Francesc Guillaumet Periodista

Ara no recordo ben bé quants anys tenia. Però en tot cas era molt jove. Tampoc sé quin any era tot i que devien córrer els principis dels vuitanta. Acompanyat d’alguns amics, doncs, ens vam plantar a un concert de la Maria del Mar Bonet a l’antic Cine Condes de Balaguer, una sala immensa presidida a banda i banda per dues efígies dels Comtes d’Urgell i que des de fa molts anys ja està tancada. El motiu, que s’hi havia organitzat aquest concert per reivindicar la declaració del Montsec com a Parc Natural. Deia que d’això ja en fa molts anys (tants que aquesta vella reivindicació que es va comprometre a tirar endavant l’exconseller Santi Vila ja ha quedat descartada per l’actual Govern de la Generalitat en afirmar que la prioritat són els parcs que ja estan declarats). Per això l’altre dia em mirava amb simpatia la signatura del protocol de la quarantena d’accions que es tiraran endavant per desplegar el Parc Pirinenc de les Tres Nacions, del que Catalunya, França i Andorra en són països signants.

Crear un parc natural, doncs, sempre és d’aplaudir. I més en un moment en què la crisi climàtica comença a posicionar-se com una de les grans preocupacions mundials. I ho hem pogut comprovar aquests dies amb la celebració de la Cimera del Clima a Madrid, un certamen que s’havia de fer a Xile però que va traslladar la seva seu per les fortes protestes que es viuen al país presidit per Sebastián Piñera. Sembla que ara ens comencem a prendre seriosament el tema del canvi climàtic, una qüestió de la qual ja alertava l’exvicepresident dels Estats Units, Al Gore, al seu documental Una verdad incómoda. I com passa amb totes les causes nobles del planeta la ciutadania de tot el món s’hi ha sumat amb entusiasme. Només cal veure l’èxit que ha tingut el moviment Fridays for future liderat per la jove Greta Thunberg, amb manifestacions a tot el món i milers de seguidors totalment conscienciats del que representa girar l’esquena al medi ambient. Sense anar més lluny dissabte passat també ens vam assabentar que no només la terra està en números rojos sinó que el futur dels oceans també perilla per la pròpia acció de l’home.

Per tot això, doncs, però també per l’imperatiu moral de preservar la biodiversitat i deixar un món millor a les noves generacions (un aspecte del qual també parla la Constitució Andorrana) és un encert apostar per la creació de parcs naturals. A Catalunya n’hi ha uns quants exemples de tot plegat. Potser el més paradigmàtic seria el Parc Natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici que s’extèn des de l’Alta Ribagorça fins al Pallars Sobirà i que té una àrea perifèrica que toca també a la

Val d’Aran i la Vall Fosca (de fet, des de l’Estany Gento el visitant es pot anar endinsant cap al parc). Aigüestortes atrau, a més, milers de turistes cada any. I ho fa totalment regulat, ja que només es possible accedir al parc a peu o amb els taxis de muntanya que limiten les emissions de CO2 i el nombre de persones que hi poden accedir per no posar en perill la seva biodiversitat. De parcs en podríem citar molts més. Tal vegada un dels més espectaculars, per la seva proximitat a la Costa Brava, és el del Cap de Creus. Des de les terres de llevant, aquest parc també és un exemple de com procedir en la defensa del medi ambient. I més, en un territori amb una gran pressió turística darrere pel que representa l’arribada de milers de persones cada any per gaudir d’unes platges i cales espectaculars com són les de l’Alt Empordà. Però tornant al Parc de les Tres Nacions. Segons es publicava aquesta setmana ara per ara s’han acordat una quarantena d’accions per tirar endavant en els pròxims anys amb la voluntat de fer realitat aquesta àrea protegida que inclou des del Parc de l’Alt Pirineu, la Vall de Sorteny, les Valls de Comapedrosa i dels Pyrénées Ariégeoises. La creació d’una web conjunta i d’una app amb informació i els recursos que tenen a l’abast els quatre parts signants, un inventari d’hàbitats i espècies que expliquen la diversitat natural d’aquest territori i l’impuls dels productes locals fora de la seva àrea d’influència són algunes de les accions que es van acordar. I arribats en aquest punt només queda desitjar que la tasca per desplegar el parc, creat l’estiu del 2018, vagi a velocitat de creuer i no caigui en l’oblit, com ha passat en projectes com el del Montsec, que lamentablement no podrà gaudir d’aquesta figura de protecció tot i ser un dels espais de referència del Prepirineu i comptar amb joies com el Congost de Montrebei, ermites com la de la Pertussa o elements de dinamització com el Centre d’Observació de l’Univers d’Àger.

Benvinguda sigui, doncs, la implementació del Parc de les Tres Nacions i el que cal ara és començar a crear relat d’aquestes realitats compartides que poden donar molt de si, no només en la protecció dels seus respectius hàbitats naturals, sinó en la voluntat d’explicar un territori que revertirà necessàriament en la millora d’un medi ambient en perill que cada vegada necessita més d’accions com aquesta.