El meu fill és homosexual
Com reacciono si el meu fill em diu que és homosexual? Accepto una filla lesbiana o un fill gai? La resposta hauria de ser la mateixa que si em digués que és heterosexual però, lamentablement, no sempre és així. Aquesta reacció ve condicionada per la cultura i les creences de cadascun. Pels estereotips sexuals i els prejudicis. És molt important conèixer com es creen aquests dos conceptes per comprendre la resposta dels pares. També és un factor important saber quines facetes del fill es valoren més. Si la seva orientació sexual o la seva capacitat per ser feliç. Perquè l’orientació sexual no es tria, ve determinada per la biologia de cadascun. Està sobradament demostrat per la ciència. Ser homosexual no és una elecció, és una condició igual que ser heterosexual o bisexual. No obstant això ser feliç sí que és una elecció i el teu fill ha optat per aquesta última.
Segurament no ha estat fàcil per a ell informar-te de la seva orientació sexual. No és el mateix dir-ho als amics que als pares. Si tens intenció de preguntar-li des de quan sent que és homosexual, pensa en el teu cas. Des de quan et sents heterosexual? Veuràs que la resposta és la mateixa per a tots dos. No hi ha diferència. Tingues present que quan jutges algú estàs fent un judici introspectiu. Estàs confrontant la realitat social amb les teves creences pròpies. Estàs mostrant els teus prejudicis socials. Predominen les teves idees preconcebudes sobre el significat de l’homosexualitat i estàs reflectint la teva rigidesa mental cap a l’heterosexualitat com a única via de relació sexual entre dues persones.
Aquestes idees venen condicionades per la informació que tens en aquest moment. Una informació no contrastada científicament, sinó basada en estereotips i converses entre amics. Es generalitza qualsevol conducta i s’associen entre elles. T’ho explico amb un exemple perquè ho entenguis millor: veus dues noies ballant juntes o agafades de la mà i penses que és una cosa normal. Que són amigues. Tanmateix, això ho fan dos nois i automàticament penses que són gais. En cap moment penses que puguin ser germans o pare-fill.
Hi ha molts pares/mares que es preguntaran en quin moment de la seva educació han fracassat. Com és que el seu fill no ha sortit normal. Ho acceptaran però sentiran pena per ell, per ser diferent i estan convençuts que li espera una vida desgraciada. Uns altres, no obstant això, ho rebutjaran. Per ignorància, desconeixement sobre com funciona la biologia o simplement per vergonya aliena. Pel que diran els altres. Familiars, amics i coneguts. Per sort, això és una minoria dels casos. Actualment, a l’any 2019 ja és un tema acceptat i la majoria de pares/mares estimen incondicionalment al seu fill. S’enfoquen més en altres facetes de la seva vida, com per exemple que sigui feliç i estigui bé de salut, deixant en segon terme l’orientació sexual. Al final és el que importa. Que el teu fill estigui sa i gaudeixi de la vida.
Respon a aquesta pregunta: Per què li dones tanta importància a l’orientació sexual? Si és perquè no et farà avi/a, et recordo que també pot ser estèril i encara que fos heterosexual tampoc et donaria un nét o també, si tria ser sacerdot, tampoc te’l donarà. Si parles amb ell, veuràs que teniu moltes coses en comú i el deixaràs de costat només perquè no comparteix la teva orientació sexual. És el teu fill, no el teu mini jo.
És un ésser independent i amb capacitat de decisió. No el jutgis per no seguir la majoria. Estima’lper les seves idees. No per les teves. Dit això, passo a definir que són els estereotips i els prejudicis. Els primers són creences generals sobre alguna classe social o grup en concret. És com treballa la nostra ment. Ho fa per a estalviar energia ja que la seva capacitat de processament és limitada. D’aquesta forma, només veient o sentint qualsevol cosa referent a aquest grup, sap com interactuar amb ell. Això permet que es jutgi per igual qualsevol persona pertanyent a la mateixa classe o grup. Se’ls atribueix certs aspectes físics, maneres de vestir i de comportament. Fins a cert punt és factible, però el problema és que es deixa de costat la ment crítica. No s’analitza la informació obtinguda ni el seu origen. Es fa servir la ment reactiva, donant lloc a errors de judici. D’aquí sorgeixen els prejudicis, que són opinions anticipades. Es jutja la persona, classe social o grup abans de conèixer-los. Són judicis basats en els estereotips. Són idees lineals. Causa-efecte. Sense tenir en compte altres factors.
Et deixaré un exercici perquè vegis com ens influeixen els estereotips a l’hora de jutjar. Visualitza aquesta imatge. Jove de 25 anys amb un Ferrari vivint a Colòmbia, vivint a Hollywood o a Andorra. Segurament, per al primer cas t’ha vingut a la ment un narcotraficant, per al segon, has pensat en un actor famós i per al tercer, un fill de papà o youtuber. En cap moment has pensat que pugui ser un jove empresari o un broker de la borsa. Doncs amb els estereotips sexuals passa exactament el mateix.
Les persones que s’aferren a ells sense qüestionar-los jutjaran qualsevol persona que no entri en els seus paràmetres. Ara que ja saps com funcionen, no jutgis el teu fill per no ser heterosexual. Jutja’l pel seu valor com a persona i la seva aportació a la societat. Però sobretot, per l’amor i el respecte que et mostra.