Marta Borrás

Les tècniques de millora genètica per a produir tomàquets més saborosos o plantes resistents a les plagues necessiten una regulació específica i no la dels transgènics, argumenten els productors europeus, que alerten que la Unió Europea es quedarà enrere si no hi ha canvis en la normativa. Els experts coincideixen en l’enorme potencial que ofereixen aquestes tècniques per a respondre a reptes com el canvi climàtic o la necessitat de produir més aliments.Aquesta problemàtica es va debatre en una recent conferència celebrada a Brussel·les, on representants dels agricultors van abordar les oportunitats que ofereixen aquestes tècniques, que han obert un debat entre els partidaris que es regulin com els Organismes Genèticament Modificats (OGM), i els qui demanen una legislació més adequada.

L’any passat, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va concloure que les varietats obtingudes a través del millorament fitosanitari deurien en principi quedar subjectes als estrictes requisits i les obligacions de comercialització que s’imposa als transgènics. Segons els productors, fer-ho d’aquesta manera implicarà llargs i costosos procediments, ja que els transgènics passen nombrosos controls de seguretat, la qual cosa limitarà a més el seu ús a les multinacionals, enfront de les pimes. «A diferència dels OGM, que contenen un tros d’ADN que prové d’un altre organisme i que ha estat introduït per tècniques d’enginyeria genètica, en les tècniques de millorament fitosanitari no s’introdueix ADN de fora», explica a Efe el bioquímic i divulgador científic José Miguel Mulet.

Per a Mulet, investigador en l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes de València, regular-les a través de la normativa de transgènics seria un error que demostraria un total desconeixement científic. Als Estats Units, on no se sotmeten a una regulació especial, ja es venen cultius editats, «per exemple xampinyons que es conserven durant més temps», va explicar Mulet. Aquest expert, ferm defensor dels transgènics, assegura d’altra banda que els OGM «no són perillosos per a la salut ni per al medi ambient», com demostra el fet que en trenta anys «no hem tingut cap problema».
Una campanya que es remunta als 90. Segons explica, la campanya antitransgènics es remunta als anys 90, quan els grups ecologistes, amb la passivitat de la indústria europea, es van oposar a l’estatunidenca Monsanto, primera companyia que va posar en el mercat europeu un transgènic. A això se li va sumar la crisi de les vaques boges que va tenir lloc en aquesta època, la qual cosa va fer que l’opinió pública se sensibilitzés de manera extrema amb els temes alimentaris.

Per a Mulet, l’enfocament europeu cap als transgènics és un error, i permet la paradoxa que només es permeti conrear a la UE un OGM, el blat de moro Bt, quan alhora s’importen prop d’un centenar. No obstant això, aquest científic es mostra «optimista» sobre la possibilitat que la UE adopti una actitud diferent cap a les tècniques de millorament fitosanitari, en existir una creixent pressió dels països europeus en favor d’una normativa específica. De fet, els Estats membres van encarregar a principis d’aquest novembre a la Comissió Europea l’elaboració d’un estudi sobre la regulació de les noves tècniques genòmiques, després de la sentència del Tribunal de la UE. Membres de  la Comissió Europea, com l’anterior titular de Salut i Seguretat Alimentària, Vytenis Andriukaitis, s’havien pronunciat obertament a favor d’una nova legislació per a aquestes tècniques. Està per veure l’enfocament que adoptarà la nova Comissió Europea, que va començar a funcionar l’1 de desembre.

El secretari general del Comitè que agrupa l’organitzacions agràries i a les cooperatives europees (Copa-Cogeca), Pekka Pesonen, va subratllar durant la conferència a Brussel·les que aquestes tècniques juguen un «paper fonamental» per a fer una agricultura ecològica i que poden facilitar solucions a reptes com el canvi climàtic i la competència internacional. «Les tècniques no són un luxe sinó una necessitat urgent per a la vitalitat de tot el model agrícola de la UE, que lluita per una major sostenibilitat», va subratllar. Per la seva part Garlich von Essen, secretari general de Euroseeds, que representa al sector europeu de les llavors, va considerar que «Europa hauria d’abraçar la innovació del millorament de plantes i assegurar-se el no quedar-se enrere en el desenvolupament de noves plantes».