Laia Farré Marot

«El feminisme està de moda, aprofitem-ho». Ho va dir la jove pilot andorrana Margot Llobera en una de les xerrades organitzades per l’alumnat de l’Escola Andorrana de Batxillerat el passat 12 d’octubre al Prat del Roure, dins el marc de la Jornada Dona i Joventut. Aprofitem-ho. Aprofitem que divuit joves van escollir per al Projecte de Participació i Actuació Ciutadana (PAS) desenvolupar temes relacionats amb la dona: la seva relació amb l’esport –les condicions econòmiques, les opcions i aspiracions i la manca de visibilització–, la violència de gènere o la vida laboral.

Joves que s’interessen i qüestionen els rols, els estereotips, les oportunitats i les diferències per evitar que situacions com la de la Montse Sánchez, l’entrenadora del juvenil femení de la Federació Andorrana de Futbol, es repeteixin: ella no ha pogut viure professionalment d’aquest esport, a diferència de l’Ildefons Lima, amb qui havia jugat moltes partides de futbol quan eren joves, «i era tan bona com ell». I si parlem d’esports i periodisme, aprofitem per denunciar que avui dia encara no és el mateix ser «el periodista» que «la periodista» d’esports. A ella, a l’Anna Ribas, redactora d’aquest rotatiu, l’única periodista del país actualment especialitzada en esports, algun directiu li ha proposat beure cava en privat al seu despatx davant de la resta de periodistes, tots homes, i, a més, ha de sentir com l’anomenen «la nena d’EL PERIÒDICl», la nena…

Aprofitem-ho, sí, perquè la joventut es qüestioni què és amor, què és violència, que coneguin la diferència entre violació i abús –perquè la justícia espanyola sembla no conèixer-la– i que sàpiguen que la violència de gènere no és un tema que els queda lluny, que hi ha casos entre els joves d’Andorra. També han de saber que si la pateixen no ho han d’amagar, n’han de parlar i han de conèixer que al país disposen de serveis d’atenció a les víctimes que les ajudarà, com va explicar la Mireia Porras, cap de l’àrea de Polítiques d’Igualtat del Govern durant les Jornades Dona i Joventut.
Aprofitem que «el feminisme està de moda» perquè reflexionin sobre què és el feminisme, sobre què diuen ells què pensen, i la diferència amb allò que acaben fent. El discurs políticament correcte el coneixen, però després no els tremola la mà –a alguns– quan comparteixen fotografies íntimes de la seva parella amb altres nois. «Hi ha molta hipocresia amb aquest tema», reconeix el mateix alumnat.

Per exemple, encara es culpabilitza a qui ha enviat la fotografia –ella i no a aquell que la difon–. De tot això n’ha sortit el curtmetratge de dos alumnes, NUDE, que van estrenar durant la Jornada. NUDE es pot veure a la plataforma Youtube, els el recomano. I aprofitem per reflexionar en una jornada festiva, lúdica, organitzada per elles i per ells, perquè la inquietud és seva, i ho han fet jugant, rient, aprenent… Perquè el feminisme es gaudeix. Perquè el feminisme no ha vingut a vèncer, sinó a convèncer. És cert que hi ha contradiccions, tantes com en tenen les joves i les dones, els joves i els homes. Es poden posar sobre la taula i debatre-les, sí, sempre, com s’hauria de poder fer amb tot. Sempre amb l’objectiu d’assolir la igualtat d’oportunitats, d’eliminar els rols que deixen la dona i la jove en segona posició, que feminitzen i masculinitzen esports, professions, etcètera, i que res tenen a veure amb el gènere.  

I ho han fet juntes i junts. Cooperant, implicant-se. Trencant amb l’estereotip dels joves de l’iPad i el mòbil. S’han esforçat, molt. I també han après a entomar la decepció. Amb aquest projecte s’han adonat d’un dels problemes que tenim com a societat: la manca d’implicació. Som molt de «l’activisme de sofà», d’expressar suport i indignació a les xarxes socials, de penjar-nos la medalleta de progre, però després no sortim al carrer a participar, a protestar, a reivindicar. Malauradament, això també està de moda, i després les persones adultes acusem els joves de no implicar-se en res… i això, senyores i senyors, també és hipòcrita. Una altra decepció, no menys important, va ser descobrir que cap dels actors que realment pot fer alguna cosa immediata per millorar la situació –polítics, federacions esportives, directives dels clubs– va voler participar a la Jornada Dona i Joventut.

Però aquest regust amarg no va poder amb la seva il·lusió, perquè elles i ells sí que en van parlar, sí que van fer els seus projectes i sí que van escoltar. I perquè els que sí que van assistir en la Jornada a donar-los suport, ho van fer amb ganes: les jugadores de la Federació Andorrana de Futbol i algunes del MoraBanc Andorra, les conferenciants, les amistats, l’alumnat, les famílies, el professorat i la direcció de l’escola Andorrana de Batxillerat, membres de l’associació Acció Feminista i gent del país. La conclusió dels i les divuit estudiants que van fer realitat l’esdeveniment ha estat la següent: «Veure que va agradar tant ens fa pensar que la Jornada va donar bons fruits, que vam fer obrir els ulls i vam oferir idees, propostes de canvi, a tots aquells que van venir». Aprofitem-ho.