El pessebre de Nadal
Com cada any estic muntant el meu pessebre de Nadal. Aquesta tradició ja em ve de família. El meu germà muntava un d’enorme cada any, en què a més segons els meus records, perquè jo era la més petita i el meu germà tenia 10 anys més que jo, fins hi havia un riu que feia córrer aigua de veritat. Jo l’ajudava col·locant algunes figuretes. I ara, i més en aquesta època tan assenyalada, guardo aquest record en el fons del meu cor i cada any compleixo amb la tradició de muntar el pessebre, perquè estimo el Nadal i en record del meu estimat germà.
Per això, en aquesta ocasió, he decidit parlar-vos una mica de la tradició del pessebre i de la seva història. El pessebre, és una de les tradicions nadalenques amb més arrelament en tots els països catòlics. La representació del naixement de Crist forma part d’una tradició cristiana que es remunta a més de vuit segles.
L’origen del pessebre es troba a Itàlia en l’Edat Mitjana. La nit de Nadal de l’any 1223, Sant Francesc d’Assís, després de tornar de la ciutat de Betlem profundament emocionat, va decidir reproduir la tradició cristiana en una cova pròxima a l’ermita de Greccio. Així, després de demanar permís a Honori III, Papa de Roma en aquella època, va escollir una cova i va muntar-hi un pessebre, on va erigir una figura de pedra que representava el nen Jesús i va portar al seu costat a un bou i una mula reals. La nit de Nadal va acudir amb tota la comunitat cristiana a resar al costat del pessebre, on va pronunciar un càlid sermó davant de la representació del naixement. Aquesta constitueix la primera celebració nadalenca en la qual es va muntar un pessebre per tal de commemorar el naixement de Jesucrist.
A l’ésser, com estem veient, una tradició típicament italiana, va ser el monarca Carles III, que, com ja sabem, havia estat rei de Nàpols i de Sicília, qui, al segle XVIII, va introduir a Espanya els pessebres, ja que va importar aquest costum italià instal·lant al seu Palau Reial l’anomenat Betlem del Príncep, que comptava amb la Mare de Déu, Sant Josep, el Nen Jesús, el bou i la mula i que encara avui dia es conserva. La tradició dels pessebres a Espanya va anar estenent-se i els pessebres en aquest país es generalitzarien a partir del segle XIX.
El pessebre, encara que actualment ha canviat i ha evolucionat molt, tradicionalment representa Jesús, Maria i Josep en un estable, on, segons l’evangeli de Sant Lluc, va néixer el nen Jesús. La tradició mana acompanyar el pessebre d’un bou i una mula, seguint el relat dels Evangelis apòcrifs i del text del llibre del profeta Isaïes i també de l’Habacuc. Així, només em queda acomiadar-me fins a la meva propera contribució, esperant haver aconseguit passar-vos una mica del meu esperit nadalenc.
Per cert, el meu pessebre ja està gairebé acabat! Com va el vostre?