La simbologia del foc
Sabem que el foc acompanya l’home des de les primeres nits dels temps.El foc és, de fet, la transposició del Sol.Especialment en la nit.I la nit i el fosc són eterns rivals del foc. El Sol i el foc han estat, estan i continuaran estant units en l’imaginari col·lectiu humà.
Però si el foc s’ha associat a la llum, a la vida, a la calor, a la força, a l’energia, a l’escalfor, a l’amor, a la purificació, a la regeneració, a la festa, al joc, a històries, a la sorpresa, a l’admiració, a la companyia, a la pertinença, al bon menjar i a la llar, també cal recordar que pot associar-se a la nit, al fum, a la destrucció, al fred, a la ruïna, a la destrucció, a la guerra, a la por, al dolor, al càstig, a la tortura, a la intransigència, a l’abús, al control, al genocidi...
Si la utilitat del foc ha estat àmplia, la simbologia del foc encara ho és més, especialment en una societat cada cop més presa per la tecnologia. Cuinar, escalfar-se, defensar-se, servir-se’n en diferents oficis com ferrer, forner, terrissaire... sembla que es va perdent davant la seva component màgica, mítica, ritual i simbòlica. Jacint Verdaguer i Santaló, en el Canigó, cantà «Del bosc del Canigó són els fallaires / que dansen, fent coltejar pels aires / ses trenta enceses falles com trenta serps de foc / en sardana fantàstica voltegen / i de mà en mà tirades espurnegen / de bruixes i dimonis com estrafent un joc».
Joan Amades i Gelats, en el Costumari Català, va escriure «Per la Cerdanya i Andorra la brivalla rondava pels camps i pels horts amb manats d’herbes enceses i guspirejants, corrent tant com podia, tot cantant : Rates i taups, fugiu d’aquí, abans de demà a matí». En Pere Canturri i Montanya, en parlà en diversos textos «Abans a Andorra, la nit de Sant Joan, sortien els fallaires....Les falles eren uns feixos d’escorça de beç enfilats al cap d’un bastó de boix o d’un filferro. A primers de juny es feia sapar la pela blanca del beç fent una incisió del tronc, arrancant-la amb els dits. Sortia com fulles de paper gruixut...Era impressionant veure aquell seguit de xicots corrent pels carrers d’Andorra, estrets i foscos, amb aquelles boles de foc guspirejant, saltant les fogueres de cada veïnat...Era un espectacle impressionant. Fer falles i voltar-les la nit de Sant Joan es veu que era un costum estès per aquestes muntanyes...».
En Bonaventura Adellach i Baró n’ha escrit «La Natura coneix un Calendari Natural. Aquest Calendari és el Sol. Des dels seus orígens, l’home primitiu devia seguir com els altres animals, aquest Calendari Natural....El Calendari Natural el va inventar l’home primitiu ja deu fer milers i milers d’anys, basant-se en les posicions de la sortida o de la posta del Sol sobre les seves línies d’horitzó; perquè això era molt fàcil i precís, però sobretot, perquè això li era útil i necessari per viure...Aquestes informacions dels dies que el Sol es veia passar pel Forat des de cada un d’aquests punts d’observació, podien ser comunicades molt fàcilment.... per fogueres successives, iniciades als pics d’Arcalís i de Cataperdís... per organitzar la transhumància dels ramats...tenien l’obligació de determinar les dates en que s’havien de fer baixar les ovelles de les muntanyes si no es volia córrer el perill de deixar-se agafar per alguna nevada i de perdre tot el ramat...El pas del Sol pel Forat del pic d’Arcalís permetia de determinar d’una manera precisa el primer dia de l’any...».
Avui, demà i diumenge, se celebra a Andorra la Vella al Centre de Congressos el IV Simposi Internacional dels FOCS FESTIUS DE LA MEDITERRÀNIA amb el tema Les simbologies i els rituals al voltant del foc, organitzat per la Societat Andorrana de Ciències, els Fallaires de les Valls d’Andorra i l’Institut Ramon Muntaner. El programa contindrà avui, la inauguració a les sis de la tarda. Tambées faran les ponències Les falles d’Andorra 2015-2019. Bases per a la preservació, salvaguarda, divulgació i difusió de la festa (Albert Roig i Loscertales ), Salvaguardant les festes del foc dels solsticis als Pirineus: estat de la qüestió (Sofia Isus i Barado/Marc Ballesté i Escorihuela), la sessió de dansa amb Danses al voltant del foc (Esbart Dansaire d’Andorra la Vella, Esbart Laurèdia i Esbart Valls del Nord) a la Plaça Guillemó, i la sessió de cinema amb la projecció de 15 curts.
Demà, es faran les comunicacions El Fallaire Major de les Valls d’Andorra (Tere Mora i Navarro), Tradicat amb la flama del Canigó i els Focs de Sant Joan (Andreu Coll i Antich), Flama del Canigó: simbologia permanent (Xavier Roviró), La Revetlla de Sant Joan al Penedès. Anàlisi en el marc de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès (Abraham Guillén i Villar), La Festa del Pi del Figaró-Montmany, al Vallès. Anàlisi en el marc de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès (Josep Alavedra i Bosch), Focs als espais urbans i les normatives europees: L’ofegament de les festes comunitàries amb barbacoes, calçotades, etc ? (Jordi Cubillos i Almiñana), Els eixos i vincles tradicionals de la transmissió en Comenge e Varossa (Bernat Menetrier-Marcadal), Iniciativas e perspectivas d’accions de terrenc en Comenge e Varossa (Matiu Faure), El foc com un codi d’interpretació cosmològica i terapèutica (M. Cristina Orduña i Ponti), Una mirada etnogràfica i de conjunt a les festes del foc del solstici als Pirineus (Mireia Guil i Egea), Indicis de fogueres cimals de sant Joan a la vall de Sallent, municipi de Coll de Nargó, Alt Urgell (Jordi Pasques i Canut), Les plantes i el foc fester al Pirineu català: coneixement tradicional, natura i cultura (Airy Gras/Canòlich Àlvarez/ Teresa Garnatje/Montse Paradal/Maria Orriols/Joan Vallès), La Fia-Faia. Noves investigacions i nous reptes de futur (Xavier Pedrals i Costa), Ses faites de Tossa (David Moré i Aguirre), La Santantonà de Morella (Fabiola Sofia Masegosa i Gayo), La Festa dels Foguerons de Sant Antoni a Gràcia i Barcelona (Guillem Roma i Batlle) Les falles, festes del foc de la Ribagorça (Maria José Erta Ruiz),Focs festius en mans d’infants: rituals i símbols (Alfons Llorenç i Gadea), Entre el foc de dins i el foc de fora. Una gramàtica del foc ritual (Jordi Castellví i Girbau), Cremem Barcelona. Un projecte per recuperar les fogueres de les fogueres de Sant Joan a Barcelona (Toni Mañané i Osorio), La crema del Mai, de Canillo ( Domènec Bascompte i Grau), La flama del Canigó andorrana (Arnau Corominas i Navarro), La rete dei fuochi di Puglia (Loris Romano/Claudia Sergio), les ponències, Tòpics ancestrals i rituals contemporanis (Salvador Palomar i Abadia), Les fogueres de Sant Joan a Barcelona durant la primera postguerra (1939-1944) (Manuel Delgado i Ruiz), i la taula rodona sobre Compartir la festa amb Camil·la del Mármol, Sofia Isus i Barado, Jaume Mascaró i Pons, Alfons Gonzàlez i Gadea, moderada per Noemí Rodríguez. El diumenge, visita comentada a les 4 exposicions i presentació de 8 llibres.
Tots estem convidats al simposi i així penetrar en el misteri del foc, capir millor els seus significants i poder fruir de les seves múltiples possibilitats, des de la raó, l’emoció o la passió.