió indefinida i amb la possibilitat només d’acotar-lo o limitar-lo teòricament i no físicament, ens condueix a haver de pensar en que, més enllà dels límits territorials administratius oficials propis d’un poble, aquest té tantes possibles interaccions amb el territori físic del seu entorn, com àmbits de relació (en les diverses escales de representació) del mateix siguem capaços d’analitzar.
Dins dels impactes tangibles, hi ha els casos de força major com riscos naturals, veure el cas d’El Fener. El poble d’El Fener a l’antiga parròquia d’Andorra, entre Andorra la Vella i Escaldes-Engordany actuals. Situat a l’obaga i vora dels carrers de la Unió i del Fener, tenia de 7 a 8 cases i uns 50 habitants i una església dedicada a Sant Pelegrí. Es van enfonsar precipitant-se cap al riu Valira la nit del 16 d’abril de 1865, a conseqüència d’una esllavissada del terreny, directa o induïda per la «borrasca sísmica» que estava succeint a Itàlia pels moviments detectats al volva del Vesubi entre el 2 i el 17 d’abril, així com les erupcions de l’Etna entre principis de febrer i el juny de 1865, segons Silvino Thos i Codina (Andorra-Reconocimiento Físico-Geológico-Minero, Barcelona 1884, pp. 63 1 66).
Pel que sembla l’enfonsament es va produir enmig d’un temporal de pluja, en el qual es va obrir una esquerda cap a la part est de la població, és a dir cap a Escaldes, costat on hi ha el contacte entre les roques hipogèniques i les sedimentàries i considerat centre fix de manifestacions endògenes per les fonts termals que té.
Segons la seva descripció, grossos corrents d’aigua provinents dels terrenys superiors de la vall de Prat Primer, sota dels quals es trobava el Fener, es varen precipitar en aquesta esquerda originant unes accions químiques, tèrmiques i mecàniques que es van traduir en moviments més o menys violents en la superfície.
El Fener estaria assentat sobre una massa incoherent de sòl, de granit descompost, sobre roca ferma, que subjecta a una tremolor del terra va poder adquirir un moviment de translació considerable que va produir el lliscament del poble, primer lentament i en massa, segons testimonis presencials i amb més rapidesa després, envoltats els edificis amb pedres i fang líquid, fins que trencats i disgregats varen anar a parar a la vora del Valira, donant temps als seus habitants per a posar-se a lloc segur i sortir sans i estalvis de danys corporals.
O epidèmies, guerres o altres de similars , veure el cas de Sonplosa. El cas de l’excavació arqueològica feta des del 2007 per Molines Patrimoni a la roureda de la Margineda, al nucli dit Sonplosa, inicialment considerat restes d’un castellot i darrerament d’un poble, podria ser l’exponent d’abandó d’un nucli habitat per raons d’una epidèmia de pesta negra o similar al segle XIV, pendent de confirmar pels historiadors (entre ells Remolins, Vela, Villaró...).