Fibromiàlgia (una malaltia silenciosa)
L’organització mundial de la salut (OMS) la reconeix com a malaltia des del 1992 però, cada país té la potestat d’acceptar-la o no. Es defineix com una patologia de reumatisme no articular. La persona sofreix un dolor crònic i generalitzat. Acompanyat de cansament i de somni no reparador. És a dir, la persona està esgotada. Li fa mal tot, des de les ungles dels peus fins a les orelles. És hipersensible. Li fan mal els músculs, els tendons, les articulacions, els lumbars, el cap, etc. L’organisme està demanant repòs absolut.
Aquesta malaltia és molt especial perquè la persona mai està bé. Aquesta paraula no existeix en el seu vocabulari. Hi ha dies dolents i dies pitjors. Si li preguntes com es troba, et contestarà: –avui estic millor o pitjor que ahir – A banda d’això, totes les proves mèdiques que s’ha fet, donen com a resultat negatiu. És a dir, està adolorida però, no te cap òrgan lesionat.
Es desconeix el seu origen i afecta el 4% de la població mundial. Això vol dir que segurament tots coneixem algú amb fibromiàlgia. Potser no diagnosticat però sí que la sofreix. Afecta principalment dones. Parlem d’un 80% dels casos. No hi ha cap prova objectiva que permeti diagnosticar-la. Però s’ha arribat a un acord per a intentar fer-la. És una prova universal. No científica. Els punts dolorosos són 18 i estan repartits per tot el cos. Si sents dolor en 11 d’ells, el metge pot diagnosticar la malaltia. A partir d’ells, es faran les proves mèdiques per a descartar qualsevol lesió. Aquesta sensació de dolor ha de durar mínim tres mesos. Es fa per a tenir una idea, perquè si ets metge i t’arriba un pacient a la consulta i es queixa de dolor, alguna cosa hauràs de dir-li. No hi ha res pitjor que desconèixer què et passa!
No es pot parlar d’herència genètica però, s’ha vist que quan algú és diagnosticat amb fibromiàlgia, s’adona que en la seva família sempre hi havia algú que es queixava de dolor crònic. Això vol dir que la genètica predisposa i la història personal la desencadena. La teoria actual defensa que es desencadena per situacions traumàtiques, ja siguin físiques o psicològiques. Pot ser un cop al cap, trencar-se un braç, una cama o simplement una operació de qualsevol cosa. També pot ser per un període prolongat d’estrès. Un dia qualsevol comences a sentir dolor per tot el cos i no hi trobes explicació. És una situació molt estressant. Vas de metge en metge. Al neuròleg, a l’endocrí, al reumatòleg, etc. Vas a tots. Vols descartar qualsevol lesió possible. Clar, això dificulta la teva jornada diària, sobretot la laboral. No importa la teva professió (economista, cambrera, venedora, policia, periodista, advocada...) El pitjor de tot és que els mateixos companys i amics no et creuen. Llavors a part de sofrir dolor, sofreixes el rebuig dels altres. T’assenyalen i et tracten de vaga. Et diagnostiquen la malaltia de la mandrosa.
Amb el pas del temps, s’adquireixen associacions d’acció-dolor. T’anticipes a ell. Encara que sigui una abraçada de la teva parella o fills. Els dius: –no em toqueu– Causes rebuig. Tens por de qualsevol sensació corporal. L’has associat a dolor. Vius constantment en un estat d’alerta, agreujant encara més la situació. D’aquí la importància de l’oci, de practicar alguna activitat física perquè ens distreu la ment (Mindfulness). Significa ser conscient del que estàs fent en aquest precís moment. Des de respirar a caminar. Assaborir cada instant sense posar-li cap adjectiu qualificatiu. A nivell físic estàs tan cansada que no et ve de gust fer res. Però tampoc vols dormir, perquè saps que no és efectiu. Encara que dormis 12 hores, t’aixecaràs cansada i sense forces. Aquesta malaltia moltes vegades porta a la depressió perquè et pot aïllar si no l’afrontes adequadament. Deixes de quedar amb els amics i el cap comença a donar voltes, a pensar per què et passa això, l’injust que és i llavors caus en el victimisme.
Un altre afegit al problema és el canvi d’humor. Et tornes irascible, agressiva o tot el contrari. Deixes de discutir, tot t’és igual. Estàs tan adolorida que l’única cosa que vols és pau.
Fins fa poc es pensava que era una malaltia reumàtica i les recerques han anat per aquest camí però, ara ja es comença a dir que és una malaltia neurològica perquè afecta el sistema nerviós central (SNC). L’organisme interpreta el dolor d’una forma exagerada i això fa que estiguis sempre en alerta. D’aquí ve l’ansietat, l’estrès, la depressió, els dolors musculars, els maldecaps, etc. El malestar generalitzat. Perquè és un bucle. No dorms, no descanses i l’organisme no es recupera. Afegir també que les persones actives són les que més sofreixen aquesta malaltia perquè les passives no s’immuten. Troben normal sentir dolor després d’una determinada edat. D’aquí la famosa frase que diu: «després dels 40 és normal caure malalt o estar cansat. Si no et fa mal la cama, és el cap o l’esquena». La persona activa, quan comença a veure que el seu rendiment no es el mateix que de costum, se’n val al metge. Vol recuperar-se per continuar com sempre, amb el mateix ritme de vida.
Per a acabar, donaré el perfil de la persona afectada: és diagnosticada entre els 20 i 40 anys. Majoritàriament es dona i activa. Va d’aquí cap allà. O és esportista o simplement no para en tot el dia. Comença a adonar-se que cada vegada li costa més mantenir aquest ritme. Dorm malament, llavors no descansa. Les mans o l’esquena mai li han dolgut i ara comença a sentir molèsties. De tant en tant pateix de maldecap. Passats un mesos es generalitza i es fa crònic. Migranyes, problemes estomacals, poca tolerància a la llum i al soroll, dolor en les articulacions, etc.