Noemí López

Són molts els andorrans propietaris o socis de persones jurídiques i entitats amb el domicili fiscal situat a Catalunya. Si a més a més, aquestes companyies són titulars «d’actius no productius» convé conèixer doncs l’existència d’un nou impost català, l’Impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques.

Aquest tribut va ser aprovat per la Llei 6/2017, de 9 de maig, de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques, la qual va entrar en vigor el 13 de maig de 2017. Tot i que alguns preceptes de la Llei van ser objecte de recurs d’inconstitucionalitat, el passat 28 de febrer, el Tribunal Constitucional, mitjançant Sentència 25/2019, de 28 de febrer, va resoldre el recurs d’inconstitucionalitat plantejat declarant l’impost adequat al marc constitucional vigent.

A més a més, recentment s’ha publicat un Decret Llei de modificació de la Llei 6/2017 (Decret Llei 8/2019, de 14 de maig) en virtut del qual s’introdueix quin és, amb caràcter general, el termini de presentació i d’ingrés de l’autoliquidació, que comprèn de l’1 al 30 de juny de cada any.

Ara bé, excepcionalment, s’ha habilitat un termini extraordinari per presentar i ingressar les autoliquidacions corresponents als anys ja meritats, 2017, 2018 i 2019, que comprèn de l’1 d’octubre al 30 de novembre d’enguany.

Donada la proximitat del termini per la presentació de les autoliquidacions de l’impost i, als efectes que quedi clar el contingut de la Llei, s’exposaran a continuació, de forma resumida, quins són els principals aspectes de la norma definitiva així com les consultes emeses per l’Agència Tributària de Catalunya (en endavant, ATC) que ens permetran determinar la subjecció al nou impost.

1. Què vol gravar aquest nou impost?
Constitueix fet imposable de l’Impost sobre els actius no productius la tinença, per part del subjecte passiu, en la data de meritació de l’impost, dels següents actius quan siguin no productius i estiguin situats a Catalunya: béns immobles, vehicles de motor de potència igual o superior a dos-cents cavalls, embarcacions de lleure, aeronaus, objectes d’art i antiguitats amb un

valor superior al que estableix la Llei del Patrimoni històric i joies.
Són subjectes passius de l’Impost, a títol de contribuents, les persones jurídiques i les entitats que, sense tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d’imposició, definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general. En tots els casos, el subjecte passiu ha de tenir objecte mercantil.

Recentment, l’ATC ha publicat vàries consultes, els números 289/19, de 17 d’octubre; 231/19, de 23 d’octubre; i 326/19, de 23 d’octubre, on es pronuncia sobre el sentit en què cal interpretar el concepte «objecte mercantil». A tal efecte, cal acudir a la regla d’interpretació finalista o teleològica que resulta justament de la lectura del preàmbul de la Llei. Doncs bé, el preàmbul de la LIANP acull la idea d’actiu improductiu com aquell que, en determinades condicions, resta al marge de l’activitat econòmica.

Això comporta, que segons la mateixa ATC, el contingut del preàmbul suposi acceptar una definició de subjecte passiu radicada en la realització d’una activitat econòmica en sentit ampli, i és aquest sentit el que cal atribuir a l’expressió «objecte mercantil». Aquesta interpretació exclou, per tant, les entitats patrimonials regulades en l’article 5.2 de la Llei de l’impost sobre societats, com a subjectes passius del tribut, tota vegada que, per definició aquestes entitats no realitzen una activitat econòmica.

Per tant, i encara que pugui semblar contradictori amb allò que semblava que era l’objectiu principal d’aquest impost, els béns improductius titularitat de societats patrimonials o entitats que no realitzin activitat econòmica, no estaran sotmesos a l’impost sobre actius no productius.

2. Quan els béns es consideren situats a Catalunya?
A efectes d’aquest impost, són béns localitzats a Catalunya els béns immobles situats en el territori de Catalunya així com els vehicles de motor, les embarcacions, les aeronaus, les obres d’art, les antiguitats i les joies, la tinença dels quals correspon als contribuents d’aquest impost.

En aquest punt, cal destacar que tenint en compte el principi de territorialitat que regeix l’àmbit dels tributs propis de les comunitats autònomes només estan subjectes a l’impost les persones jurídiques i entitats que tinguin el seu domicili fiscal a Catalunya. En aquest sentit s’ha pronunciat l’ATC en consulta 178/19, de 19 de juny de 2019, 241E/17, de 25 d’octubre de 2017, 243/19, d’11 d’octubre de 2019 i 339/19, de 23 d’octubre de 2019.

Això també sembla contradictori, ja que vol dir que si una empresa canvia el seu domicili i el trasllada fora de Catalunya no tributarà mai, ni tan sols pels béns improductius situats a Catalunya.

3. Què s’entén per actius no productius?
La mateixa llei, al seu article 4, de forma complexa, especifica que els actius no productius són aquells que es trobin en qualsevol d’aquestes situacions:

- Que estiguin cedits de manera gratuïta als propietaris, socis i partícips del subjecte passiu o a persones vinculades a aquests, així com treballadors, i que els destinin totalment o parcialment per a l’ús propi o aprofitament privat, tret que utilitzar-los constitueixi una retribució en espècie.

- Que estiguin cedits, mitjançant preu, als propietaris, socis i partícips del subjecte passiu o a persones vinculades a aquests, o a entitats participades per qualsevol d’elles, per a ser destinats totalment o parcialment a usos o aprofitaments privats, llevat que aquests satisfacin per la cessió del bé el preu de mercat, treballin de manera efectiva a la societat i percebin per això una retribució d’import superior al preu de cessió.

- Que no estiguin afectes a cap activitat econòmica o de servei públic. La Llei considera béns afectes a activitat econòmica i per tant productius:

• Els que s’utilitzen en l’explotació de l’activitat econòmica del subjecte passiu com a factor o mitjà de producció.

• Els que tenen un preu d’adquisició que no supera l’import dels beneficis no distribuïts obtinguts per l’entitat, sempre que provinguin del desenvolupament d’activitats econòmiques, amb el límit de l’import dels beneficis obtinguts tant en el mateix any de l’adquisició com en els últims deu anys anteriors. S’assimilen als beneficis els dividends que procedeixin de valors que atorguin, almenys, el 5% dels drets de vot i es posseeixin amb el fi de dirigir i gestionar la participació, sempre que, a aquests efectes, es disposi de la corresponent organització de mitjans materials i personals, i que l’entitat participada no tingui com activitat principal la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari, d’acord amb la definició de la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l’Impost sobre el Patrimoni. Els ingressos obtinguts per l’entitat participada han de procedir, almenys en el 90%, del desenvolupament d’activitats econòmiques.

Com s’observa, la cessió afecta determinades persones i càrrecs i a les vinculades amb aquestes. En aquest context, el terme «vinculades» es remet a la definició donada per l’Impost sobre Societats al seu article 18.

4. Base imposable.
Pel que fa a la base imposable del futur impost català, aquesta estarà constituïda per la suma dels valors corresponents a tots els actius no productius.

En aquest sentit, la llei estableix l’aplicació d’unes regles específiques. Particularment, en el cas dels béns immobles i els drets que recauen sobre aquests, la valoració es realitza pel valor cadastral del bé immoble i, en el cas dels vehicles de motor, la valoració es fa segons el seu valor de mercat.

5. Quota íntegra i meritament
A la base imposable així determinada, li serà d’aplicació una tarifa progressiva que oscil·la entre el 0,21% i el 2,75%, és a dir, s’aplicarà aquesta tarifa sobre la suma dels valors corresponents a tots els actius «no productius» a la data de meritament de l’Impost, fixada, com regla general, el dia 1 de gener de cada any.