Francesc Guillaumet Periodista

Mentre escolto la cantarella de la Rifa de Nadal (no perquè estigui pendent de si em toca, que pràcticament no tinc números, sinó per si per qüestions de feina he de sortir pitant cap al diari) m’adono que aquest és un dels actes laics que enceten la prèvia de les festes. És evident que l’afirmació es pot rebatre de moltes maneres, perquè al món cristià la prèvia real és el primer diumenge d’Advent, però hi ha algunes icones d’aquests dies que per molt que passin els anys continuen essent el marcador d’unes dates que es poden viure de moltes maneres però que ofereix una amalgama de tradicions que no està de més recordar.

Deia que la Rifa de Nadal (a l’altre costat de la frontera, és clar) obre el calendari festiu. Més que res perquè ja estan inaugurades les vacances escolars de la canalla però perquè també coincideix amb una sèrie de tradicions que s’han anat succeint des del cap de setmana passat i ben bé fins passat Reis. D’entrada, no es pot parlar de Nadal sense recordar-se dels Pastorets. De fet, diumenge passat es complien 69 anys de la mort de Josep Maria Folch i Torres, l’autor d’una de les obres més representatives d’aquestes dates. De fet, la versió que en va escriure el també autor d’En Massagran, és la que ha fet més fortuna a les terres de llengua catalana i la que més es representa durant aquests dies. D’alguna manera, la història dels pastors Lluquet i Rovelló ha guanyat la partida a altres versions dels Pastorets que també es representen en alguns punts de la geografia catalana, com la de Lluís Millà amb els protagonistes Borrego i Carquinyoli, però que no s’ha popularitzat tant com l’altra. Aquests dies són moltes les escoles i grups de teatre que posen sobre l’escenari aquesta representació popular on hi apareixen també Satanàs, Llucifer i els set pecats capitals que intenten fer caure en la temptació els protagonistes de l’obra i on les Calderes d’en Pere Botero també hi tenen un paper destacat. És aquesta obra, també, una de les «millors escoles de teatre», com em reconeixia un dia l’exmembre dels Joglars, Jesús Agelet. I és que és allí on alguns grans actors, com és el cas del balaguerí però també de Sergi López, van començar a donar els seus primers passos en el món de les arts escèniques. La col·locació a l’escenari, la impostació de la veu o la gestualitat són algunes de les claus de l’ofici que Agelet em va explicar que va aprendre durant les representacions dels Pastorets al ja extint Cine Condal de Balaguer.

D’altra banda, de tradicions nadalenques n’hi ha moltes més. Demà mateix, vigília de Nadal, la gent de la Seu d’Urgell podrà gaudir una altra vegada de la representació del Cant de la Sibil·la a la Catedral. Aquesta obra medieval, en la que l’oracle anuncia la fi del món, s’interpretarà d’acord amb la partitura original que encara es conserva a l’Arxiu Capitular d’Urgell i, segons explicava aquest diari, comptarà també amb la interpretació d’una coral creada precisament per l’ocasió. La Sibil·la és, també, una de les representacions de la Nit de Nadal que amb els anys s’ha anat perdent i que només es conserva en llocs molt puntuals, com és el cas de la Seu d’Urgell i de Mallorca. També a la Seu Vella de Lleida es va recuperar l’obra l’any 2000 una setmana abans de les festes tot i que no va tenir continuïtat. En tot cas, la que sí s’esdevé com una de les tradicions populars que encara perviuen arreu és la de la missa del gall. De fet, fins i tot hi ha literatura al respecte. I és que l’escriptor romàntic Gustavo Adolfo Bécker va incloure un relat sobre aquesta tradició cristiana al seu llibre Rimas y Leyendas. Es titula Maese Pérez l’organista i explica la història d’un músic que cada any posava la seva interpretació musical a l’ofici religiós que se celebra la matinada de la Nit de Nadal. Però el conte de Gustavo Adolfo Bécker explicava la missa de l’any on l’organista hi va arribar molt malalt. Al punt de la mitjanit, però, amb l’orgue vacant per la seva mort sobtada durant l’ofici, es van començar a sentir les seves notes en plena missa talment com si no hagués passat res.

Si cito Bécker, el Cant de la Sibil·la o Josep Maria Folch i Torres, però, és per fer evident el corpus literari que han generat aquestes festes. Una sèrie d’obres que s’han mantingut al llarg dels anys i que no fan més que reflectir la importància d’aquestes dates pel propi fet cultural. De la mateixa manera que quan es pensa en les manifestacions literàries que han deixat aquestes dates hom remet al Conte de Nadal de Charles Dickens, amb els fantasmes del passat, present i futur que visiten l’avar Mister Scrooge, no està de més recordar Els Pastorets o el Cant de la Sibil·la, per citar només alguns exemples que, a diferència de la tradició laica de la loteria, formen part del corpus literari que ha deixat la tradició judeo-cristiana. I és que en això del Nadal cadascú té la seva pròpia vivència, independentment de si el viu com a creient com si en participa des de qualsevol altra opció personal. Tot plegat, diferents maneres de celebrar unes dates que d’una manera o altra, directament o indirectament, han tingut una incidència en tot el món. Fins al punt, que en temps de guerra s’ha respectat aquesta nit de demà amb el nom de la treva de Nadal. Va passar el 24 de desembre del 1914 durant la Primera Guerra Mundial. Les trinxeres alemanyes i britàniques estaven cara a cara però els soldats alemanys van començar a decorar-les amb motius nadalencs. Els britànics van fer exactament el mateix i d’aquí van passar a la cantada de nadales d’ambdós països i a l’intercanvi de regals en una nit on les armes van emmudir. És per pensar-hi.