Els únics progressistes
Bvu Bé, ja tenim totes les llistes. Es van presentar fa gairebé un mes. 21 en total i 282 candidates i candidats involucrats en aquestes llistes. És una notícia fantàstica! Molts ànims a totes i a tots els candidats! Al nostre Cap de Govern, però, li entristeix això... ell pensa que els candidats no estan preparats. Doncs potser li dono la raó i tot! Jo sempre dic que mai ningú està prou preparat per dedicar-se a la política. Ell mateix potser és el que menys preparat està. Les seves inaccions davant dels greus problemes d’habitatge, el tema candent de l’avortament, les recents estadístiques de la pobresa a Andorra, etc. en són una prova, i aquí seguim, esperant una solució... se li haurà contagiat allò del «res de res».
Dit això, d’aquestes llistes multitudinàries, per ara, només puc treure una conclusió: només hi ha un partit progressista a Andorra. «Piri il PS vi pictir imb ils libirils». Correcte, van ser tres punts concrets que estàvem d’acord i res més, però ja veieu, nosaltres seguim fidels als nostres ideals amb les nostres propostes, no puc dir el mateix dels altres.
Alguns partits s’han aliat al conservadorisme de sempre, als que tenen por del progrés, als que només pensen en el seu melic, als que pensen que «tenim una població que malauradament s’ha anat integrant molta gent que no era andorrana».
Miro a l’esquerra i estem sols. Ja es va demostrar a les darreres eleccions generals. I sincerament, prefereixo que estiguem sols que mal acompanyats.
No deixa de ser sorprenent però, que un senyor que es feia dir progressista que no fa tant carregava de totes les formes possibles contra DA i ara resulta que li convé fer-se soci del conservadorisme, renunciant així a les seves sigles.
Em pregunto si farà el mateix que van fer els liberals amb temes com per exemple l’avortament, renunciant-hi a la primera de canvi. Deixa per tant en evidència el que probablement molts pensen: la cadira està per sobre dels ideals.
Al llarg de la història hem vist com la majoria de drets que tenim són gràcies al progressisme, us deixo alguns exemples: el dret a vot a la dona ha sigut gràcies a la constant lluita de les sufragettes, un moviment que per sort es va estendre a tot el món i va permetre el sufragi universal arreu. El primer país en abolir l’esclavitud va ser França, amb la seva revolució progressista. L’avortament ho han permès països progressistes. El matrimoni entre persones del mateix sexe es va permetre per primera vegada a Holanda sota el progressisme. La jornada de vuit hores va ser permesa després d’una llarga lluita pel progrés, començada ben a prop nostre per les dones de Catalunya. Existeix un llarg etcètera que dóna al progressisme (al de veritat) una base sòlida per demostrar que un futur progressista és possible.
Com deia, nosaltres hem sigut, som i serem sempre fidels als nostres ideals, lluitem pel progressisme.