La convivència ‘escolar’
Fa pocs dies es van presentar els resultats de la darrera enquesta de convivència escolar al Principat. En els resultats es constata que hi ha un percentatge petit però gens menyspreable d’alumnes que tenen por d’anar a l’escola o que ho passen malament per culpa de les relacions amb els companys.
Hi ha dades que conviden a un cert optimisme, perquè es demostra que hi ha una major conscienciació dels alumnes sobre aquest tema, i una disminució de la intensitat i fins i tot del volum de certes accions negatives, sobretot a primària.
Es nota que són temes que es treballen cada cop més a les escoles, i s’ha de felicitar els sistemes educatius de les millores aconseguides i dels plans futurs per reforçar les accions ja implementades.
Però, en tot cas, seria un error pensar que aquestes situacions tenen una fàcil solució o que el problema s’ha d’emmarcar només dins de l’àmbit de l’escola o fins i tot de la família.
La nostra societat està plena d’estereotips tant positius com negatius que fan que, des de molt petits assumim una mena d’estructura piramidal on ens situem i situem als altres en funció d’aquestes imatges socials, de tal manera que podem mirar amb aires de superioritat o fins i tot menysprear als que ‘considerem’ que estan per sota de nosaltres.
Com adults hem d’aprendre també a tenir una visió crítica d’aquesta realitat. Ajudarà que els nostres fills es relacionin millor amb els altres, i també ens ajudarà a nosaltres.