El sexe i la relació de parella
Abans de començar l’article, respon a aquesta pregunta. Com és la teva relació de parella?
1) De bons amics - 2) D’amics amb dret a frec - 3) D’amants. T’explico la diferència entre les tres opcions. En la primera predomina l’amor i el respecte, és un 80% afecte i un 20% sexe. En la segona opció predomina el sexe. Un 80% sexe i un 20% afecte. No obstant això en la tercera, el percentatge ve consensuat per tots dos. Dependrà de cada parella però, és un 50% cada concepte i sobretot no existeix el rebuig. Avui per tu, demà per mi. A banda d'això, adores a la teva parella, vols passar temps amb ella i compartir moments agradables. Totes les opcions són igual de bones i acceptables. Només canvia l’objectiu de la relació. Tots dos busqueu el mateix?
Ara analitza la teva conducta i trobaràs la resposta a la teva relació de parella. Dit això, començo amb l’article. La falta de sexe en la relació de parella és uns dels motius de separació més comuns. Unes vegades perquè un d’ells comet una infidelitat i altres vegades perquè no vol cometre-la i prefereix separar-se. Fins aquí és senzill i no passa res. La situació s’agreuja quan hi ha una hipoteca i/o fills pel mig. La persona vol separar-se però no pot. Seria pitjor el remei que la malaltia. Això suposa perdre temps de qualitat amb els fills, pagar una pensió, advocats, notaris, etc. Llavors decideixen dormir en llits separats. Per a no tenir la temptació i així estalviar-se el malestar del rebuig. Tu aquí i jo allí.
La falta de sexe en la relació de parella produeix ansietat. Tant per a la persona que sofreix el rebuig com per a la que el provoca. La que és rebutjada té un sentiment d’abandó i de menyspreu. No entén com la persona que se suposa que l’estima, li privi d’una cosa tan natural. No obstant això, la que crea el rebuig tampoc està bé perquè, se sent assetjada constantment. En aquest article no entraré en els detalls buscant els motius de la pèrdua de l’apetit sexual. Són varis i prefereixo escriure sobre les emocions sentides pels dos membres de la parella.
Aquests sentiments són el menyspreu i la indiferència. Que sumats porten a la indefensió apresa. La persona quan ha estat rebutjada tantes vegades per la seva parella, deixa d’insistir i abandona. Llavors comet una infidelitat o simplement, es resigna i deixa passar els dies. És una situació devastadora. Si no ets fort mentalment pot acabar amb tu. Això és la indefensió apresa. Has après a no defensar-te enfront d’aquesta situació i la generalitzes a qualsevol àmbit de la teva vida. El treball, l’oci i la llar. Només vols desaparèixer, sense tenir en compte que el món és enorme i hi ha altres persones que desitgen estar amb tu. Valoren en tu el que la teva parella menysprea o passa per alt, (menyspreu i indiferència). La teva parella ni vol tocar-te, ni vol que la toquis. (Et rebutja sexualment).
Però anem per parts. Dono per fet que has parlat del tema amb ella i les seves respostes són les de sempre. Em trobo malament, estic cansat/da, ara no tinc ganes, després ho fem i així successivament. Com he dit abans, arriba un punt que desisteixes i deixes d’insistir però el pitjor no és això. Sinó, que t’assegura que t’estima. – T’estimo però no et faig l’amor – No obstant això, us separeu i li ho fa a la seva nova parella. Això significa que l’amor que hi havia entre vosaltres ha arribat a la seva fi però, ell/ella, no ho reconeix o no s’adona perquè, s’ha acomodat a l’estil de vida que porteu. Se sent còmode i no vol canviar-ho. Hi ha molts motius per a actuar així però, no entraré en ells. No és l’objectiu de l’article.
Quan ets tu el rebutjat, ho passes pitjor perquè tens ganes d’estar amb la teva parella i ella et rebutja. Al principi t’ho diu subtilment. Et posa excuses però, amb el temps t’ho diu literalment -No tinc ganes - No voldràs que ho faci forçat/da? Davant aquesta resposta, t’enfonses i has de decidir què fer. Si seguir amb ell/ella o allunyar-te i deixar la relació. Estimes a la persona i t’omple com a ésser humà però la falta de sexe i les maneres de parlar-te et llastimen. Per la teva ment estan passant molts records i moments agradables amb ella però el teu raonament, t’està demostrant que el millor és marxar i començar de nou. Sigui en la teva solitud o amb una altra parella. La solitud buscada és molt saludable i gratificant.
Com he dit abans, la relació amorosa es compon de sexe i amor. No importa l’ordre, cada parella és diferent. En el mateix moment que en falta un dels dos, comencen a sortir esquerdes. D’aquí la importància de mantenir el vincle amorós. És la teva parella i has de cuidar-la. Estàs amb ella per plaer, no per obligació. L’acte sexual en parella es converteix a fer l’amor. Perquè es barregen les ganes de gaudir i compartir amb l’altra persona. És un conjunt de conductes no verbals. Mirades, gestos i carícies. De res serveix repetir-li a la teva parella que l’estimes i que és la cosa més bonica que t’ha passat en la vida, si no ho demostres amb fets.
La conducta no verbal diu més que qualsevol paraula. Fes la prova, intenta explicar què és el somriure amb paraules i veuràs que és més fàcil explicar-ho si l’altra persona et veu somrient. Diràs, - això que estàs veient es diu somriure – Aleshores, en la parella diràs, com t’estimo, et faig l’amor. M’entrego a tu.
I per a acabar, totes les parelles haurien de revisar el seu contracte cada cinc anys. Dic contracte perquè al cap i a la fi és un acord verbal. Es revisa per a veure si encara busquen el mateix tipus de relació. A partir d’aquí negociar una ruptura, una continuïtat o canviar les regles del joc. Per a no frustrar-se. No és el mateix jugar a futbol que a bàsquet.