Francesc Guillaumet Periodista

«Els juliols, a Tor, són tràgics. Tots els fets que han marcat la història d’aquest poble de tretze cases del Pirineu han passat al juliol». Així començava Carles Porta el llibre Tor. Tretze cases i tres morts, una obra que aviat es va convertir en un èxit literari i que explica la història d’aquest poble que va saltar a les pàgines dels mitjans de comunicació per la crua disputa per la propietat d’una muntanya rica en pastures i en l’aprofitament de fusta que també hauria pogut constituir el principal domini esquiable del Pirineu si hagués unit les seves carenes amb les d’Andorra.

I Tor va tornar a ser notícia aquest divendres passat. Jordi Riba Segalàs, el Palanca, va morir als 82 anys a Baro i dissabte va ser enterrat a Alins. Amb la mort del Palanca, un dels principals protagonistes del litigi per la propietat de la muntanya, mor una de les persones que han estat a primera línia d’un conflicte des que va esclatar amb tota la seva virulència l’any 1995. De fet, tot plegat es remunta molt abans. Concretament a finals del segle XIX, quan la Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor feia explícit que eren amos de la muntanya els propietaris de les tretze cases que hi tenien «foc» tot l’any (és a dir, totes les que estaven obertes). Això era relativament fàcil i comprensible en l’època en què es va constituir la Sociedad de Condueños però no ho era tant als anys noranta del segle XX. La vida a Tor és dura. La neu cobreix el poble durant gran part de l’any i les condicions de vida del segle XIX no eren les mateixes que les del XX, quan molts veïns del poble ja s’havien traslladat a viure a Alins o a qualsevol altre poble del Pirineu. Va ser llavors quan a Tor ja no hi vivia ben bé tothom. I entre aquestes va saltar la primera espurna. El jutjat de Tremp va declarar el 1995 amo únic de la muntanya a Josep Muntané, el Sansa, que amb un soci andorrà tenia la intenció de construir-hi unes pistes d’esquí. Juntament amb Sansa, el Palanca i el Cerdà eren els tres principals propietaris d’aquest poble de tretze cases que limita amb Andorra pel Port de Cabús. Amb la sentencia començava un dur litigi que es va cobrar tres vides i que ha fet córrer rius de tinta a la premsa i a les pàgines dels jutjats. Només cinc mesos després d’aquesta sentència que feia Sansa amo únic de la muntanya van trobar mort Josep Montané a casa seva. Havia estat assassinat i el crim sempre ha quedat impune. Uns anys abans, el litigi ja s’havia cobrat les seves primeres víctimes amb la mort de dos homes que treballaven pel Palanca. I tot plegat va servir per començar a narrar la llegenda negra d’aquest poble que va relatar amb mà destra el periodista Carles Porta a Tor, Tretze cases i tres morts (La Campana).

Amb la mort del Palanca, doncs, desapareix un dels principals protagonistes d’aquest litigi que ha passat de la realitat a convertir-se en matèria literària. De fet, les visites al poble van augmentar considerablement amb la publicació del llibre de Carles Porta, com vaig poder narrar en primera persona en un reportatge l’any 2006 i que vaig titular L’altra cara de Tor. De fet, va ser el mateix Carles Porta qui va anunciar la mort del Palanca a través del seu compte de Twitter. Va remarcar que el Palanca no ha mort al juliol (quan han passat sempre els fets luctosos d’aquest poble) sinó al novembre i va definir Jordi Riba Segalàs com un «mite del Pirineu». I no és per menys. El seu caràcter fort el van fer una persona gairebé indomable. Només uns anys abans havia protagonitzat sonades disputes amb la justícia i els cossos policials (tant se val que fossin els Mossos o la Guàrdia Civil) a l’aviar els seus cavalls per tot arreu (que a vegades envaïen fins i tot la carretera) sense previ avís ni permís. Però amb els anys, i també amb l’edat, la vitalitat del Palanca es va anar apagant com ho va fer també el litigi per la propietat de la muntanya. A això hi va ajudar, també, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·lava els estatuts de la Sociedad de Condueños i feia amos als hereus dels tretze propietaris de les cases de Tor. 

Fa només uns anys un familiar de Sansa va convertir la casa pairal on va ser trobat mort Josep Montaner en una casa rural. Començava, poc a poc, un gir en la llegenda negra del poble que pot començar a fer justícia a un indret de marcada bellesa paisatgística que també ha estat una ruta habitual dels contrabandistes. No en va, Carles Porta destacava divendres que el jovent ja afronta la realitat d’una manera molt diferent de com ho feien els seus ancestres. És qüestió de temps, doncs, que la llegenda es vagi esvaint per donar pas a una nova etapa a aquest poble del Pallars Sobirà que connecta amb Andorra pel Port de Cabús.