Debats constructius, política constructiva
Divendres passat, durant la sessió Tradicional de Sant Tomàs, la Síndica General va emplaçar als consellers i conselleres a «mostrar el millor de tots nosaltres, per ser capaços d’estalviar els personalismes desaforats i els punts de vista catastròfics». Subscric punt per punt aquestes paraules i també la crida perquè els debats es converteixin «en discussions constructives, que aportin qualitat d’anàlisi i propostes de futur al ciutadà».
De fet, crec que un cop superats els dos comicis d’enguany, el debat parlamentari tornarà a la «normalitat».
Poso normalitat entre cometes perquè no és que existeixin debats anormals però sí que al nostre país els debats sempre han tingut un caràcter més aviat constructiu i no de retrets constants. Aquesta actitud constructiva ja va quedar palesa per part dels grups de la majoria quan durant el debat de la setmana passada a les esmenes a la totalitat al Pressupost presentades per l’oposició, es va convidar a les dues formacions a introduir millores als comptes en forma d’esmena.
Som tots els grups parlamentaris els que hem de vetllar per la millora diària del país i donar resposta a les inquietuds dels ciutadans, des de les més senzilles fins a les més transcendentals per al nostre futur. Des de la vorera a la carretera d’Arinsal fins a garantir les pensions de pròximes generacions.
La classe política actual té un gran un repte per endavant. Sé que no serà fàcil però entre tots els polítics hem de fer l’esforç de treballar sense caure en el parany de la immediatesa de les xarxes socials. Moltes de les decisions que prenem triguen mesos, per no dir anys, en donar els seus fruits. Cal que ho tinguem ben present, ja que fer lleis requereix el seu temps i sovint l’aplicació d’aquestes no genera uns resultats que es puguin copsar a l’instant.
No s’ha de perdre mai la capacitat crítica per millorar i enriquir el debat. Però sempre des del respecte i amb un objectiu comú: el benestar dels ciutadans i la prosperitat del país. Dues premisses a les quals cal sumar, la sostenibilitat. Les polítiques actuals no poden deixar de banda aquest aspecte que és imprescindible per garantir que el nostre jovent pugui seguir gaudint d’un entorn envejable com el que nosaltres hem gaudit i gaudim. Donar suport al Govern no significa dir que sí a tot i sense esperit crític. Des de Liberals sempre hem tingut una visió crítica constructiva, tal com vam demostrar l’anterior legislatura. Com també hem cregut que les aportacions han de ser realistes, realitzables i que esperonin a la millora continuada de la gestió pública. Ho hem fet des de l’oposició i ho seguim fent des de l’Executiu.
A les portes de Nadal, època de retrobament amb familiars i amb amics, seria bo que els polítics també ens retrobéssim amb les nostres arrels. Aquelles que ens marquen el camí per donar el millor de nosaltres mateixos per servir a la ciutadania però sense caure en el parany de pensar que tot el que fan els altres està malament. Aquest, doncs, seria el meu desig polític per l’any 2020. Recuperar l’essència de la política des del treball, el respecte i l’escolta de les diverses opinions que recull l’arc parlamentari que no deixa de ser el recull de la diversitat de la nostra societat. Aprofitant que és la posobra del Dia de Nadal aprofito l’avinentesa per desitjar a tots els lectors unes Bones Festes i un Feliç 2020. Salut!