Normalitat política
- Avui sembla que tot és en contra de o en contra de qui, però en favor de tots i en favor d'un mateix mai
Bé, dues setmanes quasi sense sortir del Quart, tot i que fins i tot al Quart de Sispony bufen vents de modernitat i bel·licositat política, avui imprescindible per a estar i saber estar en la portada, però per a o per b, aquesta tarda hem decidit baixar a Escaldes, retrobar els amics i família, entrar al cementiri i saludar el pare i el padrí, i tot sortint pensar que la meva filla els saluda cada vegada que passem per davant. .
Li dono la raó al Climent, cal mirar endavant, i al costat dels que miren endavant, potser és que la diferència d'altura de Llorts a Sispony ajuda en aquests afers, ¿o seran els anys potser? Ves per on tots dos passem dels 45, anem de cara a la crisi dels 50. Sí, aquesta tant dura que estem dos anys per a pair el sopar amb els amics, les vacances amb la família, i deixem-nos de romanços, que avui ens hem vist per a deixar clar que ni futur ni passat, que el que tenim avui es el que val i compta.
Les amistats, la fidelitat i l'agraïment, la família i els que estimem, els amics i amb els que riem o plorem, els parents i els no tant parents, i a la fi, el nostre país. Així he tornat fins a Sispony, i amb aquella llicència que et dona la paternitat, doncs des de la cruïlla dels Plans fins casa, amb el permís de tots, la meva filla asseguda al costat, ja sap com cordar el cinturó de seguretat, i aquell pare t'estimo.
Arribes així a casa, amb pitet i un somriure que sembla aquell de l'Ós de la casa Blava, i entre una cosa i altre, amb un aire fred com ens agrada als de muntanya, penses en les paraules del Climent; i tot i que no hi he dedicat gaire estona, li dono la raó, posar el president Obama a la Casa Blanca, ha estat una de les millors campanyes, i de les més fructíferes, tots ens la hem cregut, i tothom content, més encara la dreta americana i el capital.
Ara, amb el Senat i el Congrés en contra, toca desmuntar el mite i preparar la campanya pel nou president. Els progressistes contents, bé no tant, els periodistes també, potser els hi ha mancat una mica de l'esperit del 68 o el 72. ¿La cosa no va bé o em sembla molt familiar tot plegat i massa mesurat i ajustat a disciplina ?
Diria que estic passant la crisi dels 40, o potser la dels 30 i els 20 a l'hora, però ni vull recordar per a cap altre moment el debat al Consell d'avui, les sortides de to d'uns i altres o el desencís que veig cada dia.
Demà he d'estar a Sant Cugat, i amb ànim i bona disposició, ho he sabut fa poca estona, i no he aconseguit trobar cap xofer que em pugui dur a mig matí i recollir a mitja tarda. I visca la privacitat, doncs he sabut en cinc o sis trucades tota la agenda política i econòmica del país sense preguntar, però un sense gaire esma per a conduir per carreteres que no m'agraden, i sense voler opinar sobre el país que les ubica, s'ha de rendir a la realitat de què o convenço a algun amic d'un bon dinar, o em cal agafar sense gaire ganes el volant. I allò que et preguntes, o hi ha molt poca demanda, o la demanda supera la oferta, però en dues hores no he pogut trobar un sol cotxe per a demà.
Algú que altre em podria dedicar quatre adjectius més que durs, però serà cosa de que no és un dels meus millors moments, o que el Consell d'avui ja me'ls ha deixat més que inflats, doncs vinga busquem cotxe per a dilluns i el conseller i els inspectors que s'esperin quatre dies, que tampoc els ve d'una setmana de saber com es fan els fraus electrònics avui i com es faran demà. Ves per on, no he trobat cotxe fins dijous, està clar que la crisi ha deixat el sector sota mínims, doncs dels 18 que he trucat en quatre hores, tots deuen compartir el mateix vehicle, o resulta que el ministre, degà, rector, president, conseller delegat, que han de dur, és el mateix o que viatgen sis o set cotxes a l'hora per si de cas una avaria.
Jo no estic en el millor moment per a conduir. Bé, si es cosa d'anar a Glorieta passant pel Coll de Pal, amb deturada a santa Magdalena, quan us vagi be quedem, però si hem d'agafar una carretera, que en deien autovia i et cobren a preu d'autopista italiana, i a sobre fent dues hores de cua per obres, el conseller, i no cal repetir que potser s'escaparia alguna que altra paraula de les que ens hem de rentar la boca amb sabó com diu la meva filla, es pot anar comprant el darrer informe oficial d'ISACA, o experimentar amb la seva Visa comprant via online, però o quelcom no quadra, o ja no estem ni els quatre de sempre per a treballar.
TÉ TOTA LA RAÓ el bo Climent, l'Obama ha estat la recompensa d'uns quants idealistes, i reconec que jo avui rebo cada dia els e-mails que envia el seu gabinet de premsa, i crec que és possible redreçar-ho tot plegat, i per altra banda miro a la dreta, deixo caure els dits damunt els números, i en un ràpid càlcul de la davallada del dolar i l'encariment de l'euro, veig un benefici de uns milers de euros en pocs dies. Maleeixo el moment, renego del pensament i abans que quatre o cinc quartos més o menys, deixo la comanda penjada, penso que hauré de recercar si a Europa puc trobar quelcom semblant o que cobreixi el mateix servei, no tinc cap opció a Andorra, i que demà doncs m'agafaré el dia amb la meva esposa a Sant Cugat, sense preses i part del camí un o altre, que dinarem amb tranquil·litat i sense preses, que mentre uns polítics escolten per on discorre el delicte cibernètic potser ella passejarà per les botigues de la vila, o que tot i tornant ens quedarem a sopar a mig camí, potser a dormir en un hostal d'un poblet, mentre la nostra filla contenta i feliç soparà amb la Padrina... ¿i potser serem més rics o més pobres?
Això és un dia que ha anat cara endavant, i molt em sembla que les quatre coses que he escoltat, els dos o tres missatges que m'han arribat de forma discreta o descarada, no cal remenar.... queda en què avui sembla que tot és en contra de o en contra de qui, però en favor de tots i en favor d'un mateix mai, aquí ja es tracta de treure el drap brut per honor o dignitat, si no ets capaç de destruir no ets capaç de res. Aquest és el missatge que avui rebem moment a moment, i si no pots respondre amb un atac a un altre atac, i quan més grossa sigui millor, veritat o no, igualment restarà en el món de la complexitat legislativa, dins la normalitat política...
A la porta de casa, pensava en si als amics els podria trair per quatre quartos, per una cadira, pel que fos...i com que amb aquesta maleïda història del canvi d'hora ja és fosc, toca fer foc i entrar a casa, pensar en demà agafar la carretera i pregar per a que quan torni, vegi des de poc abans d'arribar al Runer les antenes d'Engolasters que sempre espero, trobar els de sempre a casa, al costat, i amb la mirada alta no haver de tornar a escoltar a la meva esposa dient, tanca la ràdio, no és el millor que et cal sentir ara. I tenia raó, he tancat la ràdio on seguia la sessió de consell, i he baixat a l'hort. Avui soparem trinxat, amb col d'hivern com toca, i el demès que es faci retratar.
Ha estat un exercici de normalitat política, amb educació, bones formes i moderació. Bé, moderació no gaire, amb lletra, paraula i gramàtica han quedat ben retratats, i amb una mica de sort l'olor de trinxat els obre la gana i l'esperit, acaben a casa davant la fusta i la col amb botifarra o rosta, i d'una vegada per totes quedem que primer som nosaltres, tot seguit la nostra canalla, i tots plegats abans que quatre quartos i una cadira.
Doncs no espereu gaire, o es refreda el trinxat.
Tècnic de Sistemes Cal Peles.
Per a més informació consulti l'edició en paper.