La foguera de Tabarca
Aquest cap de setmana es va celebrar a Andorra la Vella el IV Simposi Internacional de Focs Festius de la Mediterrània i la veritat és que jo vaig participar amb un comunicat sobre una de les festes de la Comunitat Valenciana: «La Santantonà de Morella».
Però en aquesta ocasió no us parlaré d’aquesta meravellosa festa, sinó que vull parlar-vos d’Alacant i de les seves fogueres i, en particular, de la Foguera que mai es va cremar la nit de Sant Joan.
Es tracta de la Foguera de l’illa de Tabarca. Jo anava molt a l’illa durant la meva infantesa i joventut i vaig sentir aquests fets de boca del meu cunyat que va ser el practicant de l’illa durant molts anys. D’això ja fa molt de temps. Però, anys després, vaig sentir curiositat i vaig anar a l’arxiu d’Alacant per veure les fotografies de la Foguera.
Per descomptat també hi havia notícies sobre la Foguera a la premsa i en documents. I així vaig descobrir que els tabarquins, que també estimaven les Fogueres com la resta dels alacantins, sempre anaven a veure cremar les Fogueres de Sant Joan a Alacant, ja que hi ha evidències documentals que l’any 1940 ja havien muntat una Barraca anomenada «Tot per Alacant» a la plaça Germans Pascual, però l’any 1965 van decidir que, com una població més d’Alacant, havien de plantar la seva pròpia Foguera.
Així, van formar la seva Comissió de festes de Sant Joan i van triar a la seva pròpia Bellea de Tabarca, la senyoreta Vicentina Parodi Rus, que va ser nomenada Dama d’Honor de la Bellea del Foc d’Alacant de 1965.
La creació fogueril, realitzada a Alacant, va obtenir la Menció Honorífica del Jurat, cosa molt estranya, ja que el jurat ni tan sols va anar a veure-la. Més tard, va ser traslladada desmuntada en dues barcasses a l’illa i plantada al centre de la plaça Pósito amb l’ajuda de tot el poble.
La circumstància per la qual no es va cremar va ser perquè els bombers d’Alacant no tenien mitjans per desplaçar-se a l’illa per la Cremà i els desil·lusionats tabarquins no es van atrevir a calar foc a un monument de set metres d’altura en plena plaça de la vila sense l’assistència de personal antiincendis. Així, que es va convertir en el primer i únic monument foguerer que s’havia conservat sencer després de la Nit de Sant Joan.
Però es diu que la falla es va cremar finalment el dia 29 de juny després de la visita oficial que l’ambaixada fogueril va realitzar a l’illa pels premis obtinguts amb el motiu de celebrar la festa de Sant Pere i Sant Pau, copatrons de l’illa. Tot i que no hi ha proves d’això. Què va ser de la falla? Potser algun dia podrem esbrinar-ho.